MEMÒRIA DEL PROJECTE DELS ARQUITECTES

Segona fase del conjunt d’equipaments que, resolent la convivència d’una nova escoleta infantil i un centre dotacional amb 40 habitatges i els seus serveis, es resol des d’una clara voluntat urbana de fer carrer, consolidant el c. Borja Moll, i regalant a la ciutat una nova plaça pública. Un edifici en forma de serpentí que convida a creuar el barri per aquesta plaça, accedint des dels carrers St. Ciril, i des del porxo que lliga amb l’escoleta.

La planta baixa es destina a albergar els serveis comunitaris de l’edifici dotacional: cuina i menjador autogestionada, gimnàs, sala tallers - biblioteca i sala polivalent, així com les oficines de gestió del centre i la centralització tècnica d’instal·lacions de l’edifici. També, en planta baixa s’hi disposen 4 habitatges dotacionals, tots de 40 m2 útils, un dels quals és adaptat. En planta semisoterrani, s’organitza un aparcament obert de 14 places per a servei del centre.

Els 36 habitatges restants es reparteixen en les plantes primera i segona, amb una organització cel·lular que respon a la unitat de l’habitatge tipus de 40 m2, que disposa d’una habitació, un espai de cuina - menjador - estar, i bany amb bugaderia prèvia. Totes aquestes cel·les, regulars, es van orientant i girant buscant la millor orientació, Sud amb el passadís a Nord; o bé doblant la seva disposició, en orientacions Llevant i Ponent, amb passadís central. Dos d’aquests habitatges són adaptats, més grans, i arriben als 62 m2 útils.

En un edifici de grans dimensions, el gir de les cel·les suavitza la seva imatge, i genera espais interiors i exteriors de trobada. Tot els habitatges disposen d’un generós àmbit de terrassa que, cobert amb persianes de fusta corredisses, converteix tota la façana Sud, Est i Oest en una àmplia galeria que funciona com a tampó bioclimàtic que permet controlar a voluntat de l’usuari la irradiació i la calor. Tots els habitatges, a més, disposen de ventilació creuada, amb finestres practicables que s’obren als passadissos d’accés, i que alhora ventilen a les façanes posteriors o mitjançant lluernes practicables interiors.

L’estructura és de formigó, amb forjat reticular o llosa massissa de grans llums de 7 m a fi d’optimitzar el seu ús. Alhora, s’han introduït mesures d’eficiència ambiental, com l’ús d’aïllaments transpirables, o la fusta de pi làrix per a totes les fusteries, exteriors i interiors. Els vidres exteriors són de baixa emissivitat, amb reducció del factor solar.

Al mateix temps, tota l’arquitectura proposada respira un principi d’austeritat que esdevé aposta de caràcter i  materialitat, amb la reducció dels revestiments: l’aposta per el bloc de formigó vist i pintat; l’ús de les soleres de formigó vist; o les instal.lacions vistes. Com a mesura d’eficiència energètica, el sistema de calefacció i climatització es genera mitjançant aerotèrmia amb el suport de 66 panells fotovoltaics.

Sense cap pont tèrmic, l’edifici gaudeix de Certificació Energètica A, amb només 0.30 kgCO2/m2.any d’emissions de Diòxid de Carboni. El consum final energètic de l'edifici és de 1.69 kW/m²/any, de

manera que és un edifici de consum energètic pràcticament Nul: NZEB (Nearly Zero Energy Buildings) en compliment de la Directiva 2018/844/UE.

Així, amb totes les mesures passives introduïdes es redueix la demanda energètica de calefacció i de refrigeració, gràcies a la bona orientació de l’edifici, amb les galeries - tampó a Sud, Est i Oest, que permeten, a l’hivern, gaudir de la màxima captació solar i acumular aquesta energia a la inèrcia de la pròpia construcció; l’aïllament tèrmic mitjançant sistema SATE de fins a 10 cm de gruix a totes les façanes; gran inèrcia tèrmica (forjats de formigó, divisòries de bloc de formigó), materials capaços de regular higroscòpicament la humitat i de transpirar (pintures minerals). A l’estiu, treballaran les proteccions solars amb persianes de fusta de pi cuperitzat en aquestes galeries tampó, i la ventilació creuada de tots els habitatges, amb finestres practicables que s’obren als passadissos comunitaris, i aquests, alhora, a la façana posterior o amb lluernes practicables en coberta.

D’altra banda, s’han implementat sistemes actius de gran eficiència energètica: Generació d'ACS mitjançant sistema d'aerotèrmia; ventilació dels habitatges (HSꞏ3 ) mitjançant recuperadors  associats  a  un  equip  d'aerotèrmia  comunitari que permeten temperar l'aire dels habitatges amb un flux constant que s'adequa a les demandes de climatització i refrigeració ; i finalment la colꞏlocació de plaques fotovoltaiques a la coberta garanteixen el consum autònom de la demanda.

El conjunt d’aquestes estratègies  garanteix la no pobresa energètica dels habitatges en un edifici NZEB i una electrificació baixa dels mateixos.

FONTS DE FINANÇAMENT