El Govern reforça el seguiment dels grans rapinyaires de les Illes Balears i recorda que ens trobam en plena època de nidificació

La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, per mitjà de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, ha duit a terme un any més el seguiment de la nidificació dels grans rapinyaires de les Illes Balears, en el marc de les actuacions de conservació d’aquestes espècies protegides i especialment fràgils. El Servei d’Agents de Medi Ambient, en coordinació amb el Servei de Protecció d’Espècies, ha fet el seguiment de totes les espècies objecte de control. A Menorca, el Departament de Medi Ambient, Reserva de Biosfera i Cooperació ha col·laborat amb el seguiment de la milana i la Societat d’Ornitologia de Menorca (SOM) amb el cas de l’àguila peixatera.

Durant la campanya, s’han fet visites d’observació als territoris i als nius per comprovar el desenvolupament del procés reproductor, amb actuacions destinades a determinar l’ocupació de territoris i nius, la posta, l’eclosió, l’èxit reproductor i la productivitat. Les inspeccions s’han fet tant des de terra com des de la mar, amb el suport d’embarcacions i mitjançant l’ús d’òptica potent.

Aquestes espècies, situades a la part superior de la cadena tròfica, amb poblacions poc abundants i en un arxipèlag allunyat del continent, són especialment vulnerables. Per aquest motiu, requereixen una vigilància continuada i l’aplicació de mesures específiques de conservació que n’assegurin la viabilitat a llarg termini. L’obtenció anual de dades de camp sobre demografia i distribució és clau per avaluar-ne l’evolució i la tendència poblacional.

Àguila peixatera (Pandion haliaaetus)

A Mallorca, s’han revisat 35 nius i s’han detectat 11 parelles territorials, de les quals 8 han fet posta i 5 s’han reproduït amb èxit, amb un total d’11 polls. Tot i que es constata un lleuger increment de parelles des de 2022 (de 9 a 11), les xifres de productivitat continuen essent baixes. Els exemplars reproductors pateixen interferències durant l’època reproductora, ja sigui per molèsties humanes o per dificultats en l’obtenció d’aliment, factors que cal identificar i corregir.

Al Parc Nacional Maritimorrestre de l’Arxipèlag de Cabrera s’han detectat 5 parelles territorials després de revisar 7 nius coneguts. Tres parelles s’han reproduït amb èxit, amb 4 polls. En aquest espai s’ha perdut una posta i, en un niu, un poll va morir i l’altre va haver de ser rescatar per abandonament i traslladat al COFIB. Un cop recuperat, l’exemplar es va cedir a la Comunitat Valenciana per integrar-lo en el projecte de recuperació de l’espècie al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva i al cap de Sant Antoni (Alacant).

A Eivissa, enguany s’ha registrat un bon èxit reproductor: tres parelles territorials s’han reproduït amb èxit —una més que l’any passat—, amb un total de 4 polls volats. El resultat és especialment positiu si es té en compte que l’any anterior només una parella va fer posta i cap poll va poder sortir endavant.

A Menorca s’han detectat 4 parelles territorials. Les 4 han iniciat la reproducció i 3 han tingut èxit, amb 6 polls volats. Tot i que hi ha una parella i dos polls menys que altres anys, la temporada es considera positiva i relativament estable.

Milana (Milvus milvus)

A Mallorca, atesa l’abundància de l’espècie, la prospecció es duu a terme per sectors. S’han visitat 171 nius, 52 dels quals estan ocupats. A 49 d’aquests nius s’ha registrat posta i s’ha constatat un mínim de 62 polls. L’any passat es van revisar 174 nius ocupats, amb un mínim de 71 polls. La darrera estimació poblacional, corresponent al 2021, situava el nombre de parelles reproductores prop de les 184.

L'any 2025, la Conselleria ha cedit 15 polls de milana a Andalusia, en el marc del projecte de reintroducció i reforç poblacional de l'espècie al Parc Natural de Sierra de Cazorla, Segura y las Villas (Jaén), executat per la Junta d’Andalusia.

A Menorca s’han detectat 68 parelles territorials —més que les 62 de l’any anterior—, fet que indica que hi ha una població reproductora estable. Tanmateix, la producció ha estat de 65 polls, una xifra inferior als 90 registrats l’any passat.

Voltor negre (Aegypius monachus) i voltor lleonat (Gyps fulvus)

La reproducció d’ambdues espècies té lloc exclusivament a Mallorca. Pel que fa al voltor negre, s’han detectat 54 nius ocupats, tots amb posta. Tot i això, s’han registrat pèrdues de postes i la mortalitat de 7 polls, de manera que finalment han volat 35 exemplars.

Pel que fa al voltor lleonat, s’han detectat 42 parelles, amb una producció total de 38 polls volats.

Àguila coabarrada (Hieraaetus fasciatus)

S’han seguit 14 parelles territorials a Mallorca, que s’han reproduït amb èxit a 8 nius, i un mínim de 13 polls volats. A més, s’han detectat 6 parelles territorials addicionals que no s’han reproduït.

Respectar la nidificació, una responsabilitat compartida

La Conselleria recorda que ja ens trobam en plena època de nidificació de les principals espècies de rapinyaires de les Illes Balears, un període especialment sensible en què qualsevol molèstia pot provocar l’abandonament dels nius, la pèrdua de polls o el fracàs total de la reproducció.

L’època de reproducció de la milana comprèn els mesos de febrer a juny; la de l’àguila peixatera i de l’àguila coabarrada s’estén de febrer a juliol, i el període sensible per al voltor negre i el voltor lleonat abasta des del desembre fins a l’agost.

En aquest sentit, es recorda que l’incompliment de les restriccions de pas a les zones d’exclusió, l’accés a zones d’escalada no autoritzades o l’emissió de renous, tant des de terra com des de la mar, pot tenir conseqüències greus per a la reproducció d’aquestes espècies protegides. Abans d’accedir a qualsevol indret del medi natural és imprescindible informar-se sobre les restriccions vigents i la normativa aplicable.

El respecte a aquestes mesures no només protegeix la fauna, sinó que contribueix a conservar els ecosistemes i a aconseguir una convivència responsable amb el medi natural de les Illes Balears.

Pla Terrasse i marcatge amb GPS

En el marc del Pla de Conservació Integral dels Rapinyaires Diürns (Pla Terrasse), s’han marcat diferents polls de milana amb emissors GPS/GSM per satèl·lit per detectar possibles casos de trets, d’ús il·legal de verí, d’electrocucions o de col·lisions amb la xarxa elèctrica.

També s’han marcat polls d’àguila peixatera a Menorca i Cabrera per estudiar-ne els moviments de dispersió i la supervivència juvenil, i també exemplars adults i polls de voltor negre i de voltor lleonat per millorar el coneixement sobre els seus desplaçaments i l’ús que fan de l’espai aeri.