L'escarabat barrinador esmeralda del fresno - Agrilus planipennis
Qué és?
El A. planipennis és un escarabat natiu d’Asia. Va ser detectat als Estats Units l’any 2002 a l’estat de Michigan. Des de aquest moment l’escarabat s’ha estès ràpidament a almenys 15 estats nord-americans i províncies canadenques, principalment a través del transport de llenya infestada i altres productes de la fusta.
Està a la llista A1 de l’EPPO i inclosa dins el llistat de plagues prioritàries establert en el Reglament Delegat (UE) 2019/1702 de la Comissió i per tant també esta inclosa a l’Annex II del Reglament d’Execució (UE) 2019/2072 com plaga quarantenaria de la Unió.
Espècies a les que afecta
Agrilus planipennis ataca fonamentalment a espècies d’arbres del gènere Fraxinus spp.
A Àsia, es diu que també provoca danys a Juglans ailantifolia, Pterocarya rhoifolia i Ulmus japonica. No obstant això, estudis intensius a Amèrica del Nord van demostrar que, tot i que les femelles ocasionalment poden ovipositar en altres gèneres d’arbres, el desenvolupament larvari es produeix només a Fraxinus spp.
Situació geogràfica
- Mundial: És nadiu de Xina i està present en Japó, Mongòlia, extrem orient rus, Taiwan. Posteriorment es va detectar als Estats Units i Canada.
- Unió Europea: no hi ha constància d’aquest organisme a l’UE, però ja s’ha detectat en països situats a prop del continent europeu, com Turquia (2016), Geòrgia ( 2018) i Ucraïna i Moscou (2019).
Com es transmet?
L’escarabat barrinador del freixe té dues formes de dispersió: la primera és a traves del transport de fusta de freixe infestada i la segona mitjançant el vol natural de l’adult.
Les primeres observacions a Michigan varen suggerir que la dispersió a baixa densitat va ser menor d’1Km/any, però estudis realitzats en laboratori demostraren que un 20% de les femelles de l’espècie varen volar més de 10km en 24 hores i un 1% varen volar més de 20km en les mateixes 24 hores.
Símptomes i danys
El major dany el provoquen les larves que fan llargues galeries de serpentina de fins a 26-32 mm de llargària a dins l’arbre, que s’amplien a mesura que creixen. Les larves danyen el sistema vascular i pot produir la mort de l'arbre després de 2 a 3 anys d'infestació.
• Defoliació feble de l’arbre a final de la primavera, llargues galeries de serpentina en l’interior de l’arbre amb acumulació de serrin.
• Caiguda de trossos d’escorça damunt una galeria, forats en forma de D, que realitza l’adult a l’emergir de l’arbre.
• Engroguint general de l’arbre i aprimament del fullatge, branques mortes i mort de la corona.
Actuacions de control
S'estan investigant diferents tècniques de control com , l'ús d’insecticides per la reducció de les poblacions a zones urbanes; control biològic amb patògens i insecticides microbians per suprimir poblacions de zones boscoses i àrees naturals, així com mesures mecàniques com, d’escorçar i gestió dels residus. Per últim, s’està estudiant el desenvolupament d'híbrids resistents a la plaga.
En els següents links hi trobareu més informació:
https://www.cabi.org/isc/datasheet/3780#toDistributionMaps
Si detectau qualque planta de les espècies indicades que presenti símptomes com els descrits, posau-vos en contacte amb el Servei de Sanitat Forestal al telèfon 971 17 66 66.