Estratègies d’adaptació per a la badia de Cala Millor.Alternatives d’actuació per reduir la vulnerabilitat del litoral davant del canvi climàtic. |
L’augment del nivell mitjà del mar a Cala Millor reduirà significativament l’amplada de la platja seca, augmentant la vulnerabilitat del litoral davant d’inundacions i episodis extrems. Això implicarà la pèrdua de serveis ecosistèmics i de l’activitat econòmica vinculada a la platja, afectant especialment la zona nord, la zona central (antic Estanyol) i el punt de connexió amb l’espai natural de Punta de n’Amer.
Per reduir el risc d’aquests efectes és necessari implementar estratègies d’adaptació. En aquest cas es plantegen dues alternatives: retrocés o adequació.
Retrocés
El retrocés se centra en la retirada planificada del passeig marítim amb la finalitat de reduir l’exposició i el risc davant els impactes del canvi climàtic (inundació, pèrdua de platja, danys en infraestructures, pèrdua de serveis ecosistèmics i socioeconòmics). Aquesta estratègia permet mantenir una amplada de platja seca i una línia de costa més resilient mitjançant l’aportació programada d’arena, realitzada de forma progressiva en horitzons temporals establerts, evitant grans abocaments inicials que podrien afectar la Posidonia. Aquestes actuacions s’acompanyen de solucions basades en la natura.
A la zona nord, on existeixen limitacions per a la seva implementació, es planteja complementar l’estratègia amb un element de contenció recolzat en la ubicació de l’actual pantalà. Aquesta infraestructura ofereix l’oportunitat de transformar-se en un element integrat paisatgísticament i amb un ús social compatible.
A partir d’aquí, l’estratègia es concreta en dues variants:
- A1. Retrocés amb sistema dunar estabilitzat amb vegetació
- A2. Retrocés amb berma parc
Adequació
L’adequació assumeix la pèrdua progressiva de la platja seca, ja que no planteja mesures específiques davant l’erosió, tot i que integra actuacions per reduir el risc d’inundació. Aquesta estratègia s’orienta a una transformació gradual de la franja costanera mitjançant solucions híbrides que combinen elements de protecció i de gestió del paisatge, amb la finalitat de garantir la resiliència del front litoral davant els impactes del canvi climàtic.
En aquest marc, es proposa un sistema de parc-dic litoral acompanyat d’un límit aterrat, que permet compatibilitzar la funció de defensa amb la creació d’un espai públic integrat paisatgísticament i de valor social.
A partir d’aquí, l’estratègia es concreta en una variant:
- B1. Adequació amb parc-dic i límit aterrat
PROPOSTES D’ESTRATÈGIES
A1. Retrocés amb sistema dunar estabilitzat amb vegetació:
Es planteja un retrocés a la zona sud que permeti generar un sistema dunar estabilitzat amb vegetació amb capacitat d’actuar com a barrera natural davant temporals i recuperar aquest hàbitat perdut. Es manté l’amplada de platja seca i es situa el passeig marítim en una posició més endarrerida, reduint l’efecte illa de calor i millorant l’adaptació a la calor extrema. A més, aquesta estratègia ofereix l’oportunitat de recuperar l’antiga llacuna costanera de l’Estanyol, incrementant el valor ecològic i paisatgístic de la zona.
A2. Retrocés amb berma parc:
Es planteja transformar part del passeig marítim en un parc litoral amb berma, en continuïtat amb la pineda litoral de Punta de n’Amer. El nou espai verd augmenta l’efecte albedo, millora l’adaptació a la calor extrema i aporta un caràcter més natural al front litoral. A diferència de la variant anterior, aquesta opció no contempla la recuperació de l’Estanyol, però ofereix un àmbit d’ús públic integrat paisatgísticament i amb funcions de protecció.
B1. Adequació amb parc-dic i límit aterrat:
S’assumeix una pèrdua progressiva de la platja seca i es proposa una adaptació gradual de la franja costanera mitjançant solucions híbrides de protecció i gestió del paisatge. A la zona nord es preveu l’elevació del mur fins a 0,55 m l’any 2050 sobre la cota actual del mur, per reforçar la seguretat davant inundacions; mentre que a la zona sud es projecta un parc litoral amb terrasses i àrees d’accés directe a la mar. Aquesta intervenció permet compatibilitzar la funció protectora davant la inundació amb la creació d’un espai públic davant la pèrdua progressiva de la platja seca.
Les alternatives presentades formen part del procés d’anàlisi desenvolupat en el projecte LIFE AdaptCalaMillor per definir una estratègia d’adaptació davant del canvi climàtic a la badia de Cala Millor.
Actualment, aquestes propostes es troben en fase d’avaluació i contrast amb els diferents grups d’interès del territori. La selecció de la solució final es realitzarà a partir de criteris ambientals, tècnics i socioeconòmics, amb l’objectiu d’identificar l’opció que permeti millorar la resiliència del sistema litoral a llarg termini.