Descripció general: La finca de Planícia va ser adquirida per la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears l’any 2009, quan ja era una explotació abandonada.
La possessió de Planícia és bastant antiga, ja que el topònim de l’alqueria de Planícia ja apareix esmentat al segle XIV. Tot i ser una finca eminentment agrícola i forestal, a finals del segle XVIII i durant el segle XIX el seu propietari, el marquès de Campofranco, va voler convertir-la en objecte poètic i literari, motiu pel qual el topònim apareix en diversos poemes de l’època.
La finca fou explotada antigament per a la producció del carbó i de calç. En són testimoni la gran concentració als seus alzinars de rotlles de sitja i barraques de carboner. Es parla de més de 150 rotlles, amb les seves barraques, i diversos forns de pa i fins a set forns de calç. També es té constància de producció agrícola, amb el cultiu de xeixa, ordi, civada i vinyes, encara que de manera testimonial, i d’explotació ramadera. Les nombroses fonts que ragen dins la possessió regaven diversos horts, com la font de la Menta, una de les més importants de Banyalbufar, que regava l’hort del mateix nom, i la font de l’Obi, anomenada així per l’existència d’un obi, un recipient de pedra per donar menjar als animals.
També s’hi va produir oli, tal com ho demostra l’existència de la tafona, ubicada prop de les cases dels senyors, i la casa anomenada de les Dones o de les Collidores, que allotjava dones de fora del municipi de Banyalbufar, moltes vegades amb els seus fills petits, que es llogaven per recollir les olives de la finca. Als anys quaranta del segle XX Planícia era la productora d’oli més important del terme de Banyalbufar.
Actualment és una finca visitada per fer-hi activitats d’ús públic, com excursions, i prop de les cases dels senyors hi ha un petit centre destinat a la conservació i la recuperació del ferreret (Alytes muletensis), que és una granota petita endèmica de Mallorca.
És una finca d’especial interès botànic, amb riquesa d’endemismes i amb un gran nombre d’espècies de distribució reduïda. Destaquen l’estepa joana (Hypericum belearicum), la didalera (Digitalis minor), la cossiada de penyal (Globularia majoricensis), l’eixorba-rates blanc (Teucrium marum) i l’eixorba-rates negre (Astragalus balearicus), aquests dos darrers coneguts popularment com coixinets de monja.
Quant a la fauna, dins les zones de bosc podem trobar ropits (Erithacus rubecula), rossinyols (Luscinia megarhynchos) i pinsans (Fringilla coelebs), entre d’altres. També hi podem veure grans rapinyaires sobrevolant la zona, com milanes (Milvus milvus), àguiles calçades (Aquila pennata) o falcons peregrins (Falco peregrinus).
Superfície: té una extensió de 442 ha.
Situació: està situada al municipi de Banyalbufar. Ocupa gran part del vessant nord-oest de la Mola de Planícia, ja que s'estén des del cim d'aquesta elevació de 933 m fins a la vorera de mar, dins l'àmbit del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana.
Com arribar-hi: s'accedeix l'entrada de la finca es troba en el punt quilomètric 90,2 de la carretera de Pollença a Andratx (Ma-10). Google maps
Equipaments:
- Oficina d'Ibanat (CAIB): C/ del Gremi de Corredors, 10, 1r. Polígon de Son Rossinyol. 07009. Palma. Telèfon 971 17 76 39. Fax 971 17 66 15. Horari: de dilluns a divendres de 8 a 15 h.
- Centre d'informació del Paratge natural de la Serra de Tramuntana (Ca s'Amitger), carretera Lluc-Pollença, s/n, Lluc (Escorca). Telèfons 971 51 70 83 / 971 51 70 70. Horari: Dilluns a diumenge, de 9:00 a 16:30 h.
Itineraris: ara com ara s'hi han habilitat els tres itineraris següents:
- Itinerari de l'aljub dels Cristians.
- Itinerari de les cases de Planícia.
- Itinerari de la font de s'Obi.
Accessibilitat: no està adaptada a persones amb mobilitat reduïda.