La joventut com a etapa de transició
o com a condició vital
La condició juvenil és en gran part una construcció social; depenent de l’època històrica i de la societat en la qual ens trobem, es considerarà jove a persones de diverses edats. Cal doncs, ubicar als joves en el sí de la societat en la que viuen.
Tot i que hi ha un cert consens en pensar que la joventut s'inicia amb la pubertat i, per tant, és la biologia qui la determina, no menys cert és que no hi ha cap esdeveniment biològic que marqui el seu final, que queda marcat per la societat, ja que es considera arribat amb la independència econòmica i la formació familiar (actualment, i més parlant de joves, cal tenir sempre present la diversitat i la pluralitat).
Actualment, considerem joves les persones entre 15 i 30 anys. El final de la joventut s’ha anat allargant en els últims temps, des dels 25 anys, als 30, arribant als 35 anys si posem l’accent en aspectes socioeconòmics de la condició juvenil: l’accés a l’habitatge o les polítiques d’ocupació de joves agricultors, en són bons exemples.
Veiem doncs, el dinamisme de la joventut,i com el concepte evoluciona i canvia al temps i la societat del moment. Però tot i ser complex definir la joventut, hi ha acord en diversos punts:
1. Es descriu als joves com un col·lectiu de persones que passen per la mateixa etapa del cicle vital, que s'inicia en l'adolescència i finalitza amb l’adultesa. Es comparteix els reptes de passar, de transitar (concepte de temps) d’una etapa a una altra. Evolució i canvis biològics, configuració de la identitat social....
2. La importància de les diferències socials. Les condicions de vida dels joves, com en tot grup social, són font de desigualtats que marca les seves oportunitats vitals i la seva forma de ser. Així doncs és important tenir en compte la classe social, el context en el qual es viu, el país, la ciutat o poble, la família, el gènere, la procedència, l'ètnia…
3. Els reptes de l'edat juvenil, són similars en diferents èpoques, es persegueix la independència econòmica dels pares i la creació d'una família pròpia, però en condicions de vida desiguals: les diferències de classe marquen les oportunitats i les formes de ser.
Posant la visió en el tercer punt, els reptes de l’edat juvenil es centraran fonamentalment en les diferents transicions que cal dur a terme. Des d’aquesta perspectiva, la joventut queda marcada per les transicions d’un tipus dominant de dependències a un altre. Així en el procés de convertir-se en persona adulta es passa:
1) De la dependència econòmica dels pares a la dependència d’ingressos propis o de la parella, principalment. Denominem transició econòmica aquest canvi d'unes dependències econòmiques a unes altres.
2) De la dependència social dels pares a la independència d’una llar pròpia i que denominem transició domiciliar o emancipació.
3) De la dependència emocional de la família d’origen a una dependència més centrada en el grup d’amics i la parella i que coneixem com transició a l’emparellament estable.
4) De la dependència de les autoritats i de la pàtria potestat dels pares a l’autonomia com a ciutadà, és la denominada transició a la ciutadania política i civil, que es realitza la primera a l’arribar a la majoria d’edat.
En relació a quan i com es produeixen les transicions comentades cal destacar tres qüestions:
- En gairebé tots els països occidentals s'observen retards en les tres primeres transicions assenyalades: econòmica, domiciliar i a l’emparellament (Tesi de retard).
- Les transicions de molts joves no segueixen seqüències i articulacions fixes i unilineals (Tesis de la pluralització). Fins no fa gaire temps, les transicions seguien una seqüència lineal: transició al món laboral amb la conseqüent independència econòmica, transició a l’emparellament i transició a una llar pròpia i finalment transició a la maternitat i paternitat. Aquest camí només era d’anada, difícilment es produïen retrocessos. Actualment la realitat és molt distinta.
- Les trajectòries de les dones se semblen cada vegada més a la dels homes, en la majoria de països occidentals. (Tesis d’aproximació de gènere)
Fins ara hem centrat la nostra anàlisi de la joventut com etapa de trànsit de la infantessa a l’edat adulta. Doncs, bé, tot i el que hem dit fins ara, i amb el convenciment de què conèixer els aspectes estructurals i socioculturals que marquen la condició juvenil ens ha d’ajudar a entendre millor com viuen i que fan els joves i les joves d’avui, la joventut ha passat d’etapa transitòria a ser condició vital.
Així no podem pensar (exclusivament) en la joventut, o millor en els joves i les joves, com a persones en trànsit a l’edat adulta. La joventut es configura com una etapa del cicle vital, amb trets, necessitats i interessos propis, potser en part perquè cada vegada és més llarg el període i es converteix en un temps d’estada.
Posem ara l’accent en les pràctiques socials dels joves: les característiques de l’oci i us del temps, el consum juvenil, les produccions culturals, i totes aquelles qüestions que intervenen en la construcció de la pròpia identitat i configuren l’estil de vida.
En línies generals, podem dir que els diferents estils de vida dels joves vénen marcats per les experiències compartides amb el grups d’iguals en un moment i un lloc determinat, on les institucions tradicionals (com la família), i les més modernes (com els mitjans de comunicació o les tecnologies) juguen un important paper.
A les societats actuals els estils de vida es manifesten fonamentalment en patrons de consum econòmic i en formes d’oci i ús del temps, associat als valors i a les actituds morals, culturals, polítiques i estètiques dels individus.
Pel que fa a l’oci cal comentar la seva creixent importància, sembla que estem assistint a un canvi: la centralitat del treball és substituïda per la centralitat de l’oci. L’oci és configura com l’espai en el qual els joves fan el que volen, es relacionen amb els igual, lluny del control adult. Amb un augment de la nocturnitat, amb una polarització del cicle setmanal. Per una banda els dies laborals es dediquen a la feina i als estudis i per altra el cap de setmana es destina totalment a l’oci.
Els joves disposen de més temps d’oci que la resta de la població, convertint-se en un aspecte vital a les seves vides. Es relacionen amb els iguals i desenvolupen les seves identitats i estils de vida.
En relació al consum jove s’observa un consum diferenciat, és un mitjà d’expressió que compleix funcions relacionades amb l’adquisició d’identitat.
Trets del consum juvenil: -És un consum d’identitat que cerca relacionar-se amb el grup d’iguals; - És majoritàriament extradomèstic; - És un consum actiu i exigent.
Cal també assenyalar la important interrelació entre les condicions de vida i les experiències juvenils, una interacció en el doble sentit: les condicions de vida afavoreixen unes determinades experiències i les experiències juvenils modifiquen les condicions de vida. Ambdues qüestions influeixen decisivament en la definició dels problemes socials.