MEMÒRIA DEL PROJECTE DELS ARQUITECTES

Situat al límit entre l'eixample i el parc del Serral de ses Monges, coronat pel monestir de Sant Pere i els antics molins de vent, l'edifici se situa en un solar entre mitgeres de forma trapezoidal les façanes del qual disposen de qualitats molt diferenciades. Els espais exteriors conformen la forma de l'edifici per tal d'integrar els valors de l'entorn en el projecte. Orientada a les bones vistes, la façana principal genera un porxo d'accés als habitatges i de relació entre veïns. La part posterior incorpora la forma obliqua del solar girant l'edifici a la recerca dels raigs de sol matinals i les visuals llargues. Finalment, s'aprofita la diferència de nivlel entre el carrer i el solar per crear un porxo comunitari vinculat al pati d'illa, amb trasters i pàrquings per a bicicletes. 

Els habitatges funcionen d'una manera similar, amb estances de mesures genèriques que funcionen com a sala d'estar, menjador o dormitori, i es deixa a l'elecció dels usuaris on situar cada estança en funció de les necessitats i èpoques de l'any. Les estances es distribueixen en tres franges, dues exteriors servides i una servidora central, desfasades la meitat entre si per tal de generar diagonals que ampliïn la percepció dels habitatges. Les habitacions d'accés a l'habitatge funcionen com un filtre, entre l'exterior i l'interior i entre el públic i el privat. D'una banda, disposen d'un gran finestral que permet captar calor a l'hivern i distribuir-lo a la resta d'estades o bé obrir-se completament a l'estiu i funcionar com a extensió del porxo d'accés. De l'altra, suposen una superfície addicional per a l'habitatge que pot habitar-se de maneres diverses atès el caràcter ambigu. 

La ceràmica i la pedra de marès són dos materials locals amb una llarga tradició constructiva a Mallorca. La principal complexitat del projecte rau en la combinació de dos sistemes constructius que adopten rols molt diferenciats. La ceràmica conforma el gruix de l'edifici i exerceix una tasca estructural i de compartimentació, mentre que la pedra de marès remata l'edifici i emfasitza i dota d'expressivitat els punts singulars del projecte. 

Cada estança conforma una cel·la estructural. Murs de càrrega de maó ceràmic de 20 cm de gruix recorren el perímetre fins al llindar de trobada de les diferents estances, on un pilar de pedra de marès de 40 x 40 cm apareix i articula la unió entre aquestes, i permet ser envoltat per totes les cares. Cèrcols ceràmics farcits de formigó armat coronen els murs i lliguen l'estructura a cada planta. Sobre aquestes i mitjançant platines metàl·liques pengen els forjats prefabricats de biguetes i tauler estructural de fusta, el que garanteix així la continuïtat estructural del mur portant. La fulla exterior de la façana s'executa mitjançant pilastres de pedra de marès de 40 x 50 cm i panys de mur de pedra de marès de 10 cm de gruix sobre una doble llinda de bigues tauló recolzades entre pilastres que protegeixen les persianes alacantines. El joc a l'especejament dels diferents elements expressa l'ordre intern de l'edifici i lliga la façana amb el pilar interior, vertebrador entre els diferents espais.

FONTS DE FINANÇAMENT