Descripció general: La finca la va adquirir l’any 1981 l’Institut de Conservació de la Natura (ICONA) i va ser declarada mont d’utilitat pública l’any 1983, de manera que la gestió en va quedar en mans del Govern de les Illes Balears.
La finca ha estat relacionada des de sempre amb l’explotació de les terres agrícoles i de les pastures per a ramaderia. Fins a mitjan segle XX, va ser una possessió dedicada essencialment a l’olivar, tot i que cap a 1757 hi havia, a més, garroverars, conreu de cereals i hortalissa. El 1957 va ser adquirida per l’escultor Benedict Jakober, que hi bastí dos embassaments alimentats per les aigües de la font i del torrent Fondo, destinats a regar el pla de Mortitx, on es varen fer grans plantacions de melicotoners, pomeres, cirerers, alvocats i kiwis. També s’hi ha fet explotació ramadera de tipus oví i aprofitament cinegètic, amb caça de cabres entre els anys 1994 i 2001, quan la finca es va declarar refugi de caça.
Més recentment, la finca ha tingut un paper fonamental en el desenvolupament del pla de recuperació d’espècies en situació demogràfica desfavorable, com és el cas del voltor negre (Aegypius monachus).
També cal destacar l’ús públic de la finca amb l’itinerari fins a ses Basses i l’ús recreatiu que es fa del refugi de Lavanor, situat sobre l’emplaçament de l’antic rafal de Mortitx.
Gran part de la finca està ocupada per les carritxeres que contenen endemismes com l’eixorba-rates negre (Astragalus balearicus) i l’estepa joana (Hypericum balearicum) i neoendemismes com l’aritja (Smilax aspera var. balearica) i una varietat de romaní (Rosmarinus officinalis var. palaui). A la zona de Lavanor hi ha pins (Pinus halepensis), fruit d’una repoblació de principis de la dècada de 1980, i una petita zona repoblada de polls (Populus nigra). A la zona de ses Basses trobam alzinars (Quercus ilex).
En els marges de l’embassament més petit viuen poblacions de macròfits emergents com la bova (Typha angustifolia) i a prop de punts d’aigua trobam comunitats de joncs pròpies de terres humitejades. Ocupant les fissures dels cingles, principalment a zones poc assolellades, es desenvolupa una vegetació rica en endemismes, com la violeta de penyal (Hippocrepis balearica), la maçanella (Helichrysum ambiguum) o la viola roquera (Viola jaubertiana).
Les cavitats existents degut al relleu càrstic permeten l’existència d’espècies endèmiques, com un mol·lusc (Trochoidea claudinae), que és un endemisme de Mortitx.
Superfície: 719,27 ha.
Situació: la finca pública de Mortitx es troba ubicada a l'extrem costaner més oriental del municipi d'Escorca, dins el sector nord del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana.
Com arribar-hi: s'accedeix a la finca pública per la carretera Ma-10 de Lluc a Pollença, al km 10,9 Google maps
Equipaments:
- Oficina d'Ibanat (CAIB): C/ Gremi de Corredors, 10 - 1º. Polígon de Son Rossinyol, 07009 Palma. Telèfon 971 17 76 45. Fax 971 17 76 47. Horari: de dilluns a divendres de 8 a 15 h.
- Centre d'Informació del Paratge natural de la Serra de Tramuntana (Ca s'Amitger), carretera Lluc-Pollença, s/n, Lluc (Escorca). Telèfons 971 51 70 83 / 971 51 70 70. Horari: Lunes a domingo, de 9:00 a 16:30 h.
- Refugi de Lavanor: Telèfon d'informació: 971 17 76 52. Horari: de dilluns a divendres de 10 a 14 h.
Itineraris: és possible fer-hi l'itinerari autoguiat següent:
- Camí de ses Basses de Mortitx.
Accessibilitat: no està adaptada a persones amb mobilitat reduïda.