El nou PRUG, que s’aprovarà per decret, defineix la protecció integral sobre una superfície marina de 510 km²
Ha comptat amb el vot a favor de tots els integrants del Patronat, entre els quals hi ha administracions locals, entitats conservacionistes i científiques, excepte el vot en contra dels representants del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació
El Patronat del Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera ha duit a terme avui la seva sessió ordinària, amb l’assistència del conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, i de la directora general de Medi Natural i Gestió Forestal, Anna Torres. Durant la reunió s’ha presentat el Projecte de decret del nou Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG). El document incorpora les aportacions derivades del procés de participació pública i constitueix l’instrument bàsic que definirà la planificació, la conservació, els usos i la gestió del Parc Nacional durant els pròxims anys. El nou PRUG defineix el règim de protecció integral sobre una superfície marina de 510 km², fet que la converteix en la zona de protecció més extensa de tota la Mediterrània i que aconsegueix duplicar les zones de màxima protecció existents en tota aquesta conca marina.
El nou PRUG ha comptat amb el vot a favor de tots els integrants del Patronat, entre els quals hi ha administracions locals, entitats conservacionistes i científiques, excepte el vot en contra dels representants del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. «Lamentam aquesta postura i esperam que aquest fet no dificulti l'aprovació definitiva del PRUG al Consell de la Xarxa de Parcs Nacionals», ha afirmat Simonet.
Segons ha expressat el conseller, «el nou PRUG constitueix un exemple clar que el rang normatiu de l’instrument d’ordenació d’un espai natural no determina el seu nivell de protecció. Tot i que el Parc Nacional va ser declarat mitjançant una llei, el seu instrument de planificació i gestió s’aprova mitjançant un decret del Govern, que en aquest cas incrementa de manera molt significativa la protecció dels seus valors naturals».
Lluny de reduir la protecció, la directora general Anna Torres ha explicat que «el nou PRUG reforça la conservació del principal espai marí protegit de les Illes Balears i n’adapta la gestió a l’ampliació del Parc aprovada l’any 2019, que va multiplicar la seva superfície fins a superar les 90.800 hectàrees, de les quals prop del 99 % corresponen al medi marí».
La principal novetat del document és la creació d’una extensa xarxa de reserves marines estrictes, que estableixen el màxim nivell de protecció dins el Parc Nacional. En aquestes zones únicament es permetran actuacions de gestió, conservació o investigació autoritzada, mentre que es prohibeixen la navegació, el fondeig, el busseig i qualsevol tipus d’aprofitament dels recursos naturals. «Es tracta del reforç més important de la protecció marina des de la declaració del Parc Nacional», ha destacat Torres.
A més, el nou PRUG incorpora una zonificació molt més precisa de l’espai marí, amb la delimitació de zones de regeneració ecològica; mesures de protecció específiques dels fons marins i d’altres hàbitats vulnerables; una regulació més exigent de la navegació, el fondeig i el busseig; el reforç de la vigilància marítima, i l’establiment de criteris de gestió adaptativa basats en el coneixement científic, el seguiment ecològic i l’adaptació als efectes del canvi climàtic.
D’aquesta manera, el Govern dota el Parc Nacional d’un marc de gestió actualitzat que incrementa el nivell de protecció del seu patrimoni natural i consolida aquest espai com un dels referents de conservació marina de tota la Mediterrània.
Cal remarcar que el text definitiu del PRUG és el resultat d’un procés d’informació pública que ha comptat amb una extensa participació. En aquest procés, s’ha prioritzat especialment la incorporació de tot el que fa referència a la millora de la conservació i el seguiment de l’espai. Gràcies a aquestes aportacions, el document final ha millorat la seva estructura i coherència interna amb l’objectiu d’optimitzar la gestió i la protecció del Parc Nacional. Una vegada completada aquesta fase, el projecte continua ara la seva tramitació amb la presentació davant el Consell de la Xarxa de Parcs Nacionals. Posteriorment, serà elevat al Consell de Govern de les Illes Balears perquè l’aprovi definitivament.
Actuacions i reptes de futur
Durant la sessió, la directora del Parc Nacional, Maria Valens, ha exposat un informe estructurat en tres blocs: l’estat dels projectes actualment en execució, les principals novetats incorporades enguany i els reptes de futur per continuar reforçant la conservació. Quant a la gestió del Parc, Valens també ha fet referència a la problemàtica que suposa l’increment de l’arribada de pasteres.
Pel que fa a les actuacions al Parc Nacional finançades amb fons europeus del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), s’ha informat que s’ha concedit una pròrroga fins al 31 de juliol de 2026 per completar els projectes en execució. Entre aquestes actuacions, cal destacar la rehabilitació dels edificis del Parc, amb l’antiga oficina d’informació i la nova infermeria pràcticament finalitzades.
També s’ha detallat l’estat de les actuacions destinades a la millora ambiental del sistema de sanejament i depuració d’aigües residuals. Les noves depuradores amb tecnologia TPO ja estan instal·lades tant a la zona del port com a la del campament i, actualment, es troben en fase d’ajust i posada en funcionament. Aquest projecte permetrà assolir l’objectiu d’abocament zero d’aigües residuals a la mar mitjançant la infiltració al terreny de l’aigua depurada.
Així mateix, també avancen les actuacions per millorar la recollida d’aigües pluvials, amb la instal·lació de noves conduccions i dipòsits, i també amb el condicionament del camí fins a les instal·lacions de la Guàrdia Civil. La restauració del moll del port es troba també en la fase final i es preveu que conclogui durant les pròximes setmanes.
Entre les principals novetats de 2026, cal destacar la millora de l’oferta d’ús públic del Parc, amb la incorporació de dos nous itineraris: el camí de ses Vinyes, que s’oferirà de forma guiada, i el recorregut «Del port a sa platgeta, a l’ombra de pins i savines», que es podrà recórrer de manera autoguiada i permetrà als visitants descobrir nous espais d’interès ambiental i patrimonial, i gaudir de noves perspectives sobre la badia del port i de Santa Maria.
En l’àmbit de la conservació, s’ha donat a conèixer el nou Observatori de Cabrera, una plataforma digital que integra informació ambiental procedent de diversos organismes i projectes de seguiment. El portal permet consultar en temps real dades meteorològiques, oceanogràfiques i ambientals, com també accedir a càmeres en directe, informació forestal, cartografia i altres recursos d’interès científic i divulgatiu.
Una altra de les actuacions destacades d’aquest primer semestre ha estat el projecte de neteja dels fons marins del Parc Nacional. Els treballs es van iniciar amb una primera fase de prospecció mitjançant un vehicle submarí operat remotament (ROV), que va permetre localitzar els principals punts amb presència de residus. Posteriorment, es van dur a terme vint jornades d’extracció, que han permès reflotar una embarcació pesquera i una pastera enfonsades, com també retirar restes de pasteres i arts de pesca abandonades. En total, s’han extret 5,25 tones de residus dels fons marins del Parc Nacional.
Pel que fa als reptes de futur, s’ha exposat la necessitat de posar en funcionament totes les noves infraestructures actualment en execució, reobrir el refugi de Cabrera després de tres anys tancat i iniciar les obres de la futura estació d’investigació a l’illa de Cabrera. També s’han assenyalat com a objectius prioritaris renovar les instal·lacions del Centre de Visitants i continuar impulsant actuacions de sostenibilitat i conservació.
Finalment, durant la reunió també s’ha presentat la Memòria d’activitats de 2025, que recull les actuacions de conservació, investigació, ús públic i vigilància, com també les reunions del Patronat, les jornades científiques i altres actes institucionals. A més, la memòria també informa de l’impuls dels nous projectes que actualment es troben en execució.