avisoCookies

Visualització del menú

Selector d'idioma

caes
|


Visualització del menú

Ruta de navegació

Torna

Publicador de continguts

El Govern destina 178.000 euros en tractaments per combatre la mosca de l'olivera i altres malalties durant la campanya de 2025

El Govern destina 178.000 euros en tractaments per combatre la mosca de l'olivera i altres malalties durant la campanya de 2025

A més, ha invertit un total de 340.000 euros en el Programa de Contenció de Xylella Pauca des que es va detectar el març de 2024 i que afecta de manera potencial i greument l'olivar Aquestes actuacions tenen com a objectiu principal reduir les poblacions d'insectes vectors i preservar la salut fitosanitària de l'olivera, un cultiu fonamental per a l'agricultura de les Illes Balears

- 10/07/2025 (Act. 20/08/2025 11:51)

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural destina 178.000 euros en tractaments de distribució gratuïta per combatre la mosca de l'olivera (Bactrocera oleae) i altres malalties, com la Xylella fastidiosa, durant la campanya de 2025. D'altra banda, ha invertit ja 340.000 euros en el Programa de contenció de la Xylella Pauca des que es va detectar (el mes de març de l'any passat) i que afecta de manera potencial i greu a l'olivar. Aquestes actuacions tenen com a objectiu principal reduir les poblacions d'insectes vectors i preservar la salut fitosanitària de l'olivera, un cultiu fonamental per a l'agricultura de les Illes Balears.

Precisament avui s'ha celebrat la VII sessió de la Mesa de l'Olivar de les Illes Balears. Convocada per la Direcció General d'Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, reuneix els representants del sector de l'olivar agrupats en les dues Denominacions d'Origen Protegida d'Oli de Mallorca i Menorca i la Indicació Geogràfica Protegida Oli d'Eivissa, i la DOP d'Oliva de Mallorca. També hi han estat presents representants dels Consells Insulars, de les organitzacions agràries, cooperatives i tafones. El director general Fernando Fernández ha destacat que «el fet que ja s'hagin celebrat set sessions de la Mesa indica que a poc a poc es consolida l'espai per tractar qüestions específiques del sector de l'olivar».

D'altra banda, en el transcurs de la Mesa, el Servei Sanitat Vegetal ha presentat l'informe sobre l'estat fitosanitari del cultiu de l'olivera a les Illes Balears corresponent al primer semestre de 2025, i també ha desglossat les despeses de les actuacions dutes a terme fins ara.

En general, les plagues i les malalties durant el primer semestre de l'any, és a dir, fins dia 30 de juny de 2025 tenen una afectació baixa, a excepció de la mosca de l'olivera, les dades de la qual mostren un increment del nivell d'afecció que ha pujat a mitjà-alt (nivell 4) durant el mes de juny i la primera quinzena de juliol, especialment en parcel·les amb oliva avançada. En aquest sentit, les Associacions de Defensa Vegetal recomanen els tractaments fitosanitaris en aquestes zones, especialment en les destinades a oliva de taula. En el cas concret dels tractaments per a la mosca de l'olivera, que és la plaga més important que afecta aquest cultiu, l'actuació més important consisteix en la distribució, per part de la Conselleria, de 35.400 trampes que cobreixen una superfície de 894 ha d'olivera a les 108 explotacions que ho han demanat. 

D'aquesta manera, Fernández ha recordat que «les explotacions que no hagin accedit per aquesta via a les trampes s'hi poden acollir a través de l'ajuda de trampeig que la Conselleria obri cada any i per la qual els productors reben 600 euros/ ha». A la campanya de la PAC 2025, aquesta ajuda l'han demanat sis explotacions que cobreixen un total de 58,6 ha.

El director general ha insistit de nou en el fet que «les trampes alerten de la presència de la plaga, però una vegada que s'ha detectat s'han d'aplicar els tractaments adequats, que també es poden aconseguir de manera gratuïta a través del programa de la Conselleria».

Pel que fa a la Xylella fastidiosa, el Govern ha repartit entre els pagesos dos productes fitosanitaris, el Caolí i el Deltametrí, perquè facin directament el tractament. S'hi han acollit 149 explotacions, que equivalen a 1.100 ha.

El director general d'Agricultura, ha destacat «la importància de mantenir un esforç preventiu i coordinat entre institucions i el sector agrari per fer front a aquestes plagues amb les eines més eficaces i sostenibles possibles». També ha subratllat que «la implicació activa del sector és clau per protegir un cultiu emblemàtic com l'olivera i garantir-ne la rendibilitat i qualitat a llarg termini».

A més, durant la reunió s'han abordat altres qüestions, com els avanços en el registre de varietats locals en el Registre de Varietats Comercials, concretament de la morruda, la mallorquina, la morisca de Mallorca i sevillí.

En el transcurs de la Mesa de l'Olivar s'ha informat del projecte de construcció de la tafona de Formentera. Un projecte dotat amb 370.000 euros i finançat per la Conselleria a través del fons europeu LEADER. També s'ha informat dels resultats de tres investigacions, dues de les quals, segons Fernández, «són molt importants per aconseguir tancar el cicle productiu de l'oli i valorar de manera correcta els subproductes com la pinyolada». Concretament, s'ha informat dels resultats del projecte d'investigació de l'aplicació de la pinyolada (residu de l'oliva després de l'extracció de l'oli) fresca com a fertilitzant en sòl. I un segons projecte d'ús de la pinyolada fresca com a aliment per les truges de porc negre. A més, s'han exposat els resultats del projecte de prospecció, caracterització i multiplicació de varietats locals minoritàries d'olivar de les Illes Balears.

Finalment, s'ha debatut sobre la proposta de Decret sotmesa a informació pública per part del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per activar un mecanisme de regulació del mercat de l'oli d'oliva que permetria la retirada d'existències en cas de desequilibris de mercat. El director general ha explicat que «tot i que a les Illes Balears la producció d'oli d'oliva no té greus problemes de comercialització, és important conèixer el mecanisme i, sobretot, posicionar-nos com a comunitat autònoma sobre si la seva activació és oportuna o no».

IMATGES RELACIONADES

-

Comparteix