Torna

Servei de Sanitat Forestal

Phytophthora ramorum

Què és?

És un fong oomicet que es presenta en forma de miceli. Causa el que als Estats Units (EUA) es coneix com a sudden oak death (SOD) o mort sobtada del roure. Provoca la seca i mort de diferents espècies de quercínees i provoca danys a la part inferior del tronc, a branques i fulles.

Des de l'any 2002 la UE ha posat en marxa mesures per evitar la introducció i distribució del patogen al continent. Tot i no estar a les llistes de quarantena A1 i A2 de l'OEPP, està inclòs a la llista d'alerta (actualitzada el juliol de 2011). Si clicau a la imatge adjacent per consultar la llista al lloc web de la OEPP.     Consultau aquí el llistat d'alerta de l'OEPP

Quines espècies afecta?

Afecta moltes espècies, però a Europa s'ha descrit sobretot sobre Rhododendron i Viburnum i, en menor mesura, sobre Arbutus unedo, CamelliaMagnolia, Pieris i d'altres. En la majoria de casos es tracta de plantes de viver.

Micòlegs de l'IMEDEA (CSIC-UIB) varen reproduir l'atac en laboratori i confirmaren la susceptibilitat al fong d'espècies com la mata (Pistacia lentiscus), el garrover (Ceratonia siliqua), l'aladern (Rhamnus alaternus) i el xuclamel (Lonicera implexa). També donaren positiu els assajos sobre alzina, que està considerada actualment com una de les espècies més susceptible d'ésser infectada.

De manera més puntual s'ha detectat també fora dels vivers, en espècies com l'alzina, a finals de 2003 al Regne Unit. Allà també s'ha detectat sobre Quercus falcata, Quercus cerris, faig (Fagus sylvatica) i castanyer d'India (Aesculus hippocastanum). A Holanda es trobà sobre Quercus rubra i F. sylvatica, sempre en arbres propers a rododendres infectats.

L'any 2009 es detectà per primera vegada en coníferes, concretament sobre Larix kaempferi, espècie que, des d'aleshores s'ha vist afectada sensiblement al sudoest d'Anglaterra. També s'ha detectat en Picea i Abies.

Quins danys provoca?

Foto: IMEDEA    

És dificil descriure d'una manera sistemàtica els danys que origina el fong segons la part de la planta o l'espècie, ja que hi ha resposte diferents segons el cas.

Pel que fa als rododendres, s'assequen les branques i brots des de l'àpex fins a la base, que tornen marrons. Després passa a les fulles on fa una taca marronosa que sol créixer des del pecíol fins el limbe de la fulla. També es pot infectar la fulla directament: aleshores no té perquè créixer a partir del pecíol.

En peus de Viburnum tinus, llorer bord, els danys solen començar amb una necrosi de la tija, i les fulles presenten una necrosi marcada (veure foto). Sovint presenten exsudacions gomoses a la zona afectada; les rels solen mantenir-se sanes.

Les camèlies presenten danys sobretot a les fulles, que presenten al limbe unes taques fosques amb marges poc definits. Aquestes fulles acaben caient abans d'hora.

A Espanya encara no s'ha descrit sobre alzines en zona forestal, però pel detectat en altres països, el fong sol provocar l'assecament de les fulles, exsudacions vermelloses a l'escorça i xancres (ferides o esquerdes) al tronc. A la imatge adjacent un xancre sobre un tronc d'alzina infectada en laboratori (Moralejo et al.,2004).

   

Foto: IMEDEA

Si voleu veure més imatges, entrau a la galeria fotogràfica del lloc web de l'OEPP.

En quins països s'ha detectat?

Principalment a països d'Europa i d'Amèrica del Nord. A Espanya es detectà per primera vegada l'any 2002 a Mallorca, quan científics de l'IMEDEA el trobaren en plantes de viver de rododendre. Més tard es detectà també a Galicia, Badajoz i Astúries.

Mapa OEPP Phytophtora ramorum    

A la resta del continent, s'ha detectat a nombrosos països: Bèlgica, Dinamarca, Regne Unit, Finlàndia, Alemanya, França, Holanda, Itàlia, Suècia, Noruega, Polònia i altres (veure mapa).

Als EUA, a diferència d'Europa, sí que el fong ha originat importants mortalitats en extenses àrees forestals de la costa central de Califòrnia i també a Oregon.

Com es transmet?

La infecció pot produïr-se a partir de zoòspores, esporangis i clamidòspores, a través del sòl o de plantes infectades. En distàncies curtes se sol transmetre per esquitxos d'aigua, mentres que per a llargues distàncies la transmissió va lligada a les activitats humanes (transport de plantes de viver, de terra infectada, de plantes ornamentals, etc.).

Actuacions del Servei de Sanitat Forestal

La Decisió 2002/757/CE de la Comissió estableix que els Estats membres han de fer inspeccions oficials  als seus països. És per això que a les illes, el Servei realitza prospeccions anuals en zones forestals que, per les seves característiques climàtiques i per la seva composició específica siguin més susceptibles d'ésser infectades (alzinars i masses forestals amb llorer bord, arbocera, mata, aladern i demés espècies susceptibles de sotabosc, etc.).

Apart d'això, la Secció de Sanitat Vegetal de la DG de Medi Rural i Marí s'encarrega de fer prospeccions als vivers.

 

En els següents links hi trobareu més informació:

Fitxa descriptiva.

Si detectau qualque planta de les espècies indicades que presenti símptomes com els descrits, posau-vos en contacte amb el Servei de Sanitat Forestal al telèfon 971 17 66 66.

Fonts bibliogràfiques

A més de la documentació pròpia del Servei:

-ÁLVAREZ, L.A. et al (2005). Phytophthora ramorum, patógeno de plantas ornamentales y forestales. Instituto Agroforestal Mediterráneo, Universidad Politécnica de Valencia. Revista Horticultura, núm. 188. Madrid.

-MORALEJO, E.; GARCÍA MUÑOZ, J.A I DESCALS, E. (2004). Susceptibilidad de especies vegetales del encinar mediterráneo al hongo patógeno Phytophthora ramorum. Jornades de Medi Ambient, novembre de 2004, Palma.

-EPPO-OEPP. "European and Mediterranean Plant Protection Organization" [en línea]. Disponible a internet: http://www.eppo.org