MEMÒRIA DEL PROJECTE DELS ARQUITECTES

Des del port d'Eivissa i al llarg de l'Avinguda Isidor Macabich hi ha el solar proposat pel concurs. Aquest ocupa un dels quatre fronts de la cruïlla amb el carrer Madrid, avui dispers per l'existència d'aparcaments en superfície. Per tal d'aportar un cert ordre a un entorn entròpic, la forma de l'edifici resulta de la intersecció de les diferents alineacions dels vials fins a tancar l’illa existent i cerca la complicitat amb les finques tradicionals del barri de Santa Eulàlia, fugint de volumetries intricades que generen una caixa de carrer poc clara.

En contraposició amb la façana recta i llisa del carrer, el perímetre irregular de la façana posterior dialoga amb les geometries del pati d'illa, es recargola augmentant la superfície de relació amb l'exterior i aconsegueix vistes llargues en un edifici les ales del qual estan enfrontades a un angle agut.

Atesa la complexitat de la geometria de la parcel·la, s'escull l'alineació de la façana de la cruïlla com a directriu per estructurar l'ordre intern de l'edifici. Una direcció que permet generar una estructura portant homogènia i comuna als carrers, un bon aprofitament de l'edificabilitat a la cantonada i una arribada amable a les mitgeres.

Un únic nucli de comunicació vertical se situa al centre de gravetat de l'edifici com a articulació entre les passarel·les d'accés als habitatges, espais generosos d'intercanvi, els retranquejos dels quals permeten l'apropiació dels racons per part dels usuaris. A la planta àtic s'inverteix l'accés als habitatges a través de l'espai de reculada de la coberta. La posició central de l'escala permet al mateix temps una connexió progressiva a la planta baixa fins a la placeta a través d'un porxo que agrupa els accessos.

Els habitatges s'organitzen en crugies pautades per l'ordre estructural i al centre del qual es disposen nuclis on se centralitzen les instal·lacions. La morfologia del nucli determina el caràcter i l'ús de la crugia, generant espais passants i de relació quan aquest és permeable (cuina) i habitacions tancades i privatives quan és impermeable (banys).

L'estructura vertical de pilars apantallats i horitzontal de jàsseres de cantell i lloses alveolars genera un esquelet de formigó prefabricat de grans llums que permet diferents usos i la seva modificació en el futur. La posició estratègica dels pilars segrega en dos sistemes constructius les diferents parts de l’edifici segons la seva funció. Les façanes ceràmiques, apilastrades al carrer i plegades al pati interior, conserven un caràcter autoportant i recorren l'envolupant de l'edifici fins a la cara exterior dels pilars. Per la cara interior, en canvi, una construcció en sec a base de panells de cel·lulosa reciclada defineix la compartimentació interior de l'edifici.

Seguint amb la tradició eivissenca, s'opta per un acabat d'arrebossat de calç a les façanes i a l'interior dels habitatges. D'aquesta manera, els paraments verticals situats en contacte directe amb la circulació dels usuaris i els nuclis humits adquireixen un grau d'expressivitat i filigrana més gran mitjançant un acabat de ceràmica vista.

FONTS DE FINANÇAMENT