Torna

IBAVI - Exposició promocions IBAVI 2023

desc_2023.02.02_Titol_15_Sant_Llorenc-34.png
desc_2023.02.02_Subtitol_15_Sant_Llorenc-78.png
desc_2023.02.23_II_15_Sant_LLorenc-36.png


FITXA TÈCNICA 


AUTORS: 
ASSUT (Marta Alarcon Montserrat, Clara Corominas Gener, Oriol Ferrer Frau, Maia Agueda Sanchez) + VORA arquitectura (Pere Buil i Toni Riba) + Oriol Muntané Raich. 

 

COL·LABORADORS:
Col·laboradors Marc Sanchez Alfonso / Arquitectes Tècnics Bernat Perera Ramírez, Guillem Mas + Albert Brufau, Laia Rivero (Brufau Cusó Estudi d'arquitectura) + Rafel Comas, Joan Guasp (HAC23 Estudi tècnic) / Enginyeria Moha Idrissi, Ignasi Bailón (TDI Enginyers) / Estructura Lluís Escudero, Josep Picarín (Otherstructures) / Asesoria ambiental Alfondso Godoy (Arqbag) / Imatges GRAPH Visual Studio. 

 

CESSIÓ GRATUÏTA DEL SÒL: 
Ajuntament de Sant Llorenç

   

PRESSUPOST (PEC): 
2.229.599,17 € (IVA exclòs)

 

EMPRESA CONSTRUCTORA:
Construcciones Artigues Truyols, S.L.

 

FINALITZACIÓ OBRES:
2024

 

PARÀMETRES AMBIENTALS: 
 
-Qualificació energètica: A
-CO₂: 557,09 kg/ CO₂ x m². Reducció 25,70% (1)
-Demanda anual conjunta fred i calor: 11,40 kWh/m² . Reducció 62,20% (2)
-Producció de residus en obra: 51,70 kg/m² tn. Reducció 38,70% (3)
-Consum aigua: 84 lpd. Reducció 30% (4)

 

(1) Reducció respecte a un valor mitjà d'emissions de CO₂ per a tota mena d'edificacions: 750 kg/CO₂ x m². Programa de càlcul TCQ.
(2) Reducció respecte a un valor mitjà de la demanda anual conjunta (fred i calor) per a tota mena d'edificacions: 34,73 kW/h x m².
(3) Percentatge de reducció de residus sobre el càlcul de la producció teòrica de 84,28 Tn
(4) Percentatge de reducció sobre un edifici de referència amb un consum mitjà de 120 lítros·persona·dia.

 

 


MEMÒRIA DEL PROJECTE DELS ARQUITECTES


Projecte a la comarca del Llevant de Mallorca, al nucli turístic costaner de Sant Llorenç des Cardassar -S’Illot, al límit entre una zona residencial, un entorn rural i el Torrent de Ca n’Amer.
La parcel·la està situada entre una ordenació de mitgeres i una antiga sèquia de regadiu, cosa que determina una direccionalitat molt específica que encarrila els vents dominants, l'Embat de dia i el Terral de nit.
 
L'edifici sempre condicionat per la morfologia del solar –un petit rectangle de 14 metres de façana per 30 metres de profunditat– utilitza el sistema tradicional de murs de càrrega que en aquest cas s'orienten cap al mar perquè els habitatges tinguin ventilació creuada, sent així el vent un element més d'aquesta proposta.
 
La construcció en pedra de marès -que trobem tradicionalment a tots els habitatges i cases d'eines properes- i la utilització de la volta -element estructural a compressió també molt present en l'arquitectura popular mediterrània- optimitzen la construcció i la integren de forma mimètica al paisatge.
 
Un únic edifici distribueix els 15 habitatges entre dues unitats asimètriques que es connecten a través d'una passarel·la determinant un lloc agradable, la característica principal del qual és que s'eixampla a mesura que puja en alçada, millorant així l'assolellament del conjunt i evocant els espais vernacles del Mediterrani, llocs de sol i ombra.
 
La singularitat d'un nucli disgregat amb una posició central a l'edifici permet optimitzar les circulacions, atorgar privadesa als diferents habitatges i alhora alliberar al màxim l'espai comunitari.
 
Aquesta proposta d'una única unitat d'agregació de quatre habitatges per replà amb doble orientació i ventilació creuada s'organitza al voltant de cinc crugies coincidents amb els murs de càrrega. La central acull el nucli vertical, dos atris comunicats per una galeria sota rasant per on es distribueixen de forma centralitzada les instal·lacions, i els safareigs. Les habitacions s'articulen mitjançant la sistematització dels nuclis humits.
L'optimització de l'espai interior mitjançant l'eliminació de passadissos i, alhora, la recerca constant de múltiples visuals transversals, ha determinat la sala d'estar com un espai diàfan que incorpora la cuina i sobre la qual gira tot l'habitatge. Als seus extrems se situen dos espais intermedis; una terrassa exterior lligada a l'accés a l'habitatge i una galeria capaç de matisar la dualitat interior/exterior segons l'època de l'any, esdevenint un espai bioclimàtic que permet  augmentar la superfície del menjador segons les necessitats del moment.
 
El projecte aposta pels recursos que proporciona el mateix territori i la utilització d’estratègies passives de climatització. Els materials utilitzats es produeixen bàsicament a l’illa; peces de marès com a revestiment de façana, murs ceràmics interiors de càrrega, calç per a revestiments, fusteries de fusta i formigó per a l'execució de les voltes.
 
En l’àmbit energètic és singular la combinació dels atris i el pou canadenc, aprofitant la galeria sota rasant. Els atris fan servir els dos patis per estimular el moviment de l'aire. A l'hivern, capten la radiació solar generant una bossa d'aire calent i amb la instal·lació d'un ventilador a la part superior circula l'aire acumulat millorant així la renovació primària. A l'estiu, gràcies a una adequada protecció solar i a les obertures practicables projectades a la coberta es promou la ventilació de la calor acumulada dins dels habitatges.
Mentrestant, el pou canadenc utilitza la inèrcia del terra i la temperatura constant al llarg de l'any per refrescar o escalfar l'aire.
Amb tot això, s'aconsegueix fer ús de noves estratègies per substituir els sistemes mecànics de ventilació i climatització i així minimitzar el consum energètic de l'edifici.
 

 

 

 

GALERIA D'IMATGES

desc_2023.02.15_Galeria_Imatges_15_Sant_Llorenc.PNG

 

GALERIA DE PLÀNOLS

desc_2023.02.15_Galeria_Planols_15_Sant_Llorenc.PNG

  

 

 

FONTS DE FINANÇAMENT
desc_2023.02.03_FF_CAIB_+_Plan_20.000_+_Next_Gen-98.png