La directora general de Relacions Institucionals i de Relacions amb el Parlament, Xesca Ramis Pons, ha participat en la 163a sessió plenària del Comitè Europeu de les Regions (CdR), que ha tingut lloc els dies 20 i 21 de novembre a Brussel·les. En el marc d’aquesta sessió plenària, que ha començat amb un minut de silenci en record de les víctimes de les recents inundacions a la Comunitat Valenciana i Castella-la Manxa, la directora general ha presentat un total de sis esmenes, de les quals quatre han estat aprovades. A més, ha defensat a Brussel·les que la nova política de cohesió post 2027 «estigui centrada en les regions» i sigui «flexible i simplificada».

Al projecte de dictamen «Reptes i oportunitats de la intel·ligència artificial en el sector públic: determinar el paper dels ens locals i regionals» s’han presentat dues esmenes proposades per la Direcció General d’Innovació i Transformació Digital. Aquestes esmenes pretenen impulsar el desplegament de sensors que ampliïn les dades d’aquells de què es disposa (en contaminació, saturació, emergències) de tal manera que els models predictius que faciliti la intel·ligència artificial siguin realment fiables. Així mateix, es pretén que les prediccions dels models de simulació d’intel·ligència artificial en territoris insulars presentin solucions i millores per a la societat i el medi ambient, per la qual cosa han de ser d’una complexitat que, quan es resolgui, en faciliti la implantació en altres territoris.

La directora ha presentat també quatre esmenes al projecte de dictamen «El futur del mercat únic i la competitivitat de la Unió Europea». Aquestes esmenes destaquen la necessitat de suprimir o ampliar els límits de minimis de les ajudes d’estat per al sector agrícola en les regions insulars, així com la compensació dels desavantatges naturals i geogràfics que pateixen algunes regions com les insulars per tal d’incrementar les categories d’ajudes compatibles amb el mercat interior i d’ampliar o excloure el límit màxim d’ajudes per a aquestes regions. A més, se sol·licita la necessitat d’una simplificació administrativa real per alliberar la càrrega normativa dels empresaris i de les petites empreses.

Ramis ha intervingut en aquest punt de l’ordre del dia, en què ha subratllat que, encara que les ajudes per compensar el cost més elevat que tenen les empreses de les illes pretenen corregir el seu desavantatge competitiu per operar en igualtat de condicions en el mercat únic, la realitat és diferent. En aquest sentit, ha recalcat que el sobrecost del transport per insularitat en el cas de les Balears és el doble respecte del continental, la qual cosa impedeix accedir a ajudes estatals per a altres finalitats i encareix els productes locals. Per acabar, ha assenyalat que encara que s’hagi modificat el Reglament d’ajudes de minimis, i se n’hagi ampliat el límit a 300.000 €, aquests llindars continuen resultant insuficients per a les illes. El reglament reconeix que les illes són casos que s’han d’avaluar, però sense mesures concretes, per la qual cosa la directora apunta que en aquesta nova legislatura europea s’ha d’abordar la singularitat de les illes.

 

Política de cohesió

El Ple s’ha iniciat amb un debat sobre la política de cohesió post 2027, en què Xesca Ramis ha assenyalat que la política de cohesió «és la principal eina per reduir les disparitats entre els diferents nivells de desenvolupament de les regions de la UE, així com el màxim exponent dels nostres valors europeus d’unitat, subsidiarietat i partenariat». Ha demanat que «a l’actual debat sobre el futur de la cohesió post 2027, el Comitè Europeu de les Regions ha de continuar tenint un paper protagonista, amb la finalitat de defensar un model de gestió i de governança multinivell que permeti una distribució descentralitzada, flexible i simplificada».

Finalment, ha incidit en el fet que les regions insulars de la Unió Europea s’enfronten a desavantatges geogràfics, naturals i permanents pel fet insular que llastren el seu desenvolupament i que és, per tant, necessari que la nova política de cohesió també tengui en compte aquesta singularitat.