MEMÒRIA DEL PROJECTE DELS ARQUITECTES

La voluntat d'aconseguir habitatges que no requereixin sistemes actius de calefacció ni de refrigeració ha condicionat tota la proposta. Des de l’orientació de l’edifici fins al sistema constructiu. 

El sistema constructiu de murs de càrrega amb blocs de terra compactada (BTC) de 20cm de gruix amb una densitat d'uns 2000kg/m3 ofereix molta inèrcia, una massa suficient per a resoldre l'acústica entre veïns amb una sola fulla i una petjada de carboni baixa. A més, les argiles li confereixen un comportament higrotèrmic que permet regular la humitat de l'ambient, que a l'estiu sobrepassa el 80%, disminuint-la fins a valors del 55%. Pel que fa al forjat unidireccional, encara que al concurs es va plantejar de fusta, en el desenvolupament del projecte es va apostar pel formigó per incrementar la inèrcia. A través de la geometria nervada, amb bigues tauló prefabricades de 10x20cm col·locades cada 80cm i una capa de compressió de 5cm, s'augmenta la superfície de dissipació i es redueix la quantitat de matèria i la seva petjada incorporada, tractant-se d'un forjat amb un gruix equivalent a una llosa de 10cm de formigó amb un cantell útil de 25cm.

En un entorn heterogeni sense un teixit urbà molt definit, la proposta prioritza l'assoleig i l’orientació al mar per cercar els vents dominants de l'Embat durant el dia i el Terral a la nit. Tres unitats d'agregació de fins a quatre habitatges per replà, organitzats al voltant d'un pati, permeten que totes les tipologies tinguin ventilació creuada. Es tracta d'una proposta d'alta densitat, que concentra l'edificació en una peça, l'escala de la qual dialoga amb els edificis de l'entorn. Alhora, adquireix un gra més petit de reculades, d'acord amb el volum dels habitatges unifamiliars veïns, a través de discontinuïtats que afavoreixen l'ús dels terrats com ara terrasses o cobertes vegetals. El resultat és una volumetria articulada, de profunditat i alçada variable, que multiplica el nombre de cantons –vòrtexs– de l'edifici per incrementar la velocitat de l'aire. Aquesta solució millora la ventilació en un clima com el d’Eivissa, d’hiverns suaus, on  preocupa especialment el comportament de l’edifici a l’estiu.

El projecte planteja un sistema d'habitacions comunicades, inserides entre els murs de càrrega principals i de trava, de manera que l'estructura conforma l'espai. El sistema no distingeix entre l’agregació i les unitats d’habitatge sinó que reivindica  l’habitació com a unitat espacial i projectual. Cada mòdul de 4x3m consta de 12 m2 de superfície, indistintament de l’ús. Les unitats disposen d’entre quatre i sis mòduls, responent a un programa d’habitatge social d’un, dos i tres dormitoris. La resta de compartimentació, així com les portes i fusteries, es plantegen de fusta de làrix que contrasta amb la cruesa de la terra. La disposició de la cuina-menjador al centre de l'habitatge, com a mòdul distribuïdor, elimina passadissos i visibilitza el treball domèstic, evitant rols de gènere. Per aconseguir flexibilitat i adaptabilitat, es redistribueixen les superfícies, de manera que la sala cedeix espai a la resta d'habitacions fins a igualar-les, eliminant l'hegemonia de l'estar, per optimitzar la planta i obtenir-ne el màxim rendiment. A través de portes corredisses de gran format, les habitacions se sumen visualment.

Per aconseguir disminuir la demanda energètica, tant a l'hivern com a l'estiu, es disposa d'un cobriment sobre el pati que funciona com a atri a l'hivern i com a xemeneia solar a l'estiu. A l'hivern, l'edifici es torna compacte i capta calor a través de les galeries i els atris i s'abriga amb un SATE de suro per evitar ponts tèrmics i infiltracions. La inèrcia permet mantenir la calor a la nit. Tot i això, a l'estiu l'atri s'obre i es despleguen les proteccions solars per augmentar el factor forma de l'edifici, permetent dissipar calor i augmentant la velocitat de l'aire per millorar la sensació tèrmica i el confort.

FONTS DE FINANÇAMENT