MEMÒRIA DEL PROJECTE DELS ARQUITECTES

Projecte de 24 habitatges de protecció pública situat a Platja d'En Bossa, al sud de la vila d'Eivissa, un entorn urbà principalment dedicat a l'explotació del turisme de masses.

L'edifici s'emplaça en una parcel·la quadrada de 43x43m, pràcticament plana, situada uns 5m per sobre del nivell del mar i girada 45º respecte els eixos cardinals.

En base a la tradició de l'arquitectura domèstica dels climes càlids -amb referències inevitables com la domus clàssica, la casa islàmica o la pròpia arquitectura tradicional de l'illa- l'estratègia d'emplaçament de l'edifici es basa en assolir certa autonomia en relació al seu entorn immediat mitjançant la formació d'un volum aïllat, de quatre altures, que pràcticament esgota l'ocupació i edificabilitat de la parcel·la i que s'organitza al voltant de quatre patis que juguen un paper essencial en el confort dels habitatges i incrementen exponencialment el factor de forma de l'edifici, de tal manera que totes les sales i dormitoris tenen doble orientació.

L'estructura de l'edifici es resol amb murs de càrrega que formen una malla d'espais de proporció aproximadament quadrada, establint-se una correspondència entre els sistemes estructural i espaial del projecte. Aquests espais s'organitzen en dues franges concèntriques -l'exterior amb les sales, els dormitoris i els banys i l'interior amb les cuines i els quatre patis- que envolten el centre de gravetat de l'edifici, on se situa el nucli d'escales, que dóna accés a vuit habitatges per planta.

Els vuit habitatges, quatre d'un dormitori i quatre de dos dormitoris, 'abracen' els patis en parelles, de tal manera que cadascun disposa de dues façanes a pati. Aquesta organització defineix un mode d'habitar profundament connectat amb els espais exteriors i semi-exteriors i suposa, també, un llarg desenvolupament interior dels habitatges, amb la conseqüent aparició d'espais de transició, sempre oberts als patis i de dimensions generoses que els habiliten com a espais polivalents, superant la seva funció específica de pas.

El projecte dóna compliment a una sèrie d'indicadors en matèria de sostenibilitat i eficiència energètica, millorant sensiblement els valors que fixa la normativa vigent.

En primer lloc, es limiten les emissions de CO2 associades als materials i sistemes utilitzats en la construcció de l'edifici fins als 438,91 kgCO2/m2, és a dir, una reducció aproximada del 30% respecte un edifici d'idèntiques característiques construït amb sistemes convencionals, mitjançant l'ús de materials com la ceràmica fabricada en forns amb biomassa, la fusta de les bigues, l'estructura dels atris i les fusteries, el cotó reciclat de l'aïllament de la façana o la posidònia seca de l'aïllament de la coberta, rescatant una tradició ancestral de l'arquitectura local.

En segon lloc, es redueix el consum d'energia primària no renovable fins als 10,7 KW/m2/any mitjançant estratègies de disseny passiu com la definició d'una envolupant d'elevada inèrcia tèrmica amb murs de termoargila farcits amb les terres de l'excavació, la ventilació creuada de totes les estances o la regulació tèrmica de l'interior dels habitatges a través del cobriment dels patis amb un sistema de tancaments de vidre i proteccions solars practicables que els converteixen en atris bioclimàtics, és a dir, acumuladors de calor a l'hivern i umbracles ventilats a l'estiu. Aquestes estratègies arquitectòniques permeten assolir el confort higrotèrmic a l'interior dels habitatges sense necessitat d'instal·lar un sistema de calefacció centralitzada, fet que suposa un estalvi important en la factura energètica per les famílies de rendes baixes que habitaran l'edifici.

El verd juga també un paper important en el projecte amb l'objectiu de mitigar l'efecte illa de calor i crear unes condicions d'habitabilitat més agradables, situant-se en els patis, la urbanització, la coberta, les jardineres, etc. La sostenibilitat de la vegetació en un clima àrid com el d'Eivissa queda garantida per la selecció d'espècies vegetals amb requeriments hídrics baixos i la reutilització per al reg de l'aigua de pluja recollida a la coberta i emmagatzemada en un aljub soterrat davant de l'edifici, amb l'objectiu de recórrer a l'aigua de la xarxa només a les puntes de calor a l'estiu.

FONTS DE FINANÇAMENT