playa_urbana.png

Estratègies d’adaptació per a la badia de Cala Millor

Alternatives d’actuació per reduir la vulnerabilitat del litoral davant del canvi climàtic
 

Introducció

L’augment del nivell mitjà de la mar a Cala Millor reduirà progressivament l’amplada de la platja seca, augmentant la vulnerabilitat del litoral davant d’inundacions i episodis extrems. Aquesta evolució implica la pèrdua de serveis ecosistèmics i de l’activitat econòmica vinculada a la platja.

Els impactes i les conseqüències previstes no són uniformes al llarg de tot l’àmbit, per la qual cosa cal diferenciar i identificar les necessitats concretes de cada zona. Els trams clau són la zona nord, la zona central on s’ubicava l’antic Estanyol i el punt de connexió amb l’espai natural de Punta de n’Amer. Per reduir el risc associat a aquests impactes és necessari implementar estratègies d’adaptació que permetin millorar la resiliència del front litoral, articulant diferents estratègies i mesures en funció de les particularitats de cada tram identificat.

En el marc del projecte s’han analitzat diferents alternatives d’actuació, de les quals es consideren dues estratègies principals: el reculament del front urbà o l’adequació del litoral existent. Totes les estratègies analitzades amb detall es recullen en aquest informe.

A continuació es presenten aquestes estratègies i les variants d’intervenció que s’han desenvolupat per a cadascuna.

Estratègies d’adaptació analitzades

Estratègia Descripció Resultat de l’anàlisi
Inacció No realitzar intervencions significatives en el sistema litoral i mantenir la situació actual de la platja de Cala Millor, assumint que els processos naturals i les dinàmiques costaneres continuïn evolucionant sense actuacions específiques d’adaptació. Es va considerar com a escenari de referència, però es va descartar en entendre’s que no respon adequadament als riscos identificats associats al canvi climàtic. Els costos de reparació dels efectes d’inundacions i temporals són molt elevats, el 2050 es redueix considerablement l’amplada de la platja seca i el 2100 desapareix en algunes zones.
Reculament Retrocés planificat del passeig marítim per reduir l’exposició del front urbà davant de la inundació, la pèrdua de platja, els danys en infraestructures i la degradació de serveis ecosistèmics i socioeconòmics. Permet mantenir una amplada de platja seca i una línia de costa més resilient mitjançant aportacions programades de sorra i solucions basades en la natura. A la zona nord es complementa amb un element de contenció o dic.
Adequació Adaptació gradual del front litoral a noves condicions de risc, assumint la pèrdua progressiva de platja seca i prioritzant la reducció del risc d’inundació. Es basa en solucions híbrides de protecció davant de la inundació i gestió del paisatge, amb parc-dic litoral i límit aterrat.
Variants desenvolupades
Es van desenvolupar tres propostes principals:
  • Reculament amb topografia vegetada i element de contenció
  • Reculament amb berma parc i element de contenció
  • Adequació amb parc-dic i límit aterrat

Estratègies proposades

TOPOGRAFIA VEGETADA: Reculament amb topografia vegetada i element de contenció nordReculament
Aquesta proposta planteja un retrocés del passeig marítim a la zona sud que permeti ubicar una sèrie d’elevacions de sorra vegetades capaces d’actuar com a barrera natural davant dels temporals. La intervenció manté l’amplada de la platja seca i situa el passeig marítim en una posició més endarrerida, cosa que contribueix a reduir l’efecte illa de calor i millorar l’adaptació davant d’episodis de calor extrema.
A la zona nord, l’espigó permet augmentar la superfície de platja seca i mantenir el servei de protecció que aquesta ofereix, evitant en gran mesura les afeccions sobre el teixit urbà i les edificacions que provocaran les inundacions en condicions extremes. A més, aquesta estratègia ofereix l’oportunitat de recuperar l’antiga llacuna costanera de l’Estanyol, incrementant el valor ecològic i paisatgístic de la zona.
PARC LITORAL DE BERMA: Reculament amb parc de berma i element de contenció nordReculament
Aquesta variant proposa transformar part de l’actual passeig marítim en un parc litoral amb berma, en continuïtat amb la pineda litoral de Punta de n’Amer. El nou espai verd contribueix a millorar el confort tèrmic, augmentar l’efecte albedo i aportar un caràcter més natural al front litoral.
A diferència de l’opció anterior, no preveu la recuperació de l’Estanyol, però genera un espai públic integrat paisatgísticament que combina funcions d’ús social i de protecció del litoral. A la zona nord, l’espigó permet augmentar la superfície de platja seca i mantenir el servei de protecció que aquesta ofereix, evitant en gran mesura les afeccions sobre el teixit urbà i les edificacions que provocaran les inundacions en condicions extremes.
PARC DIC: Adequació amb parc-dic i límit aterrat Adequació
Aquesta proposta assumeix una pèrdua progressiva de la platja seca i planteja una adaptació gradual del front litoral mitjançant solucions híbrides de protecció davant de la inundació i gestió del paisatge.
A la zona nord es preveu l’elevació del mur existent fins a assolir aproximadament 0,55 m sobre la cota actual en l’horitzó 2050, amb l’objectiu de reforçar la protecció davant d’episodis d’inundació. A la zona sud es proposa la creació d’un parc litoral amb terrasses i àrees d’accés directe a la mar. La intervenció protegeix davant de la inundació i genera un nou espai públic en un context de reducció progressiva de la platja seca.

Procés de selecció de l’estratègia. Fase final

Les alternatives presentades formen part del procés desenvolupat en el projecte LIFE AdaptCalaMillor per definir una estratègia d’adaptació al canvi climàtic a la badia de Cala Millor. El projecte promou la participació activa de les parts interessades i de la societat en la definició d’aquestes solucions, amb l’objectiu d’assolir acords basats en el coneixement científic.

La metodologia del projecte s’ha estructurat en dues fases. En la primera es va definir un marc analític de suport a la presa de decisions per a l’adaptació al canvi climàtic. En la segona, actualment en desenvolupament, s’aplica una metodologia participativa per seleccionar i prioritzar les estratègies d’adaptació.

En aquesta fase final s’estan avaluant, juntament amb els diferents grups d’interès del territori, dues propostes: Reculament amb topografia vegetada i Reculament amb berma parc. La selecció de la solució final es farà a partir de criteris ambientals, tècnics i socioeconòmics, amb l’objectiu de millorar la resiliència del sistema litoral a llarg termini.

Comparar alternatives
Opcions de reculament actualment en avaluació: A1 (topografia vegetada) i A2 (berma parc).