L’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP), organisme que depèn de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, ha presentat avui el llibre que recull el primer estudi complet fet a Mallorca sobre el moscard de les garroves i les tàperes (Asphondylia gennadii). L’obra, escrita per Joan Rallo i Garcia, investigador reconegut que enguany ha rebut el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears per la seva trajectòria científica, s’ha publicat amb la col·laboració de l’IRFAP.

Ha assistit a l’acte el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, que ha volgut posar en valor la figura i la trajectòria de Joan Rallo. «El seu bagatge és impressionant i la seva feina és d’admiració. És un exemple de compromís amb un sector primari que necessita més investigació i més innovació», ha assenyalat.

L’estudi documenta per primera vegada la presència, la biologia i el cicle del moscard a l’illa, i també les plantes hostatgeres que utilitza, els danys que provoca a garrovers i tapereres, i la interacció amb altres espècies, com ara la mosca de les tàperes (Capparimyia savastani). A més, s’ha identificat el fong simbiòtic associat i diversos parasitoides, que podrien tenir un paper clau en el control biològic de la plaga. En aquest sentit, l’autor ha reconegut que la investigació va sorgir per casualitat, quan va decidir plantar llavors de garroves hermafrodites a la seva finca. «Un dia em vaig adonar que les fulles estaven picades. Vaig enviar les mostres a la Conselleria i el laboratori va confirmar la presència d’un insecte i tres parasitoides». Així va començar l’estudi.

Segons aquesta obra, el moscard Asphondylia gennadii és una plaga emergent a les Illes Balears, amb impacte en garrovers i tapereres. Els resultats posen de manifest la necessitat de continuar investigant el seu cicle biològic, la seva distribució i les possibles mesures de gestió, especialment en un context de canvi climàtic, que pot afectar els patrons de floració i fructificació de les plantes hoste, i per la presència d’espècies invasores que poden competir amb el moscard o alterar l’equilibri ecològic de garrovers i tapereres.