Torna

Distinció Cornelivs Atticvs

 

Poema epigràfic de CORNELIVS ATTICVS

 

L’any 1933 a les excavacions arqueològiques de l’antiga ciutat romana de Pol·lèntia es va trobar una lauda funerària excepcional, gravada amb un poema epigràfic en lloança d’un esportista, púgil del pancraci.

 

La làpida és quadrangular, de escriptura monumental clara i espontània, i hi destaquen la mida  variable de les lletres i els diversos signes d’interposició i adorns, així com les dues fulles d’heura i la palmeta a la part inferior de l’epígraf.

 

TEXT:

D º M º COR º ATTICI [E] FIRMO SIGNO

PANCRATI  HIC IACET INFELIX FATO

DECEPTVS INIQVO SOLITVS

ASSIDVIS DVRARE MEMBRA

PALAESTRIS  ARTE QUOQUE SI

GNI SVI POPVLO PLACUITQUE

FREQVENTER QVI TERRA FRV

GE CREATVS ET IGNE AC FVMO

CREMATVS  IAM NIHIL EXISTIS

NISI QVOD SVPERFVIT IGNI

OSSA ATQVE CINIS

IACENT SVB TE

CMINE SAXI

 

 

D(is) M(anibus) Cor(nelii) Attici [e] firmo signo / pancrati. Hic iacet infelix fato / deceptus iniquo solitus / assiduis durare membra / palaestris, arte quoque si/gni sui populo placuitque / frequenter. Qui terra fru/ge creatus et igne ac fumo / crematus, iam nihil existis / nisi quod superfuit igni. / Ossa atque cinis / iacent sub te/gmine saxi.

 

TRADUCCIÓ

Als deus manes de Cornelius Atticus, per constant sobrenom (anomenat) el pancratista.

Enganyat pel fat inic, aquí reposa l’infeliç

Acostumava endurir els seus membres en contínues palestres, i

amb freqüència va complaure el poble gràcies a l’art del seu sobrenom.

Tu que fores creat de la terra fèrtil

per després ser cremat a foc i fum,

ja no ets res,

sinó tan sols el que estalvià la flama.

Ossos i cendres reposen

sota l’empara d’aquesta  pedra.

 

L’original va ser exposada al museu de la Llonja per passar després al Museu de Bellver i en el moment de la creació del Museu de Mallorca, com a bé de titularitat pública, va passar a formar part de les col·leccions estatals. Des de 1987 roman exposada al Museu Monogràfic de Pol·lèntia, a Alcúdia.

 

Gràcies a la recuperació d’aquest epígraf funerari hem pogut conèixer les gestes del primer atleta balear del qual tenim constància. Constància que voldríem que perduràs en el temps sota la forma de guardó esportiu, mitjançant el qual el sobrenom ferm del pancratista sigui recordança d’una activitat que va complaure el poble amb el seu art.

 

Tant a Grècia com a Roma es practicaven tres tipus de combats de púgils: la lluita, el pugilat i el pancraci, comparables amb la lluita grecoromana, la boxa i el catch, respectivament; però, amb diferència, la més popular era el pancraci.

 

El pancraci era una mescla entre la lluita i el pugilat, on valia tot. En la pràctica del pancraci era més important l’agilitat de l’atleta que la força o el pes, cosa que obligava els púgils a entrenar-se assíduament a les palestres. La palestra  era un pati porticat annex a les termes on els atletes s’entrenaven sota la supervisió del paidotribes. La palestra era, també, el recinte habitual on es feien els combats de púgils professionals.

 

De la inscripció funerària podem deduir que a la ciutat de Pol·lèntia les gestes de Cornelius varen despertar un gran entusiasme que el feren mereixedor d’aquest poema en recordança del seu mester.

 

 

BIBLIOGRAFIA

- Riber, Llorenç: “Una nueva inscripción hispanorromana a un vencido en el pancracio”, El Debate, Madrid, 24 d’abril de 1934. 29 de gener de 1936.

- [Rosselló Bordoy, G.]: Cornelius Atticus, distinció a una vida dedicada a l’esport de les Illes Balears, Palma, Conselleria de Cultura, Educació i Esports, s. a.

78. EPÍGRAF FUNERARI DEDICAT A CORNELIVS ATTICVS (ficha tècnica)       

Museu Monogràfic de Pol·lèntia, Mallorca.

Núm. d’inventari: 4965.

Marbre rosat.

Dimensions: Alt. 34 cm; Llarg. 38,5 cm; Prof. 20 cm.

Procedència: Pol·lèntia, Alcúdia, Mallorca.

Cronologia: Indeterminada, fixable tan sols a partir dels caràcters externs.

-[Alberto Ceballos. David Ceballos, Universidad de Cantabria]: Competiciones de lucha en la España antigua.

-[Alberto Ceballos Hornero, Universiada de Cantabria]: Semblanza de los profesionales de los espectáculos. Doc. de Hispania. Profesionales de la Palestra: los púgiles.

- Riber, Llorenç: Correo de Mallorca, 29 gener 1936.

- Marín Bonachera, Josefina:  “Làpida romana de un atleta mallorquín”. Saitabi, V, Valencia, 1947, p. 163.

- Mariné Bigorra, Sebastián: Inscripciones hispanas en verso, Barcelona–Madrid, 1952, p. 216.

- Veny, Cristóbal:  Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe. Roma, CSIC, 1965, 52-54.

- Vives, José: Inscripciones latinas de la España romana, Barcelona, 1971, I, 537. [Ins. 5.771].

- Zuca, Raimondo: Insulae Baliares. Le isole Baleari sotto il dominio romano. Roma, Carocci