Gall d'Indi de Menorca
Característiques més destacades
El cap és fi, sense plomes, de color vermell intens en els mascles, i de tons vermells més clars en les femelles. El moc, situat just a dalt del bec, es presenta molt desenrotllat en els mascles, i molt menys en les femelles. Els ulls són grossos, amb l’iris marró obscur, quasi negre, i el bec és fort, de mida mitjana i de color clar cremós. La pell que recobreix la gorja i el principi del coll, conformada per nombroses carúncules quasi esfèriques, és més extensa en els mascles.
El coll és llarg i àgil. El cos està dotat d’una pitrera ampla i ben musculada, i d’una esquena també ampla i sempre inclinada; les ales són grosses i potents, generalment ben aferrades al cos, i les cuixes són llargues i de bona conformació càrnia. Els tarsos són llargs i gruixats, de color vermell clar.
Com ja s’ha mencionat, el plomatge és molt variat, ja que va des del quasi negre, amb algunes plomes de la pitrera, l’esquena, la coa i les ales de color marró bronzejat, al color quasi blanc, sempre amb presència als mateixos llocs abans esmentats del color negre o bronze, o ambdós, en forma de plomes, totalment o parcialment pigmentades. Es presenta també amb freqüència el plomatge favat amb blanc i gris fosc i / o amb marró bronze, que es transmet amb certa dominància a la descendència. La falta de selecció per colors de plomatges definits i l’encreuament continuat dels reproductors ha conduït a la combinació de tots ells, cosa que fa, de moment, impossible descriure els possibles colors de plomatge inicials.
Les plomes de la coa cobreixen bé tot el carpó, i les plomes timoneres (14 - 16), sempre inclinades en el mateix pla de l’esquena, són fortes i llargues.