MEMÒRIA DEL PROJECTE DELS ARQUITECTES

Life Reusing Posidonia és un projecte pilot d'Adaptació al Canvi Climàtic promogut per Govern Balear i cofinançat pel programa Europeu LIFE + per a la conservació de la natura. 

L'objectiu és millorar l'habitabilitat dels habitatges i proporcionar dades contrastades a les administracions amb competències en el sector de l'edificació per tal de decréixer en consum de recursos i créixer en confort. 

Aquestes dades s'han obtingut avaluant un edifici pilot de 14 habitatges de protecció pública en règim de lloguer on s'han assajat fórmules per reduir l'empremta ecològica dels edificis i se n'ha monitoritzat el confort amb la col·laboració de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

El projecte vincula patrimoni, arquitectura i canvi climàtic i recupera l'és dels recursos locals com aproximació cultural a la recerca contemporània sobre el significat i les implicacions del concepte sostenible.

L'arquitectura tradicional és la referència constant del projecte com a manera de treballar. Són les ulleres per mira de prop. Amb elles, busquem què hi ha a l'illa que puguem fer servir. Les savines, amb què es construïen antigament els forjats, per sort estan protegides. Les pedreres de marès, esgotades, i la poca palla que es produeix s'utilitza per al bestiar. Per tant, només ens queda el que arriba per mar: posidònia i vaixells de càrrega. A més dels palets d'obra, que romanen a l'illa a causa del cost d'embarcar-los de tornada.

Així que proposem un canvi de concepte: "en lloc d'invertir en una indústria química situada a 1.500 km, dedicarem el mateix pressupost a una mà d'obra local poc qualificada que ha d'estendre la posidònia al sol per assecar-la i compactar-la als palets reutilitzats per aconseguir 16 cm d'aïllament a coberta. A més, resulta que la sal del mar actuarà com a biocida natural. El producte serà completament ecològic".

La utilització de la Posidònia oceànica seca com a aïllament tèrmic ens recorda que no habitem una casa, habitem un ecosistema.

La documentació és d'accés lliure i està disponible a la web www.reusingposidonia.com

Els materials s'han seleccionat mitjançant un estudi de mercat en funció de la seva energia incorporada i el cost de la doble insularitat de Formentera. 

Per reduir l'impacte de la fabricació els materials s'han assajat solucions basades en la recuperació de les indústries locals artesanes de producció ecològica amb matèries primeres de km 0, les quals es troben en perill d'extinció. 

Tret d'excepcions, són petites empreses familiars que no disposen d'eco etiqueta, però el caràcter local permet inspeccionar personalment la producció. La utilització combinada d'aquests materials locals disponibles amb els importats que sí que tenen segells de certificació ambiental constitueix un model que permet reduir més d'un 60% les emissions de CO₂ durant les obres. Per exemple, a les Balears disposem, entre altres, de la pedra de marès utilitzada per a les voltes dels aljubs, la ceràmica cuita amb biomassa per a paviments i murs ceràmics exteriors, o la calç aèria cuita amb oli reciclar. El seu ús permet un cert nivell d'autosuficiència. 

L'aïllament de la coberta és de posidònia compactada a 185 kg/m³ amb λ: 0,044 W/mK, i té un gruix de 16 cm. Els murs són de YTONG de 25 cm de gruix i U: 0,36 W/m² °C, excepte a nord, que són de 30 cm i U: 0,32 W/m² °C. Tots els vidres tenen un baix valor emissiu U: 1,1 W/m² °C.

Les fusteries interiors i cancel·les són reutilitzades procedents de la fundació Deixalles, una entitat sense ànim de lucre per a la inserció laboral de col·lectius vulnerables a través del reciclatge de residus. 

L'accés a tots els habitatges es fa directament des del carrer, per recuperar l'ús de l'espai públic com a lloca de trobada. 

El solar en cantonada dona façana als dos vents dominants d'estiu, nord i est, cosa que ha permès dividir el volum en dos blocs, tots dos orientats cap a les brises marines que resolen la refrigeració d'estiu de manera passiva. Per al bon funcionament de la ventilació creuada, tots els habitatges tenen la sala d'estar-cuina-menjador amb doble orientació i els dos dormitoris a façanes oposades. 

Les finestres que reben radiació solar disposen d'elements protectors (persianes, pèrgoles, etc.) i s'han disposat cables a la façana per facilitar el creixement de les plantes enfiladisses de fulla caduca. 

A l'hivern, les grans vidrieres i les lluernes orientades a sud escalfen de forma passiva. Aquesta climatització passiva es recolza en radiadors a baixa temperatura alimentats per una caldera de biomassa centralitzada de 90 kW de potència que també produeix l'ACS i que ha estat substituïda per una bomba d'aerotèrmia. Cada habitatge disposa d'intercanviadors que proporcionen lectures individuals de consum. 

L'organització dels espais i les decisions formals són el resultat del coneixement dels avantatges i les limitacions dels materials, que per ser naturals són més fràgils. Aquesta fragilitat es converteix en oportunitat de disseny. 

FONTS DE FINANÇAMENT