Preguntes freqüents sobre sexualitat i criança
La sexualitat durant la criança és un tema important i ple de dubtes. És normal que la vida sexual canviï quan es tenen fills i filles, però amb informació i comunicació es poden mantenir unes relacions sexuals plenes i satisfactòries.
1 - És normal que el desig sexual disminueixi després de tenir filles o fills?
2 - La lactància afecta el desig sexual?
3 - Com podem tenir relacions sexuals si el cansament ens supera?
4 - Què passa si un dels dos membres de la parella té més desig que l’altre?
5 - Ens sentim més «pares» o «mares» que «parella», és normal?
6 - Hem de planificar les nostres trobades sexuals? Sembla poc espontani.
7 - Què passa si el cos de la mare ha canviat i ja no creu que sigui desitjable?
8 - Els fills o filles ens poden sentir durant el sexe?
9 - Hem de fer alguna cosa diferent per practicar sexe quan tenim fills o filles?
10- La manca de son afecta la vida sexual?
11- Com podem reconnectar amb la parella sense que tot sigui sexe?
12- Quan hauríem de cercar ajuda professional?
13- Hem de parlar de sexualitat davant dels fills o filles?
14- Què feim si el meu fill o filla em troba fent sexe amb la meva parella?
P1.És normal que el desig sexual disminueixi després de tenir filles o fills?
R.Sí, és molt normal sobretot durant els primers anys de criança. La fatiga, els canvis hormonals que pateix la mare, l’estrès i la nova rutina amb el fill o filla poden fer que el desig sexual disminueixi. És una fase temporal per a moltes parelles.
P2.La lactància afecta el desig sexual?
R.Sí. Les hormones de la lactància (prolactina) poden reduir els nivells d’estrògens, cosa que pot causar sequedat vaginal i una disminució del desig sexual. Aquesta és una resposta natural del cos. La sequedat vaginal millora amb l’ús de lubricants vaginals.
P3.Com podem tenir relacions sexuals si el cansament ens supera?
R:La comunicació és clau. Cal parlar obertament sobre el cansament i les expectatives. Les relacions sexuals no són exclusivament sexe amb penetració; també abraçar-se, besar-se, tocar-se, fer-se massatges o simplement passar temps de qualitat junts pot mantenir la connexió.
P4.Què passa si un dels dos membres de la parella té més desig que l’altre?
R:És una situació molt habitual. La millor manera d’afrontar-ho és parlar-ne amb respecte i comprensió. Intentar trobar un punt mitjà, mostrar afecte d’altres maneres i recordar que les fases de desig poden canviar al llarg del temps.
P5.Ens sentim més «pares» o «mares» que «parella», és normal?
R:Absolutament normal. La criança pot absorbir molta energia i atenció, i és fàcil oblidar el rol de parella. És important cercar moments per a tots dos, per reconnectar com a parella i com a amants.
P6.Hem de planificar les nostres trobades sexuals? Sembla poc espontani.
R:És possible, moltes parelles ho fan! Amb la criança, l’espontaneïtat pot ser difícil, planificar moments per a les relacions sexuals pot semblar menys romàntic, però assegura que es produeixin i us permet anticipar-vos-hi i preparar-vos-hi. Pot ser sorprenentment excitant.
P7.Què passa si el cos de la mare ha canviat i ja no creu que sigui desitjable?
R:Algunes dones experimenten canvis en la imatge corporal després del part (estries, cicatrius, flacciditat). És important ser amable amb el cos i estar-ne orgullós o orgullosa per haver creat una nova vida. Xerra amb la parella sobre com et sents; sovint, ella no veu aquests canvis de la mateixa manera. La confiança i la comunicació són molt importants.
P8.Els fills o filles ens poden sentir durant el sexe?
R:Sí, és possible. Si són petits o dormen a prop, és important ser conscients del renou i la privacitat. Pots considerar horaris (quan dormen profundament) o llocs on hi hagi més intimitat i menys possibilitats que us sentin.
P9.Hem de fer alguna cosa diferent per practicar sexe quan tenim fills o filles?
R:Potser cal adaptar-se. Per ventura necessitau fer-ho més aviat, amb més discreció o provar diferents moments del dia. La creativitat i la flexibilitat són grans aliades. Explorau el que funcioni més bé per a vosaltres.
P10.La manca de son afecta la vida sexual?
R:Sí, molt. La privació de son redueix l’energia, la paciència i el desig. Prioritzar el descans, sempre que sigui possible, pot tenir un impacte positiu no només en el vostre benestar general, sinó també en la vostra vida sexual.
P11.Com podem reconnectar amb la parella sense que tot sigui sexe?
R:Cal intentar tornar a fer coses junts que us agradaven abans de tenir fills o filles: sortir a sopar (si és possible), veure una pel·lícula en parella, parlar de temes que no siguin els infants, o simplement passar temps de qualitat en parella.
P12:Quan hauríem de cercar ajuda professional?
R:Si el desig sexual és inexistent durant un període llarg, si hi ha dolor persistent durant el sexe, si la manca d’intimitat crea tensió en la parella o si sentiu que no podeu comunicar-vos, cercar ajuda professional pot ser molt beneficiós.
P13.Hem de parlar de sexualitat davant dels fills o filles?
R:No cal parlar de la vostra vida sexual íntima amb els fills o filles. Però sí que és bo que vegin que teniu una relació afectuosa i respectuosa. Mostrar-vos afecte, com abraçades, carícies i besades, els ensenya sobre l’amor en una relació.
P14.Què feim si el meu fill o filla em troba fent sexe amb la meva parella?
R:Sobretot manteniu la calma; si reaccionau amb por o ràbia, podria pensar que el sexe és una cosa dolenta o bruta, i això el podria afectar a llarg termini. La primera sensació dels infants quan veuen una escena com aquesta és espantar-se, poden pensar que us estau fent mal i no entendre’n el motiu.
Podeu riure com si estiguéssiu jugant i abraçar-vos, no amagueu el tema i faceu com si res. Cal xerrar-ne amb un to de veu amable, comprensiu i flexible, mai de retret. No heu de parlar del tema com si fos brut o un secret que fa vergonya, sinó de manera clara, concisa i dolça.
En començar la conversa el millor és que el teu fill o filla et digui primer què ha vist o sentit. A partir del que et conti, li pots explicar, de manera senzilla i segons la seva edat, que és normal que les persones adultes expressin el seu amor de manera privada i que, si es troba amb la porta tancada, cal tocar abans i esperar que li donin permís per entrar. Per exemple, li pots dir: «A vegades, les persones adultes necessitam espais de privacitat, igual que tu en necessites quan et dutxes o vas al bany», o que estàveu junts passant-vos-ho bé. Deixa-li clar que no us barallàveu, ni us fèieu mal, i que és un «joc de grans» per passar-s’ho bé.
Cal resoldre els dubtes que pugui tenir, amb sinceritat, però sense donar massa detalls.