MEMÒRIA DEL PROJECTE DELS ARQUITECTES

La parcel·la està situada en el límit urbà de l’actual planejament del poble de Vilafranca de Bonany, entre els carrer Molí Nou i Migjorn. La parcel·la, de forma irregular, limita amb els dos carrers esmentats en la seva façana edificable i construeix mitgera amb la resta de límits dels solar. El límit sud està amb contacte amb el curs d’un torrent definint el punt baix de la topografia dels voltants, que separa els paisatges existents: l’urbà situat en la vessant sud del Puig de Bonany i l’agrícola que amb una lleu pendent arriba fins a la possessió de Sant Martí.

El tram del carrer Migjorn que correspon al solar salva un desnivell de 2.5 metres definint la rasant longitudinal de la parcel·la que en sentit transversal és substancialment plana.

Una excavació preexistent fa que des de l’inici del projecte ens trobem amb un solar inundat amb una estimació de profunditat mitja d’uns 3.5 m, fet que ha tingut repercussió en els límits amb el carrer. Uns murs apuntalats han fet que la vorera límit del solar presenti una amplada variable que va del 50 cm. al metre. Si bé els dos carrers tenen un final en aquest límit del poble la continuïtat del carrer Molí Nou ens connecta amb la xarxa de carrers que estructuren la Vila. No

hi ha servituds conegudes sobre la parcel·la, ni a favor de terceres ni de línies elèctriques aèries o soterrades.

El projecte es planteja des de la condició de límit. El límit urbà i agrícola. La fàbrica urbana on la distància fa l’espai, el negatiu que construeix l’espai col·lectiu, i el teixit agrícola on la forma construïda s’ha de definir en els seus contorns. El nostre projecte comparteix aquesta doble condició, el límit on el buit de l’espai públic construeix el contorn del massís urbà.

La morfologia urbana del poble conté una seqüència d’espais que, des del carrer o en els seus inicis des del camp, podríem descriure com: espai públic, porta de servei, carrer privat, el pati, la casa i la suma de cases, la façana pública. La proposta també respon a aquesta successió així des del carrer accedim a uns espais intermedis que organitzen els accessos als habitatges i en la seva seqüència deriven en: la casa i la façana pública o en el jardí, el torrent i el paisatge agrícola.

Es tracta d’un edifici de 22 habitatges de protecció oficial entre mitgeres que defineix una façana continua als dos carrers. Un edifici amb una profunditat de 14.20m i una crugia de 5.70m dimensionada per la convivència de les tipologies: dúplex en planta primera i segona i senzilla en planta baixa. Aquest volum s’organitza en tres moviments: el primer té la façana carrer Molí Nou, el segon gira i dona façana al carrer Migjorn i en el tercer manté la façana al carrer Migjorn però la tipologia gira per gaudir de la profunditat del solar. Aquesta organització serà la que pautarà l’aparició de mecanisme d’organització de l’edifici: l’escalonament del forjats, l’aparició de nuclis de comunicació vertical, o la definició de la coberta i la façana. Així en la cantonada entre els carrers Migjorn i Molí Nou, quan l’edifici gira es produeix l’entrada, que en continuïtat amb l’espai públic i en un primer nivell de forjat dona accés a l’escala i ascensor adaptat. Es disposa un segon accés en el carrer Migjorn que articula el gir tipològic de l’edifici i és on apareix el segon nucli de comunicació, escala i ascensor practicable, que permet l’acord entre la cota inferior i intermèdia dels forjats. És l’espai col·lectiu el que permet la continuïtat entre la resta de nivells.

L’organització en plantes superiors ha de donar resposta als accessos de la resta d’habitatges en tipologia dúplex.

Aquesta tipologia com a les de la planta baixa tenen la voluntat de ser passants, en el dúplex es resol amb la dimensió ample en planta primera i la dimensió llarga de la crugia de la planta segona. L’escala interior permet l’aparició d’un pati en el dúplex i d’un lucernari que pauta la passera central de planta primera. Els nuclis d’organització vertical es produeixen en els punts d’inflexió de la seqüència dels espais intermedis.

La concepció de les tipologies de les cases continua el recorregut cap a espais cada cop més íntims fins que ens tornen a relacionar amb el carrer. Així en els habitatges de planta baixa el programa d’ús col·lectiu de la casa: sala d’estar, cuina i menjador es vincula a aquesta seqüència des de l’espai públic donant la dimensió ample de la crugia a aquestes estances. L’articulació de l’espai servidor, bany i emmagatzematge, organitza la resta d’estances, dues habitacions dobles i la terrassa, aquests espais que fan dels llindars i la distància una possibilitat de major intimitat. La

tipologia del dúplex s’organitza de manera anàloga; el programa col·lectiu, a la zona més pública de la casa i amb tot l’ample de la crugia i al pis superior amb l’escala com articulació les habitacions una a cada punta, al centre un pati, la possibilitat d’escriptori i el bany.

La coberta de teula àrab, es desenvolupa en la dimensió llarga del volum en la direcció descendent del terreny. El projecte construeix una façana continua al carrer establint mecanismes que el relacionen amb els veïns de menor grandària com el sòcol i l’escalonament dels forjats. En l’interior aquest mecanismes s’aconsegueixen mitjançant l’esglaonament de la façana que construeix l’espai interior. La volumetria i la materialitat també responen a aquesta

condició de límit així: la variació i el forat es vinculen a la resta de les façanes del carrer i les textures i dimensions a les possessions i teuleres dels voltant.

FONTS DE FINANÇAMENT