"Cuidar-se a un mateix: La clau per afrontar els reptes educatius"
El ser docent és una professió gratificant però alhora complexe i exigent. Ho és perquè no es tracta de transmetre coneixements de forma mecànica i lineal, sinó de que diferents persones, amb les seves pròpies circumstàncies i peculiaritats, aprenguin. A més, es treballa dins una comunitat on les relacions interpersonals són l’eix fonamental del dia a dia. El conjunt de tot fa que sigui necessari afrontar la tasca de docent disposant d’una bona salud mental i un alt nivell de benestar
emocional.
Sabem que no és tasca fàcil però si és possible. Per això, en el dia de la salut mental, és important recordar la necessitat de tenir cura de la nostra salut emocional i física. Aquí es descriuen una sèrie de consells o recursos que ens podem ajudar a aconseguir-ho:
• Posar el focus d’atenció en allò que depèn d’un mateix
Hi ha molts d’aspectes del centre escolar que no es poden canviar ni controlar, com ara la ràtio dels alumnes, la diversitat dins les aules, les famílies i molts altres que inevitablement s’han d’acceptar. Per tant, utilitzar energies en allò que no podem modificar és un desgast innecessari, més val centrar-se en allò que depèn d’un mateix i fer-ho de la millor manera; com podria ser preparar amb antelació les classes, pensar activitats innovadores amb els recursos dels quals es disposa, comunicar-se amb l’alumnat, família i altres docents de forma assertiva o tenir clara la línia metodològica que un vol seguir.
• Socialitzar i comunicar-se positivament
Es traca de dedicar temps a relacionar-se i conversar amb els companys de forma regular tant dins com fora de la feina. Es pot fer una llista de les persones que transmeten sensacions positives, de suport i confiança, i tractar de tenir-hi un contacte més continuat. El fet de tenir una bona xarxa de recolzament social té un impacte significatiu en el benestar emocional de les persones. Per tant, queda clar que la comunicació als centres constitueix una realitat palpable i que es posa de
manifest en múltiples situacions quotidianes. Per això, per assolir un bon funcionament de centre és necessari emprar uns processos comunicatius efectius. És una tasca molt complexe, i sobretot, és possible a partir d’una estratègia global de transparència informativa que faciliti la participació i la implicació de les persones en un clima de confiança mútua i d’autoresponsabilitat.
• Gestionar l’exigència: reflexió i col·laboració
És molt important controlar les exigències que es fa un mateix. Davant la sobrecàrrega de tasques o de treball, s’ha d’aturar i reflexionar sobre la viabilitat dels objectius que un mateix s’ha proposat. Si es veuen com a inassolibles, és necessari repensar-los i adaptar-los a les possibilitats reals de cada un. En el cas de que les exigències venguin donades des del centre, s’ha d’intentar parlar-ho amb les persones corresponents per a poder arribar a un acord on es respectin els drets
d’uns i dels altres. S’ha de ser assertiu en aquestes circumstàncies, sense culpabilitzar a l’altre persona, sinó plantejant el malestar que es sent, expressant les necessitats pròpies i tenint una actitud oberta a la col·laboració mútua per assolir un mateix fi, una ensenyança de qualitat entre tots. No és res més que acceptar les limitacions de cada un i demanar ajuda quan es necessari.
• Celebrar els teus assoliments
Els èxits propis s’han de celebrar. Agafa temps per reconèixer els èxits que un ha aconseguit, per grans o petits que a un li paresquin. És simplement un moment d’amabilitat cap un mateix.
• Parlar-se bé
És important conèixer com un es tracta a ell mateix, i per a fer-ho s’ha d’identificar si es fa d’una manera positiva i constructiva o bé negativa i destructiva. Sobretot és clau en els moments estressants o que generen malestar. Exemples de diàleg intern negatiu són: «no soc vàlid», «soc incapaç», «no soc suficient» «tot ha estat per culpa meva». És important reconèixer-los com a negatius i així generar un canvi en el diàleg intern per a que sigui més constructiu i realista, com podria ser «puc equivocar-me, no passa res», «puc afrontar-ho», «soc capaç», «puc intentar
de fer-ho d’una altra manera». És molt important identificar el que ens diem, per a poder assolir un diàleg més regulat, més constructiu i més positiu amb un mateix.
• Tenir temps d’oci de qualitat
La vida no orbita només al voltant de la feina, és important desconnectar per tornar a connectar. S’ha de cercar activitats que faciliten experimentar emocions agradables, que agradin i que siguin significatives i gratificants per a cada un.
• Mantenir hàbits saludables en el teu dia a dia
Els tres aspectes essencials per tenir hàbits saludables són: la son, l’alimentació i l’exercici físic. S’ha de cercar l’equilibri en els tres:
➢ Realitzant activitat física de forma periòdica rompent amb estils de vida sedentaris.
➢ Mantenint una alimentació saludable, equilibrada i adaptada a cada persona i a les seves necessitats.
➢ Dormint un mínim de 7 hores diàries; el dormir permet al cos revitalitzar-se, renovar-se i reposar-se.
• Manejar l'estrès emocional en l'entorn de l’aula
Si el principal factor que genera l'estrès es dona a l’aula, a banda de modificar el hàbits i rutines personals, és també important canviar el màxim possible el context laboral, en aquest cas l’aula.
Exemples que es poden fer serien:
➢ Establir rutines fan més fàcil el dia a dia, i afavoreixen la implicació dels alumnes en les tasques.
➢ Redecorar l’aula, posar o canviar el tauler d’anuncis, anar canviant la posició de les taules i cadires o decorar les parets; farà que l’entorn físic sigui més acollidor i agradable, fent que un mateix es senti millor i més a gust.
➢ Afavorir la diversió compartint bromes i anècdotes amb l’alumnat; cercar moments d'entreteniment durant les classes rebaixa la tensió i propicia un clima favorable i relaxat a l’aula.
➢ Incorporar la gamificació incloent jocs i activitats lúdiques en la realització d’activitats augmenta la motivació i implicació de l’alumnat en el dia a dia dins les classes.