Vaca mallorquina
Dades generals
La raça disposa de Llibre Genealògic, publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears de 10 de juny de 1999 i, d'acord amb la informació subministrada per l'Associació de Criadors, a 31 de disembre de 2003 el cens de reproductors era de 13 mascles i 224 femelles, dels que figuraven inscrits alLlibre Genealògic, 11 mascles y 197 femelles.
La seva presència a Mallorca, d'acord amb les troballes fetes als "talaiots", és superior als 2000 anys, i el seu nombre, segons els hostoriadors, va arribar a ser molt elevat als segles XIII i XIV.
La seva decadència va començar amb el canvi de tracció agrícola dels bous pels muls, fet que va motivar la substitució de les guardes de vaques per les d'egües de cria. Las posterior desaparició d'aquestes guardes va ocasionar l'abandonament de terrenys marginals de muntanya i "marines", abans dedicats al pastoratge.
En l'actualitat, una de les funcions més valorades d'aquests animals és el control de la vegetació ambiental d'aquestes zones, ja que la vaca mallorquina té una alta capacitat d'aprofitament de plantes lignificades o molt fibroses (càrritx), no utilitzades per altres espècies, cosa que la fa imprescindible per al control d'aquest tipus de vegetació.
El baix nombre d'animals existents fa necessàries una sèrie d'actuacions urgents, per tal de garantir-ne la supervivència.