MEMÒRIA DEL PROJECTE DELS ARQUITECTES

Aquest és el primer projecte finalitzat per l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI) que continua la investigació de Reusing Posidonia a Formentera, en aquest cas adaptat al mapa de recursos de Mallorca.

L'edifici se situa al barri de Son Gotleu, que es va començar a desenvolupar el 1943. Inicialment, el teixit urbà combinava les tipologies d’illa tancada amb habitatges entre mitgeres de planta baixa o planta baixa i pis amb pati, amb habitatges unifamiliars aïllats. Durant la dècada de 1960, amb l'objectiu d'allotjar els treballadors procedents de la Península que construïen els hotels de la Platja de Palma, aquests habitatges unifamiliars varen ser substituïts per blocs de pisos seguint la línia del moviment modern, construïts de la manera més barata possible, sense ascensor i que, amb el temps, han esdevingut un focus de conflictes socials. De fet, Son Gotleu és un dels barris de Palma amb més índex de vulnerabilitat social i concentració de població amb pocs recursos econòmics. Aquesta conflictivitat és un altre efecte col·lateral del turisme de masses dels anys 60 i la seva reversió requereix actualment tots els esforços públics i privats possibles.

Davant aquest escenari, el projecte recupera i visibilitza un dels trets característics del barri: les petites cases entre mitgeres construïdes amb pedres de marès i que revelen el mapa de recursos del lloc. El marès, extret a Mallorca, és un dels materials industrialitzats locals amb menys empremta ecològica i s'utilitza per construir tots els murs de l'edifici de tres plantes d'alçada. L'única excepció és la caixa d'ascensor, de formigó blanc armat, amb la finalitat de complir la normativa sismoresistent.

La introducció recent de nous marcs normatius, més restrictius, i en aplicació de les directives europees, ha incrementat el cost de les obres i ha fet viable econòmicament la recuperació d'aquest tipus de solucions considerades socialment obsoletes, tot i gaudir d'exemples paradigmàtics com Can Lis de Jorn Utzon. L’emergència climàtica fa que sigui possible tornar a utilitzar els sistemes que haurien evitat aquesta crisis climàtica.

El sistema constructiu és similar al que es va fer servir a Can Lis: murs de càrrega de 20 cm de gruix i un mur exterior pluvial de 10 cm amb cambra d'aire de 10 cm. Per aconseguir complir els requeriments actuals d'habitabilitat, s'ha incorporat un aïllament de cotó reciclat de 10 cm a la cambra d'aire, protegit amb una làmina impermeable transpirable, grans vidres de baixes emissions amb fusteries estanques de fusta certificada FSC. A més, s'hi han instal·lat persianes enrotllables de fusta per controlar la protecció solar durant els mesos d'estiu.

Les emissions de CO2 embegudes al sistema constructiu de façana són de 31,62 kg/CO2 per m². Si s'hagués resolt la façana mitjançant una solució convencional, les emissions serien de 126,04 kg/CO21. És a dir, s'ha reduït un 75% la contaminació produïda durant la construcció de la façana. Aquest mateix plantejament s’ha estès a tots els elements de l’edifici.

La distribució dels cinc habitatges, nombre màxim permès, aprofita tota l'edificabilitat possible mitjançant la utilització de la tipologia dúplex a la part dreta de l'escala mirant des del carrer, on s'encaixen els dos habitatges a tres plantes com un Tetris. A la part esquerra de l'escala se situen tres habitatges simples, un per planta. Tots els habitatges són passants i gaudeixen de ventilació natural creuada.

[1] Càlcul d'emissions de CO2 d'una façana composta per dues fulles de bloc de formigó, arrebossat monocapa exterior, aïllament de poliestirè expandit, revestiment de guix interior i pintura plàstica.

[1] Aquestes dades han estat calculades  mitjançant el programa TCQ i el banc de dades BEDEC de l'ITEC.

FONTS DE FINANÇAMENT