MEMÒRIA DEL PROJECTE DELS ARQUITECTES

El projecte consisteix en la construcció d’un edifici de 6 unitats d’habitatge de protecció pública per part de l’Institut Balear de l’Habitatge. Es desenvolupa en planta baixa i planta primera, i tota l’edificabilitat es destina a ús residencial. L’accés al conjunt de la promoció es dona pel carrer Cabussó, que dona pas a un pati exterior comunitari a on hi haurà l’espai d’aparcament i els accessos directes a tots els habitatges de forma separada i al mateix nivell.

Es disposen 4 habitatges d’una habitació, dos a planta baixa i dos a planta primera, i dos habitatges de dues habitacions de tipologia dúplex.

L'edifici resol els espais habitables en un nucli central de gran inèrcia tèrmica construït amb terra compactada in situ. Es construeix una doble pell perimetral de fusta que a les orientacions de nord, est i oest es desferra del mur massiu construït amb terra creant un espai tampó amb la funció de protegir els espais centrals dels habitatges. Aquest espai tampó acull els usos de servei i es protegeix exteriorment amb una pell de fusta sense tractar.

A sud aquesta doble pell es torna deliberadament transparent per, amb una funció de captació solar passiva, construir un mur d'inèrcia que escalfarà l'edifici a l'hivern. Aquest mur d'inèrcia (pell de vidre + mur de terra crua interior) acumula la radiació solar a l'hivern i transmet per radiació la calor cap a l'interior dels habitatges.

Una tercera pell vegetal caduca s'autoconstrueix a l'exterior d'aquesta façana sud i genera un gran umbracle que a l'estiu protegeix els buits i els panys de façana amb funció captadora.

Així doncs, la suma de la inèrcia tèrmica, la jerarquia de condicions higrotèrmiques dels espais, el super aïllament, la gestió del sol i l'ombra, la ventilació natural creuada i les estratègies de free-cooling nocturnes a l'estiu, doten l'edifici de confort tèrmic durant totes les èpoques de l'any.

Una selecció conscient de materials minimitza al màxim l'impacte ambiental de l'edifici a la fase de construcció. El context d'insularitat obliga a la utilització de recursos materials naturals (renovables) existents a l'illa, i a la seva utilització de manera poc manufacturada i poc tecnificada per assegurar-ne no només el baix impacte ambiental sinó també la posada en obra accessible a qualsevol empresa constructora local. D'aquesta manera se succeeix una sembra de tecnologia constructiva accessible, arrelada al medi local i potencialment duradora en el temps. Els recursos materials locals seleccionats per conformar l'edifici són de procedència tant geològica (terra crua i calç local) com biològica (fusta local i posidònia oceànica per a l'aïllament de coberta) i en tots els casos la utilització és en massa i no s'utilitzen additius.

Així doncs, amb una deliberada estratègia de descarbonització, l'estructura portant dels murs centrals s'executa amb terra crua compactada. La terra procedeix de l'excavació d'una altra obra propera, és a dir, s'hi integra un residu de volum important d'una altra obra convertint-lo en material de construcció. Aquesta estratègia no només permet esmenar l'impacte del mateix edifici en utilitzar un material de petjada ecològica molt baixa, sinó que a més esmena l'impacte d'un altre edifici proper suposant un estoc de CO₂ que excedeix l'àmbit de l'obra. Aquesta estratègia d’emmagatzemar CO₂ es redueix directament l’impacte en l’anàlisi de cicle de vida de l’edifici afavorint la seva baixa petjada ecològica.

La tàpia és una tècnica tradicional local. Existeix una gran quantitat de patrimoni construït amb terra a l'illa i consisteix a abocar la terra (en aquest cas d'excavació) en tongades dins uns calaixos de fusta i compactar-la per conformar els murs. La terra crua d'excavació s'integra directament a l'edificació sense manipulació ni addicions contaminants de manera que al final de la vida útil de l'edifici el material es podrà retornar directament a la natura sense generar impacte ni residu.

L'estructura horitzontal i els murs de façana es resolen amb fusta massissa. Existeix a la part nord de l'illa un gran territori de bosc de pi halepensis a la serra de Tramuntana que manca actualment d'aprofitament forestal malgrat haver estat tradicionalment la reserva de material de construcció de l'illa. El projecte prescriu fusta de pi local de manera que en connivència amb les serradores locals i els agents del sector forestal local es desenvolupa un sistema de prefabricació de peces estructurals de fusta massissa per resoldre forjats i façanes.

La utilització de fusta estructural local persegueix la sembra de tecnologia i la incidència en la gestió del recurs forestal local promovent dinàmiques de recuperació d’un sector econòmic tradicional.

L'aïllament de coberta de posidònia redunda en l'estratègia d'utilització de recursos naturals locals i dona continuïtat a l'estratègia ja iniciada per l'IBAVI. Els àrids d'acabat de la coberta procedeixen de picada de residu d’una pedrera de marès. Aquest material, de baixa densitat i molt porós, conformarà una capa de poca inèrcia que evitarà el sobreescalfament de la coberta a l'estiu.

El resultat és una arquitectura postindustrial i descarbonitzada, resolta mitjançant georecursos i biorecursos materials naturals i locals, de baix impacte ambiental i amb un comportament energètic actiu que no necessita energies fòssils per a la gestió del confort interior.

FONTS DE FINANÇAMENT