El Consell de la Joventut de les Illes Balears -en endavant, CJIB- és el màxim òrgan de canalització de la participació de la joventut en el desenvolupament social, polític, econòmic i cultural de les Illes Balears. Es configura com un òrgan col·legiat de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, però no participa en l'estructura orgànica no jeràrquica d'aquesta, amb la qual cosa queda garantida la seva autonomia i independència.
La funció principal és representar les persones joves de les Illes Balears i, en aquest sentit:
- Canalitza les iniciatives i les propostes de les persones joves.
- Representa la joventut davant de les institucions i assessora les administracions públiques en aquesta matèria.
- Promou l'associacionisme juvenil.
- Desenvolupa activitats i projectes que són beneficiosos per al jovent de les Illes Balears.
Es preveuen dos tipus de membres, els de ple dret els observadors.
Poden ser membres de ple dret del CJIB les entitats següents:
a) Les associacions de joves constituïdes legalment i inscrites en els censos autonòmic i insulars d'entitats juvenils i entitats prestadores de serveis a la joventut, que compleixin els requisits següents:
b) Les seccions juvenils d'associacions de qualsevol àmbit que tenguin òrgans de representació i decisió propis i independència plena per als assumptes juvenils, i que com a tals figuren en els estatuts de les associacions respectives, o que sigui delegada expressament per aquestes la representació en matèria juvenil a la secció o equivalent, mitjançant acord dels seus òrgans de govern, i que estiguin inscrites en els censos autonòmic i insulars d'entitats juvenils i entitats prestadores de serveis a la joventut.
c) Les federacions d'associacions legalment constituïdes i inscrites en els censos autonòmic i insulars d'entitats juvenils i entitats prestadores de serveis a la joventut, que estiguin formades per un mínim de tres associacions de joves que compleixin tots els requisits que estableix la lletra a d'aquest apartat. En aquest cas, cap de les associacions no pot designar representants a títol individual en el CJIB.
d) Les entitats prestadores de serveis a la joventut, sense ànim de lucre, que estiguin inscrites en els censos autonòmic i insulars d'entitats juvenils i entitats prestadores de serveis a la joventut, que prestin serveis anualment a més de vint joves, com a mínim.
e) Els consells de la joventut insulars.
f) Els consells de la joventut locals o d'àmbit supramunicipal.
Poden ser membres observadors del CJIB les agrupacions sense personalitat jurídica, moviments, col·lectius o persones que, sense complir els requisits per ser membres de ple dret, es consideri d'especial interès la seva participació, amb veu però sense vot, en els òrgans i espais de treball del CJIB. La incorporació d'aquestes persones o col·lectius en els òrgans del CJIB necessita l'autorització prèvia del Ple. El Reglament de funcionament intern del CJIB pot determinar que aquestes persones o col·lectius siguin membres de ple dret, si compleixen els requisits de permanència en el temps i de representativitat que s'estableixin, amb l'autorització prèvia del Ple.
A través de dos tipus d'òrgans:
Els col·legiats són el Ple i la Comissió Permanent. Els unipersonals són la presidència, les vicepresidències, la secretaria i les vocalies.
El pas previ és la convocatòria de les entitats perque designin representants en el Ple de constitució del CJIB. En el decurs d'aquesta sessió constitutiva s'ha de nomenar una comissió gestora que ha d'elaborar la proposta de reglament de funcionament intern. Una vegada aprovat aquest reglament, la Comissió Gestora ha de convocar el Ple perquè elegeixi les persones que han de ser membres de la Comissió Permanent. Quan prenguin possessió dels seus càrrecs les persones triades per integrar la Comissió Permanent, aquesta quedarà constituïda i la Comissió Gestora es dissoldrà automàticament.
Accés directe a la Normativa i models necessaris per adherir-se al CJIB