MEMÒRIA DEL PROJECTE DELS ARQUITECTES

L'atmosfera del lloc, caracteritzada per tàpies i murs de marès entre els quals treuen el cap jardins, ha influït tant en l'elecció de la materialitat com en la configuració de l'edifici. La situació del solar al límit del poble, la proximitat del centre històric i el gra petit del parcel·lari veí suggereixen una actuació de doble escala. L'edifici s'articula en dos volums, que s'alineen als carrers perimetrals, reduint-se el front de façana per minimitzar-ne l'impacte al nucli antic. Aquesta operació genera dos buits en diagonal, a les cantonades oposades de la parcel·la. Es tracta de dos patis, delimitats per una tàpia perimetral, que actuen com a espais intermedis de caràcter diferent, acompanyant els dos accessos de l'edifici. La volumetria s'escalona atenent el pendent del solar. Les cobertes inclinades de teula àrab, les façanes de buits i les tàpies que estenen el sòcol de l'edifici són la clau de la seva integració a l'entorn. 

Sis i vuit habitatges per planta s'allotgen en dues peces, agrupades al voltant d'una passarel·la central que s'articula als nuclis verticals. Una seqüència de petits patis dota d'il·luminació i ventilació creuada els habitatges que franquegen ambdós costats de la passarel·la, mentre que la resta d'habitatges són passants i disposen de doble orientació. L'estructura, conformadora d'espai, consta de murs de càrrega que es traven a greca, articulant la planta en diagonal. La tipologia d'habitatge no distingeix entre zona de dia i de nit, separant les habitacions, cadascuna a un extrem de la planta, mentre la sala passant connecta les dues façanes, concatenant àmbits diferenciats, sense perdre la unitat de l'espai mitjançant llargues visuals en diagonal. La sala d'estar i la cuina dilaten el centre de gravetat de la planta, mirant cap a l'exterior a través de dos espais intermedis: una terrassa captadora a façana, com a jardí d'hivern, i una cancel·la de gelosies de fusta per aconseguir la privadesa a la passarel·la.

Els murs de càrrega s'han construït amb peces ceràmiques cuites amb biomassa de la indústria local, maons buits tipus H20. Com que la densitat aparent d'aquest material és baixa, s'ha decidit col•locar els maons amb els buits en vertical per poder emplenar-los amb sorra i així poder augmentar-ne la massa i la inèrcia. Aquesta solució permet resoldre l'acústica entre veïns amb un sol full. Per segellar bé les juntes i donar unes prestacions higrotèrmiques al mur, s'ha revestit pels dos costats amb un arrebossat de morter de calç d'un gruix mínim de 15mm.

Els forjats de formigó blanc s'alleugereixen mostrant els nervis in situ de lògica unidireccional. L'encofrat s'ha reutilitzat com a base per a l'estructura de la coberta inclinada.

Les passarel·les es resolen amb un SATE de suro de 10cm de gruix recobert amb arrebossat de calç.

La façana es planteja de pedra de marès autoportant, de 10cm de gruix, que es passa a 20cm per conformar els buits i els arcs adovellats i 40cm a les tàpies. S'utilitzen dos tipus de pedra, una més dura, pesada i resistent, de color blanc a les zones de contacte amb el terreny i una de més lleugera a les parts superiors.

FONTS DE FINANÇAMENT