Servei de Sanitat Forestal

 

Danys i conseqüències

 

Durant molts d'anys la fusta de l'alzina s'utilitzava per escalfar les cases i per cuinar. Així, les alzines es talaven cada poc temps perquè eren les branques que en rebrotaven les que s'aprofitaven per fer carbó, amb la qual cosa s'aconseguia evitar que l'insecte es mantingués viu i que n'augmentés la població. Però amb l'arribada del butà es va abandonar aquesta activitat i les alzines que s'havien anat talant es varen abandonar i, per tant, s'anaren debilitant més aviat que les que no s'havien aprofitat mai. Això va afavorir aquest insecte, que va trobar un lloc adequat per reproduir-se sense problemes fins avui dia, que ha proliferat molt i està danyant seriosament els nostres alzinars.

En principi, el banyarriquer ataca els arbres de quercinees (alzines, alzines sureres, etc.) que són vells i que estan debilitats, però també s'ha trobat a oms, noguers i altres arbres fruiters.

La conseqüència és que aquests arbres moren i deixen lloc a les alzines joves. Però s'ha de tenir en compte que, a causa de la proliferació, l'insecte pot atacar fins i tot els arbres joves i sans.

Banyarriquer de l'alzina - Galeries provocades per les larves. Banyarriquer de l'alzina - Els adults estan actius durant la posta del sol.
Galeries provocades per les larves.
Foto: © Luis Núñez
Els adults estan actius durant la posta del sol.
Foto: © Xavier Canyelles

En els darrers anys, el banyarriquer ha provocat danys considerables en alguns alzinars emblemàtics de Mallorca, sobretot a causa de la sequera.

Aquest insecte està protegit en l'àmbit europeu amb la Directiva d'Hàbitats, atès que a la resta d'Europa gairebé ja no n'hi ha perquè està controlat gràcies als aprofitaments que es fan dels arbres, amb la qual cosa l'insecte no prolifera.

Però la situació a Mallorca aconsella controlar-ne les poblacions. Només hi ha una dada de l'existència a Menorca (Vives, 1984).

Per aconseguir-ho es necessiten uns tractaments fitosanitaris adequats que facin disminuir-ne progressivament els efectius. Aquests tractaments consisteixen, sobretot, en la tala dels peus malalts.

El banyarriquer fa malbé sobretot la fusta, ja que com hem dit abans les larves se la mengen.

No obstant això, l'insecte ataca els arbres malalts, dèbils o decrèpits, els que tenen ferides de poda i també els que són molt vells. Quan aquests arbres moren, deixen lloc als altres que són més joves i, per tant, més forts. Però quan la població d'aquesta espècie és molt nombrosa pot arribar a afectar també els arbres sans i joves.

Un altre efecte és que a través de les galeries que les larves fan a la fusta hi pot entrar la humitat i, per tant, els fongs de podriment, que podreixen l'interior de l'arbre.

Amb el temps i com que se n'han menjat la fusta, el tronc queda buit per dins i si fa vent es pot rompre. A més, quan l'insecte surt de l'arbre, fa vessar-ne la saba quan es troba en el període actiu de moviment. Això provoca la ruptura dels vasos conductors de la saba, amb la qual cosa l'arbre perd l'aliment i es va debilitant a poc a poc.

Mentre fa les galeries i just abans de sortir, aquest escarabat produeix un serradís del mateix color que el de la fusta del tronc i de l'escorça, que queda en petits munts a la soca de l'arbre. Aquest és un dels indicis per detectar-ne la presència.

Encara que a les Illes Balears n'hi ha poques, també s'ha comprovat que el banyarriquer pot atacar les alzines sureres.

L'atac d'aquest insecte sovint no és gaire greu, ja que ataca els arbres que estan malalts. Però, a causa de la sequera que hem patit aquests darrers anys i sobretot a causa de la manca de tractaments silvícoles i de control, el banyarriquer ha proliferat molt i en determinats llocs de Mallorca ha esdevingut una autèntica plaga forestal.

En alguns llocs, com ara a una finca d'Alaró, els atacs han estat tan forts que ha estat necessari talar tot l'alzinar.

Avui dia s'està estudiant la relació d'aquest insecte amb el fong Hypoxilum mediterraneum, que fa com una crosta negra entre el tronc i l'escorça de l'arbre i arriba a matar-lo. A Mallorca, s'han detectat arbres morts, fins i tot alzines sureres, a causa d'aquest fong.

El banyarriquer té diversos depredadors naturals que el controlen, com ara eriçons, rapinyaires, etc., però atès que n'hi ha pocs i que gairebé sempre l'insecte està molt resguardat i la població és nombrosa, avui dia està proliferant d'una manera alarmant. Per això és imprescindible controlar-ne les poblacions.

 

Servei de Sanitat Forestal - Capçalera Baixa 03.