ANTECEDENTS |
El canvi climàtic exerceix influència a les platges a través d'alteracions en els patrons d'onatge i l'increment del nivell de la mar. Aquests canvis podrien desplaçar la zona de ruptura de les ones cap a la costa, afectant així la platja submergida i el seu equilibri dinàmic. Com a resultat, es veuran impactades la morfologia urbana i les activitats econòmiques desenvolupades al llarg del litoral.
Les platges, ecosistemes altament vulnerables a la pujada mitjana del nivell de la mar (MSLR) i a l'erosió de la línia de costa, enfronten seriosos desafiaments a causa del canvi climàtic. La situació s'agreuja a les platges urbanes, la capacitat d'adaptació de les quals està restringida per la falta d'espai d'allotjament i la intensa transformació que han experimentat.
A la regió mediterrània, on el creixement de la població en àrees exposades al MSLR és més alt que la mitjana mundial, les platges són especialment propenses a sofrir l'impacte d'aquests canvis. L'auge del turisme de sol i platja ha impulsat la urbanització costanera, la qual cosa augmenta encara més la vulnerabilitat d'aquestes àrees.
Per a les illes Balears a Espanya, una regió insular amb una economia turística significativa, els efectes del canvi climàtic podrien tenir conseqüències greus. Estudis recents projecten pèrdues significatives en el valor recreatiu de la zona, afectant directament el Producte Interior Brut (PIB) de la regió.
Donada la complexitat de les àrees marines i costaneres i la varietat d'actors involucrats en la seva gestió, un enfocament integrat i sostenible és essencial per a abordar les mesures d'adaptació. És urgent implementar adaptacions transformadores i consensuades que protegeixin tant el medi ambient com l'economia dels assentaments costaners.
| Platja després del temporal hivern 2016-2017. Imatge: Dossier fotogràfic Gener 2017 de l'Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar. |
ALGUNS ESTUDIS CIENTÍFICS I MESURES D'ADAPTACIÓ PER A PROTEGIR LES COSTES DE LES ILLES BALEARS
Segons l'anàlisi, l'escenari més advers del nivell de la mar podria afectar 833 hectàrees de manera permanent i 204 hectàrees de manera eventual per a 2050, arribant a un màxim de 3.465 hectàrees permanents i 427 hectàrees temporals per a 2100. A més, es projecta que aproximadament 464 platges de sorra a les illes Balears podrien experimentar directament la pèrdua de superfície de la platja seca i altres serveis ambientals relacionats amb l'esbarjo.
En paral·lel, entre 2019 i 2021, l'Institut d'Hidràulica Ambiental de la Universitat de Cantàbria (IHCantabria), SOCIB i la xarxa de ciutats costaneres mediterrànies MedCities han treballat en l'Estratègia de protecció del litoral a les Illes Balears considerant els efectes del canvi climàtic, identificant requisits de governança i estudis científics essencials per a protegir el litoral balear. L'estratègia destaca la necessitat de reforçar la cooperació entre administracions públiques i proposa activitats com a estudis de disponibilitat de recursos sedimentaris, mapes de perillositat, seguiment sistemàtic de la costa i campanyes de participació i comunicació. Donada la magnitud prevista de l'impacte de l'augment del nivell de la mar, s'emfatitza la importància d'una línia estratègica de recerca per a garantir la viabilitat de les solucions naturals d'adaptació a curt, mitjà i llarg termini.
CURT TERMINI |
|
|
Els sectors socioeconòmics que estan veient com temporada rere temporada les platges perden sorra, demanen la regeneració de les platges amb aportació artificial de sediment, una solució d'alt cost i vida curta que es veurà afectada negativament per l'augment del nivell de la mar prevista per a mediats d'aquest segle. És, per tant, una solució que s'ha demostrat ineficaç i inviable des del punt de vista econòmic i ambiental. Les actuacions que es desenvolupin en els sistemes costaners han de deixar de considerar el curt termini i buscar solucions efectives a mitjà i llarg termini. |
|
MITJÀ TERMINI |
|
|
Pot plantejar-se una recuperació dels sistemes dunares, fins i tot a les platges urbanes. Això pot fer-se si hi ha espai per a retrocedir, però en la majoria de zones urbanes les platges s'han artificializado passejos marítims que impedeixen el retrocés i acomodament de la sorra. És necessari, per tant, canviar la imatge tradicional de com hauria de ser un paisatge urbà de costa: eliminar els grans passejos marítims i jardins de ciment i tendir a solucions més pròximes a la naturalesa, com les dunes, que proporcionen una reserva de sorra menys vulnerable a les tempestes. (30 anys) |
|
LLARG TERMINI |
|
|
I amb un escenari de canvi climàtic, no serà suficient amb retrocedir eliminant el passeig marítim, caldrà plantejar-se alliberar espai a la platja eliminant edificis existents, la qual cosa suposa una reconfiguració profunda de la primera línia costanera. Totes aquestes actuacions requeriran debat polític i social, i un alt consens ciutadà per la importància econòmica i social de les mesures a adoptar i l'elevat pressupost que haurà de destinar-se. (60 a 100 anys) |