El document neix amb el compromís d’ampliar la protecció marina, especialment les àrees de protecció més estricta, garantir que sigui real i efectiva, a més d’aprovar plans de conservació d’hàbitats i espècies vulnerables
El Pla de Conservació Marina reconeix la pesca com una activitat històrica i situa el sector com a aliat imprescindible de la conservació
La presidenta del Govern de les Illes Balears, Margalida Prohens, ha presentat avui el Pla de Conservació Marina. Es tracta d’un document estratègic que estableix un compromís polític i tècnic ambiciós per revertir la pèrdua de biodiversitat marina i garantir la sostenibilitat ecològica, econòmica i social de la mar balear.
A l’acte de presentació hi han assistit el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet; els directors generals de Pesca, Antoni M. Grau, i de Medi Natural i Gestió Forestal, Anna Torres, a més de representants del sector pesquer, del sector nàutic i recreatiu, entitats ecologistes i fundacions vinculades a la conservació marina, entre les quals destaquen la Federació Balear de Confraries de Pescadors, l’OPMallorcaMar, la Fundació Marilles, la Mallorca Preservation Foundation, la Fundació Save The Med, la Fundació Palma Aquarium, associacions de centres de busseig, entitats vinculades a la nàutica social i recreativa i clústers empresarials del sector marí.
La presidenta Prohens ha remarcat que el Pla «neix del diàleg i de la responsabilitat compartida» i ha subratllat que «la conservació de la mar només serà possible si es fa des del consens i comptant amb els sectors implicats».
«Avui feim un pas decisiu per protegir el nostre major patrimoni natural. La conservació marina no és una política ambiental aïllada: és garantir el futur econòmic i social de les Illes Balears», ha afirmat Prohens.
Les Illes Balears, líder en conservació marina i amb aspiracions globals
El Pla de Conservació Marina recorda que «les Illes Balears ja són líders en conservació marina a escala mediterrània, però poden aspirar a ser un referent mundial. Aspiram a demostrar que és possible reconciliar la prosperitat econòmica amb uns ecosistemes marins i litorals en estat de conservació excel·lent». Aquest lema no només reforça l’estratègia ambiental, sinó que també aporta un valor afegit i posiciona les Illes Balears com a destinació de qualitat i compromesa amb la sostenibilitat.
El Pla parteix d’una diagnosi clara: durant el darrer segle, la mar balear ha patit una pèrdua notable de biodiversitat, vitalitat i resiliència, amb una preocupació especial per la desaparició dels grans depredadors apicals i l’erosió d’hàbitats i espècies.
En aquest context, el Govern estableix un conjunt de compromisos que van més enllà del compliment legal i que inclouen mesures concretes en protecció, vigilància, gestió pesquera, seguiment científic i transparència. «Aquest Pla no és una declaració d’intencions. És un compromís polític verificable, amb objectius, percentatges i terminis. I també és una manera de retre comptes davant la ciutadania», ha destacat Prohens.
Multiplicar per deu la superfície d’alta protecció abans de 2030
Entre els compromisos principals, destaca l’ampliació de la protecció marina amb èmfasi especial en la protecció estricta.
El Govern es compromet així a multiplicar per deu la superfície d’alta protecció en aigües de competència autonòmica fins a arribar als 600 km² abans de 2030, amb un mínim de 500 km² abans de 2027. A més, el Govern sol·licitarà a l’Estat la creació d’una xarxa de zones de protecció estricta en aigües exteriors, amb l’objectiu d’assolir 1.500 km² abans de 2028 i 3.000 km² abans de 2030.
També es preveu impulsar noves reserves marines en aigües exteriors, com la del Baix Fondo i la de Sóller, sempre amb el suport del sector pesquer professional i amb base científica.
Un altre dels eixos centrals del Pla és garantir que la protecció sigui real i efectiva. Per això, el Govern reforçarà la vigilància dels espais marins protegits amb més recursos humans, materials i tecnològics, i amb dotació pressupostària suficient.
En aquest sentit, també es preveu la modificació de la Llei 6/2013 de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura per incorporar-hi noves infraccions, incrementar les sancions i agilitzar els procediments.
El Pla inclou l’aprovació de plans de conservació d’hàbitats i espècies vulnerables. Entre aquests plans, destaca el pla d’acció per a la conservació d’elasmobranquis, publicat en el BOIB del passat dijous 12 de febrer, que disposa de finançament garantit i possibles reintroduccions d’espècies extintes com l’escat o el peix guitarra.
Així mateix, es preveu un pla de conservació i restauració de badies somes abans de 2027, així com la creació de grups d’experts i estructures de coordinació estables.
A més, el Govern impulsarà un programa integral de seguiment científic de la biodiversitat marina i de la pesca abans de 2027, en col·laboració amb centres de recerca, el sector pesquer i altres agents implicats, que permetrà disposar de dades sòlides per millorar la gestió dels recursos i dels espais marins protegits.
El Pla preveu també l’ordenació i publicació anual de dades marines, amb indicadors comuns abans de 2026 i un sistema d’accés fàcil i automàtic a la informació per a la ciutadania.
Cogestió pesquera i pesca responsable amb el sector com a aliat
El Pla de Conservació Marina reconeix la pesca com una activitat històrica i estructural, inseparable de la trama social i cultural de les Illes, i situa el sector com a aliat imprescindible de la conservació.
En aquest marc, el Govern es compromet a integrar el 50 % de la flota professional en plans de cogestió abans de 2028 i el 100 % abans de 2030, així com a impulsar un pla específic per a la pesca de ròssec, amb delimitació de zones i àmplies àrees d’exclusió.
A més, s’aprovaran plans de cogestió per a les badies d’Alcúdia i Pollença, es generalitzaran les caixes verdes a totes les embarcacions i es fomentaran marques i certificacions de producte pesquer local i sostenible.
«No es pot recuperar la mar sense els pescadors. La pesca professional i recreativa és part del nostre territori i de la nostra cultura, i aquest Pla parteix del respecte i del consens», ha subratllat la presidenta.
El Govern ha recordat també que la setmana passada el comissari europeu de Pesca i Oceans, Costas Kadis, va visitar les Illes Balears precisament per conèixer de primera mà el model de cogestió implantat a les Balears, pioner a Europa, i intercanviar experiències sobre gestió sostenible dels recursos marins.
El Pla incorpora un compromís de seguiment i finançament. El Govern calcularà la despesa pública en conservació marina i en farà el seguiment, incrementarà progressivament els recursos disponibles i desenvoluparà un sistema de comptabilitat del capital natural marí.
A més, es convocaran anualment els actors implicats per avaluar el grau de compliment del Pla.