Sexualitat durant la criança
La criança implica desafiaments que poden afectar la salut sexual i el benestar emocional de la parella. L’augment d’hormones com la prolactina, que es produeix durant la lactància, pot reduir el desig sexual en la mare, així com el temps de dedicació a alletar pot deixar-la amb menys energia i menys temps per a les relacions sexuals.
Repartir les responsabilitats i donar-se suport mútuament pot ajudar a reduir l’impacte del cansament en la vida sexual de la parella. És fonamental establir rutines que permetin a tots dos membres tenir moments de descans i de connexió.
També les diferències en la manera de criar les filles i fills poden posar en risc la relació de parella, ja que poden generar ressentiments i conflictes que es prolonguin en el temps i crear una sensació d’incompatibilitat i inseguretat en la parella i que això dificulti l’acostament sexual.
La clau rau a adoptar un enfocament de criança en equip i procurar que en la parella
regni un ambient de comunicació constructiva, comprensió, afecte, reconeixement i suport mutu
És important entendre que és normal que el desig sexual fluctuï, sobretot durant els primers anys de criança. És crucial xerrar obertament de com ens hi sentim en aquest període de criança.
Cal recordar que la sexualitat va més enllà de la penetració:
tocar-se, acariciar-se, abraçar-se, besar-se... també és sexe
Cal tenir en compte que les relacions sexuals plaents no tenen per què acabar amb penetració. Les carícies, els jocs sexuals, les abraçades, la masturbació mútua… produeixen tant de plaer o més que la penetració. Si s’accepta practicar sexe sense realment desitjar-ho per por que la relació empitjori o per no «ferir» la parella, el que s’aconsegueix és més insatisfacció per part de qui no desitja la relació, així com la desconnexió amb el seu propi plaer i la seva sexualitat. Al final s’acaba danyant la relació perquè la parella tampoc se sentirà satisfeta en percebre que el desig no és genuí.
Més informació: