Gestió Forestal

 

INVENTARI FORESTAL NACIONAL


La informació sobre els sistemes forestals és molt amplia tant en l'espai com en el temps. Les dades més generals són aquelles derivades de dues línees estatals d'estudi molt relacionades, l'Inventari Forestal Nacional i el Mapa forestal, gestionats ambdós pel Ministeri de Medi Ambient.

En principi es defineix com a terreny forestal aquell que no està cultivat o no és urbà. En conseqüència el terreny forestal és tota la vegetació natural o seminatural de les Illes Balears. Des del punt de vista urbanístic són sòls rústics.

L'Inventari forestal nacional té com a principal objectiu recopilar la màxima informació sobre la situació i probable evolució de tots els bens forestals. Es treballa a nivell provincial, repetint les mesures cada 10 anys aproximadament.

Existeixen quatre inventaris nacionals. Aquests inventaris són extremadament complets. El seu objectiu és semblant, però no la metodologia completa. D'aquesta manera, es poden comparar algunes dades però no són cent per cent equivalents.

 

4rt INVENTARI FORESTAL (IFN4):

 

 

3er INVENTARI FORESTAL (IFN3):

 

El tercer inventari és del període 1997-2006 i d'ell s'extrauen les dades següents. Una part de la informació s'obté a partir de l'anàlisi de fotografies aèries dels any 1997 i 1998. La feina de camp s'ha realitzat a parcel·les seleccionades a partir d'un mostreig estratificat durant el 1999. En total s'han analitzat 1.146 parcel·les, la qual cosa suposa una parcel·la per cada 162 hectàrees. És a dir, que es tracta d'un inventari molt detallat i significatiu. La informació recollida es pot ordenar en diversos temes: usos del sòl, tipologies de bosc i espècies d'arbre dominants, descripció de l'estat de les masses forestals, espècies arbòries i arbustives, regeneració, riscos, ús forestal, propietat, valoració econòmica, figures de protecció.

Al llarg d'aquest apartat es presenten les dades més rellevants i significatives, però el grau d'informació d'aquests estudis, sobre tot del tercer inventari, és molt més profund.

En primer lloc cal determinar la superfície forestal que hi ha a les illes. Aquesta superfície és, d'acord amb la normativa forestal, tota aquella superfície que no és agrícola, ni està formada per elements artificials. És a dir, la superfície forestal coincideix amb la vegetació natural o seminatural. Amb aquesta delimitació, la informació que aporten els estudis forestals inclou el mateix espai que hem definit com a sistemes terrestres naturals.

A continuació es presenta la superfície forestal a les illes, d'acord amb el darrer inventari, en superfície total i en percentatge. En primer lloc la superfície forestal es divideix en terreny arbrat o no arbrat, la qual correspon a una cobertura arbòria inferior al 5%.

Uso (ha) Mallorca i Cabrera Menorca Eivissa i Formentera Total
Forestal arbrat 121.968,91 35.120,45 29.287,67 186.377,03
Forestal no arbrat 31.146,28 4.216,37 1.860,84 37.223,49
Total forestal 153.115,19 39.336,82 31.148,51 223.600,52
No forestal 211.480,92 30.142,18 33.942,49 275.565,59
Total 364.596,11 69.479,00 65.091,00 499.166,11

 Tabla: Superficie forestal pera usos (Fuente: 3er IFN)

 

Uso (ha) Mallorca i Cabrera Menorca Eivissa i Formentera Total
Forestal arbrat 33,45 50,55 44,99 37,34
Forestal no arbrat 8,54 6,07 2,86 7,46
Total forestal 41,99 56,62 47,85 44,8
No forestal 58,00 43,38 52,15 55,21
Total 100 100 100 100

Taula: Percentatges de superfície forestal (Font: 3er IFN)

 

En proporció, queda molt més terreny forestal a Menorca i fins i tot a les Pitiüses que a Mallorca.

Gràfic: Percentatge de tipus de sòl forestal per illes

 

Més de la meitat de la superfície de Menorca és forestal, mentre que a les Pitiüses i Mallorca la proporció és menor al 50%.

 

 

Superfície (%) Mallorca i Cabrera Menorca Eivissa i Formentera Total
Forestal arbrat 65,45 18,84 15,71 100
Forestal no arbrat 83,67 11,33 5 100
No forestal 76,74 10,94 12,32 100

Taula: Distribució per illes del percentatge d'usos forestals de les Illes Balears

 

Per altra banda, més del 65% dels boscos de les Illes Balears, i el 83% del terreny forestal no arbrat, es troben a Mallorca, cosa que és lògica.
Els tipus de bosc es divideixen en arbrat, arbrat e sclarissat i arbrat dispers, depenent de la densitat de peus. El bosc arbrat presenta més d'un 20% de cobertura d'arbres, el bosc esclarissat presenta entre un 10 i un 20% de cobertura i el bosc dispers entre 5 i 10% de cobertura.
A les Illes Balears la major part de la superfície forestal arbrada no és ni esclarissada ni dispersa.

 

Superfície (ha) Illes Balears Mallorca i Cabrera ht: normal; ">Menorca Eivissa Formentera
Mont arbrat 170.996,05 114.185,19 27.754,5 25.393,25 3.663,11
Mont arbrat esclarissat 11.406,26 5.210,14 5.982,31 206,43 7,39
Mont arbrat dispers
4.008,02 2.578,08 1.403,08 22,51 4,35
Mont no arbrat o sense vegetació superior 37.190,19 31.141,79 4.196,92 1.005,37 846,1
Total superfície forestal 223.600,52 153.115,21 39.336,81 26.627,56 4.520,94

Taula: Superfície forestal per tipus de cobertura i per illes

 

De les formacions arbrades (amb més d'un 20% de cobertura arbòria) les espècies forestals dominants són les següents.

Superfície (ha) Espècie dominant Illes Balears Mallorca i Cabrera Menorca Eivissa i Formentera
Pinus halepensis (pi) 87.442,29 53.745,60 8.767,71 24.928,98
Quercus ilex (alzina) 31.977,68 27.397,70 4.579,98 0
Olea europaea (ullastre), Ceratonia siliqua (garrover), Arbutus unedo(arbocera)
46.753,14 32.736,42 13.968,80 47,92
Juniperus phoenicea (savina) 4.794,12 305,47 418,55 4.070,10
Matolls amb arbrat esclarissat 11.401,78 5.205,65 5.982,32 213,81
Matolls amb arbrat dispers 4.008,02 2.578,07 1.403,09 26,86
Total superfície forestal arbrada 186.377,03 121.968,91 35.120,45 29.287,67

Taula: Formacions forestals dominants a la superfície arbrada i per illes

 

Aquesta taula mostra que la predominança dels diferents boscos varia a les illes. El pi és l'espècie dominant en general a les Illes Balears, però és a les Pitiüses a
on és clarament majoritària per sobre les altres formacions. A Mallorca també és majoritària, però no supera les altres formacions juntes. A Menorca està per sota de la
garriga d'ullastre, que és la formació més estesa.
Mallorca presenta gran extensions de pinars i, en menor grau, d'alzines. L'alzinar de Mallorca és el 85% de tots els alzinars balears. La garriga d'ullastre també presenta superfícies importants i representa el 70% de totes les garrigues balears. Totes tres formacions estan ben representades. Els savinars costaners es poden trobar a les zones dunars especialment.

Menorca presenta més de la meitat de la seva superfície arbrada coberta per garrigues d'ullastre i matollars. Aquesta formació està seguida de pinars, molt menys
dominants que a les altres illes. També hi ha una representació important d'alzinars.
A Eivissa i Formentera manquen els alzinars, tot i que hi ha algunes alzines presents. La formació amplament majoritària és el pinar. Cal destacar també el
savinar, molt estes a tota la vorera de mar, de manera que representa el 84% de tots els savinars balears.
Al conjunt de totes les illes, domina el pi, quasi amb un 50% de la superfície forestal, seguit de les garrigues (25%) i dels alzinars (17%) tot i que aquests darrers
només estan presents a Mallorca i Menorca.

Gràfic: Percentatges de les espècies dominants a les Illes Balears

 

Tot i les dades d'espècies dominants , cal dir que la gran majoria de boscos de les Illes Balears no són uniformes (un 84,87% són mescles en major o menor grau) i només un 15% es poden considerar homogenis o purs.
Aquest inventari també fa estimacions del exemplars que hi ha, en forma de peus majors i peus menors. El peus majors són aquells amb un diàmetre superior a 7,5cm a una alçada de 130cm. S'estimen més de 62 milions d'arbres a les Illes Balears, el 45,61% són pins, el 31,52% són alzines i el 17% són ullastres.

 

Peus majors Mallorca i Cabrera Menorca Eivissa Formentera Total
Pinus halepensis 17.265.804 3.708.988 7.110.035 548.221 28.633.048
Quercus ilex 16.588.293 3.205.566 11.221 89 19.805.169
Olea europaea 7.672.145 2.917.070 48.531 1.070 10.638.816
Ceratonia siliqua 525.863 158.042 49.491 7.085 740.481
Juniperus phoenicea 164.008 92.777 905.012 280.399 1.442.196
Altres frondoses 1.121.262 404.790 9.521 1.715 1.537.288
Total 43.337.375 10.487.233 8.133.811 838.579 62.796.998

Taula: Peus majors per espècies i per illes

 

Cal remarcar que la diferència de peus entre pins i alzines no reflecteix la diferència en superfície coberta. Als alzinars, el nombre de peus d'alzina és més dens que els pins als pinars. Els pinars mostren una gran variabilitat en la seva densitat, mentre que els alzinars són, en general, molt més espessos.

També es fan estimacions sobre el peus majors afectats per diverses causes. En totes les espècies, llevat del garrover, més del 70% d'exemplars es troben sense danys.
Unes altres dades de superfícies forestals, més recents, corresponen als realitzats per la Comunitat Autònoma per a la seva inclusió en el III Pla General de Defensa Contra els Incendis Forestals del 2002. Les superfícies de cada sistema (forestal, pastures, agrícola, urbà, zones humides i àrea costera) es van calcular basant-se en el Mapa de cultius i aprofitaments i en els resultats de l'Inventari forestal nacional.

 

SISTEMA SUPERFÍCIE MALLORCA (ha) SUPERFÍCIE MENORCA (ha) SUPERFÍCIE PITIÜSES (ha) SUPERFÍCIE TOTAL (ha)
Pinus halepensis 32.955,90 5.581,96 16.468,06 55.005,93
Quercus ilex 2.011,99 3.040,84 0 10.475,46
Olea europaea 12.280,62 3.605,61 102,21 15.988,44
Barreja Pinus halepensis i Olea europaea 9.979,36 202,01 321,55 10.502,92
Barreja Pinus halepensis i Quercus ilex 9.116,21 4.340,12 0 13.456,33
Barreja Pinus halepensis, Ceratonia siliqua i Olea europaea 23.517,74 1.724,53 9.351,07 34.593,36
Garrigues 41.233,03 10.750,76 4.475,57 56.459,37
Pastures 577,17 11.981,04 247,66 12.805,88
Cultius 206.966,49 23.005,42 30.232,73 260.204,65
Urbà, industrial i altres 14.200,46 4.639,49 3.183,94 22.023,96
Torrents, embassaments, albuferes i altres làmines d'aigua 2.030,55 86,65 352,87 2.582,16
Platges, roquissars... 4.111,28 807,76 855,11 5.774,15
TOTS ELS SISTEMES 358.980,80 69.766,20 65.590,78 499.872,61

Taula: Superfícies d'usos forestals i dominàncies d'espècies 2002.

 

Segons aquest document oficial, els sistemes forestals ocupen una superfície de unes 209.300 ha, aproximadament el 42% de la superfície de la Comunitat Autònoma. Els sistemes forestals arbrats (amb pi, alzina, ullastre, garrover...) ocupen un total de 140.000 ha, mentre que les garrigues i les pastures sumen més de 69.000 ha.
L'espècie forestal més representativa de les Balears, si tenim en compte el total de superfície ocupada com a espècie dominant o barrejada amb alguna altra, és el pi (Pinus halepensis). L'alzina només representa el 7% de la superfície de les Balears.

La serra de Tramuntana és l'àrea de les illes que en total té més superfície coberta per arbres; en total, el 67% de la seva superfície esta ocupada per sistemes forestals.

Comparació entre els Inventaris forestals nacionals.
Algunes dades es poden comparar entre els inventaris II i III. Les superfícies d'usos, les biomasses i els peus són paràmetres comprables.

Inventari/Any Forestal arbrat Forestal arbrat però amb bosc clar Total forestal arbrat Forestal no arbrat Total d'ús forestal Total d'ús no forestal Total provincial
IFN3/1999 170.967 15.410 186.377 37.224 223.601 275.565 499.166
IFN2/1986-1987 122.475 0 122.475 81.427 203.902 295.266 499.168

Taula: Comparació de superfície de usos segon i tercer Inventari forestal nacional: tipus de sòl

 

Gràfic: Comparació superfície forestal dels darrers inventaris forestals nacionals

 

Existències Indicadors (densitat per ha)
Any Biomassa arbòria (m3) Quantitat de peus majors Quantitat de peus menors Quantitat de peus majors Quantitat de peus menors Biomassa arbòria (m3)
IFN3/1999 7.525.457 62.796.997 103.509.384 337 555 40
IFN2/1986-1987 5.451.412 45.923.035 55.511.419 375 453 45

Taula: Comparació usos segon i tercer Inventari forestal nacional: existències d'arbres

 

S'aprecia un increment de la superfície forestal, així com una disminució de la superfície forestal no arbrada.

 

Espècie IFN2 (m3) IFN3 (m3) IFN3-IFN2 (m3) Relació IFN3/IFN2
Pinus halepensis 4.687.196 5.644.550 957.354 1,2
Quercus ilex 607.877 1.106.405 498.528 1,82
Olea europaea 91.228 564.960 473.732 6,19
Totes les espècies 5.451.412 7.525.457 2.074.045 1,38

Taula: Comparació de biomassa principal (VCC m³) per espècie

 

Gràfic: Indicadors d'arbres per hectàrea

 

Sembla que la tendència en els darrers anys és la d'increment de la superfície arbrada a les illes Balears, com ho demostra el fet que la superfície amb ús forestal ha incrementat en quasi 20.000 ha i en la disminució de superfície no arbrada paral·lela a l'increment de la superfície arbrada. Però si s'analitzen els indicadors de densitat (per hectàrea), es detecta que en general aquesta ha disminuït en peus majors i en biomassa arbòria per hectària, el que semblaria indicar que és possible que s'estigui donant un procés de regeneració dels boscos més vells o que han patit alguna pressió important (temporals, sequeres, plagues).