Cavall mallorquí
Dades generals
L’entrada de races foranes a l’illa de Mallorca des de la meitat del segle XIX fins a bona part del segle XX, va ocasionar, a partir del primer terç de segle, la progressiva desaparició de les eguassades de raça mallorquina, la qual cosa, acompanyada de la substitució de la tracció animal per la mecànica, motivà per via indirecta una despreocupació total pel manteniment d’aquesta raça en puresa.
L’actuació afortunada de diferents grups afeccionats va aconseguir no tan sols la recuperació d’aquesta raça en un moment molt difícil, sinó que, a més, se’n definís el morfotipus oficial a través del Registre Matrícula, obert a Madrid (1988) per la Prefectura de Cría Caballar del Ministerio de Defensa.
Posteriorment, per Ordre del Conseller d’Agricultura i Pesca, de data 12 de juny de 2003 es varen establir les normes zootècniques del cavall de pura raça mallorquina, que determinen l’estàndard racial i el funcionament del Llibre genealògic, el qual es gestiona a l’actualitat, mitjançant conveni, pel Servicio de Cría Caballar y Remonta, malgrat la previsió és que en un proper futur se gestionará per la pròpia Associació de Criadors.
La funcionalitat d’aquest raça, que havia estat sempre de treball i de producció mulatera, ha passat els darrers anys a una orientació de cria en puresa per a la pràctica de l’equitació.
Atesa la seva harmonia de formes, l’elegància del color negre del pèl i el ser un animal dòcil i tranquil, el cavall de raça mallorquina té avui en dia una elevada cotització en el mercat, cosa que fa preveure’n l’estabilitat com a raça, no sols mereixedora de conservar perquè és nostra, sinó per la importància que la seva genètica significa.