Torna

Servei de Sanitat Forestal

Gibberella circinata Nirenberg & O'Donell

Anamorf: Fusarium circinatum Nirenberg & O'Donell

 

Què és?

És un fong ascomicet de la família Nectriaceae. Abans que es descobrís el teleomorf, era conegut amb el nom del seu anamorf, Fusarium circinatum.

Consultau aquí el llistat A2 de plagues de quarantena     Provoca xancres a les branques i als troncs de coníferes, en especial del gènere Pinus. Està recollida a la llista A2 de plagues de quarantena de l'OEPP (per consultar el llistat al lloc web de l'organització, clicau el logotip).

Quines espècies afecta?

Afecta una cinquantena d'espècies de pi (Pinus sp), i també a l'avet Douglas (Pseudotsuga menziesii). A Espanya l'espècie més susceptible és el Pinus radiata, però hi ha altres espècies que en són bastant susceptibles, entre elles el pi ver (Pinus pinea) i el pi canari (Pinus canariensis), bastant emprats en jardineria com a arbres ornamentals. El pi blanc (P. halepensis) presenta una susceptibilitat intermitja al fong.

A la imatge adjacent es pot observar una planta jove greument danyada (Foto: Nieves Ibarra).

     Foto: Nieves Ibarra

Quins símptomes presenta la malaltia? Quins danys origina?
És una malaltia que pot afectar els arbres en qualsevol estadi de desenvolupament, de tal manera que els símptomes són diferents en funció de l'estadi.

Foto: Estación fitopatoloxica do Areeiro

Foto: EFA, Galicia.

   

En peus adults, la infecció habitualment comença com una petita ferida o xancre, i la mort progressiva de petites branques. Les acícules es van marcint, tornen cloròtiques i després vermelloses i marrons, i la reïna s'acumula a la superfície de la branca. Quan aquests símptomes es produeixien de manera repetida, l'arbre sol morir progressivament.

Durant aquest procés, poden aparéixer també abundants exsudacions de reïna al tronc i a les branques més gruixades (veure, adjacent, la fotografia de l'Estación Fitopatolóxica do Areeiro, EFA, Pontevedra), cosa que accelera el decaïment de l'arbre que, degut a l'anellament del tronc, finalment mor.

Els plançons de pi poden ésser atacats pels fongs provinents de llavors infectades, cosa que provoca la pudrició de l'hipocòtil i el consegüent col·lapse de la planta durant el seu desenvolupament. Les acícules es van marcint de forma ascendent, des del coll fins a l'àpex de la planta. Sovint es pot observar, a més a més, un xancre al coll de la planta.

Això no obstant, la identificació final de la malaltia ha d'ésser confirmada per un laboratori especialitzat.

Com es transmet?
Gibberella circinata es propaga localment a través del vent, els insectes i la pluja. Tot i això, degut a que el fong per si mateix és incapaç de penetrar directament a través dels teixits d'un arbre sa, la propagació en àrees forestals en bon estat fitosanitari és lenta. A la següent imatge s'observa una vista general de plantes de Pinus radiata infectades en viver.

En canvi, si hi ha poblacions d'insectes perforadors que causin danys a la massa, el fong als orificis fets per aquests insectes per penetrar i infectar els arbres. Els insectes dels gèneres Pityophtorus, Brachyderes, Hylurgops, Ips i d'altres escolítids, poden actuar com a vectors de la malaltia. En canvi, la dispersió a llargues distàncies es deguda al transport humà de mercaderies infectades.    

Foto: Elena Landera

Foto: Elena Landera

On es troba?

Mapa de distribució de l'espècie (OEPP)

   

Segons la distribució de la malaltia al món (veure mapa OEPP), pareix que el fong té dificultats per a sobreviure en condicions de baixa temperatura; la baixa humitat també n'és un limitant. Això explicaria la seva major presència a zones costaneres.

Es considera endèmica de Mèxic (Gobierno de Aragón, 2009), però s'ha detectat també a Califòrnia i a la costa est dels EUA, a Haití, Japó, Xile, Iraq, Sud-àfrica i Espanya. A Espanya es detectà oficialment l'any 2004 a Astúries i Cantàbria. Des d'aleshores s'ha detectat també a Galícia, País Basc i Navarra.

Actuacions del Servei de Sanitat Forestal

Com que no hi ha mètodes de control eficaços, és important fer prospeccions periòdiques. De fet, la Decisió 2007/433/CE estableix que els Estats membres han de fer prospeccions oficials anuals. El Servei de Sanitat Forestal les du a terme cada any per a fer un seguiment de la presència o no del patogen a les illes.

Alhora, és important adoptar hàbits d'higiene en els treballs forestals i, en especial, en les tasques que es facin als vivers amb planta susceptible d'ésser infectada.

Apart d'això, la Secció de Sanitat Vegetal de la DG de Medi Rural i Marí s'encarrega de fer prospeccions als vivers.

 

En els següents links hi trobareu més informació:

Fitxa descriptiva.

 

Si detectau qualque pi que presenti símptomes com els descrits, posau-vos en contacte amb el Servei de Sanitat Forestal al telèfon 971 17 66 66.

Referències bibliogràfiques

A més de la documentació pròpia del Servei:

-GOBIERNO DE ARAGON (2009). Chancro resinoso del pino. Informaciones técnicas. 1/2009. Departamento de Medio Ambiente. Zaragoza.

-OEPP (2005). Gibberella circinata. Bulletin OEPP/EPPO. Butlletí núm. 35, pàg. 383-386.