L’IBE es consolida com a empresa pública d’energia durant el 2022

L’Institut Balear de l’Energia (IBE) s’ha consolidat durant l’any 2022 com a empresa pública d’energia pionera a nivell de l’Estat. L’ens, depenent de la Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors productius i Memòria Democràtica, va ser creat l’any 2019 gràcies a la Llei de canvi climàtic i transició energètica, i va permetre a les Illes Balears ser la primera comunitat autònoma en tenir una empresa pública d’aquestes característiques.

La vocació de l’IBE no ha estat una altra que democratitzar l’energia, sempre prioritzant les llars vulnerables, i la seva posada en marxa ha permès la creació d’una xarxa d’autoconsums compartits arreu de totes les Illes que ha permès desenvolupar, fins ara, un total de 50 projectes que veuran la llum durant el 2023. A més, ha impulsat un Pla d’Autoconsum de la CAIB, que ha ajudat a reduir la factura de la llum de la comunitat autònoma i la creació de comunitats energètiques, una altra eina col·lectiva i de col·laboració per tal de ser més sostenibles en la generació i ús de l’energia. L’IBE també ha impulsat durant el 2022 la millora dels serveis dels punts de recàrrega públics i que es troben integrats dins la xarxa MELIB.

L’IBE ha augmentat considerablement el seu pressupost i per a l’any 2023 ha multiplicat per sis el pressupost, fins a arribar als 26,2 milions d’euros. Val dir que l’any 2022 el creixement del pressupost va ser d’un 363 % més que l’any anterior, arribant als 4 milions d’euros. Cal afegir que el 2020 el seu pressupost era de 800.000 euros.

L’ens dirigit pel vicepresident Juan Pedro Yllanes i el gerent de l’Institut, Ferran Rosa, adscrit a la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic liderada per Pep Malagrava, també ha servit com a model a seguir per a altres territoris de l’Estat espanyol i d’altres regions d’arreu del món. Catalunya, Navarra, País Basc o Canàries han demanat informació del procediment de posada en marxa d’aquesta empresa pública d’energia, que també ha cridat l’atenció de Taiwan o d’illes del Carib com a eina eficaç en l’abaratiment de la factura de la llum i com a mètode de descarbonització.

Els autoconsums compartits, a 26 municipis de les Illes

Actualment, l’IBE té un total de 53 projectes en 26 municipis que estan en funcionament, en procés de construcció o en redacció i que ajudaran a abaratir la factura de la llum a unes 1.500 famílies. A Mallorca es troben en construcció quatre instal·lacions a Palma (244 kW), dues a Alaró (200 kW), dues a Campanet (20 kW) i una a Algaida (20 kW), Consell (100 kW), Esporles (20 kW), Llucmajor (79 kW), Santa Eugènia (40 kW), dos a Selva (80 kW), ses Salines (100 kW) i Sineu (50 kW). A Menorca hi ha en construcció dos projectes a Ciutadella (40 i 22 kW) i un a Ferreries (18,7 kW) i Mercadal (88 kW). A Eivissa hi ha un projecte en construcció, situat a Sant Antoni de Portmany (100 kW).

D’altra banda, ja redactats i pendents de la contractació de les obres, a Mallorca trobam vuit instal·lacions a Palma (262 kW), entre les que destaca la del Teatre Principal; tres a sa Pobla (160 kW), quatre a Capdepera (90 kW) i una a Manacor (100 kW) i Selva (30 kW). A Menorca, Ciutadella té quatre projectes en redacció (400 kW), dos a Maó (188 kW), dos a Sant Lluís (144 kW) i un a es Castell (100 kW). A Eivissa, Vila té dues instal·lacions (200 kW) i Santa Eulària tres (200 kW).

Val dir que el projecte que es troba en funcionament i que va ser el pioner de tot l’estat és el de Santa Eugènia, que va permetre el Govern produir i comercialitzar energia per primera vegada.

Les comunitats energètiques

A més, l’IBE ha impulsat la posada en marxa de la figura de comunitats energètiques. Actualment a les Illes Balears hi ha tres projectes, un d’ells amb participació pública que es troba a Sant Lluís (Menorca) i els altres dos a Calvià i Marratxí (Mallorca).

La comunitat energètica del polígon empresarial de Sant Lluís és la primera que s’ha constituït a Menorca i compta amb la participació de 13 empreses, de l’Institut Balear de l’Energia (IBE) i de l’Ajuntament de Sant Lluís, a més del suport de Menorca Preservation, que ha finançat l’equip tècnic per a la creació d’aquesta entitat. Aquesta serà la primera comunitat energètica ubicada a un polígon empresarial, i compta amb una inversió inicial de 150.000 euros per part de l’IBE. Els 15 socis inicials que conformen la comunitat han posat a disposició de la comunitat energètica 7.990 m² de superfície a les seves cobertes per acollir instal·lacions de generació d’energia renovable. La comunitat energètica de Sant Lluís compta amb participació del Govern, d’entre els 45 projectes de tot l’Estat subvencionats pel Ministeri.

A Mallorca, per la seva banda, es va signar el passat mes de novembre un conveni de col·laboració entre el Govern, l’Ajuntament de Marratxí i ASINEM per al desenvolupament de comunitats energètiques al polígon industrial del municipi. Així mateix, a Calvià es va constituir la primera comunitat energètica d’energies renovables que beneficiarà directament la ciutadania de tota una zona residencial gràcies a un projecte impulsat per la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic, a través de l’Institut Balear de l’Energia (IBE), que compta amb el suport de l’Ajuntament de Calvià, i que s’ubicarà a la urbanització des Galatzó.

El Pla d’Autoconsum de la CAIB

El Pla d’Autoconsum de la Comunitat Autònoma és un dels altres pilars on l’IBE desenvolupa la seva tasca. Aquest Pla va ser presentat el passat dia 3 de març de 2022 i preveu una reducció d’almenys 13 milions d’euros en la factura de la llum de l’Administració de manera anual. Amb el Pla es vol produir fins a 60 MW de potència nous a través d’energia fotovoltaica, de manera que accelerarà la descarbonització de les Illes. Així, es passarà del 2,4 % actual de renovables en l’Administració pública a cobrir fins al 34,4 % amb aquestes instal·lacions.

El Pla d’Autoconsum de la CAIB està previst per al període 2022-2026 i preveu reduir prop de 52.000 tones de CO₂/any, l’equivalent a vuit mesos l’any sense vehicles a la Via de Cintura de Palma. Aquest Pla té com a objectiu accelerar la descarbonització de l’Administració pública i, per aquest motiu, les instal·lacions se centraran en diverses àrees d’actuació donant prioritat a aquests tipus d’accions en entorns urbans per accelerar la transició energètica. En total, es duran a terme 166 instal·lacions de plaques solars: el 84,9 % a Mallorca, el 7,1 % a Menorca, el 6,6 % a Eivissa i l’1,4 % a Formentera.

D’aquest Pla en destaca el projecte ja realitzat a l’aparcament de l’Hospital Mateu Orfila, a Menorca, que es va convertir en el primer hospital de les Illes Balears amb aparcament totalment cobert de plaques fotovoltaiques, i que sumats als 400 kW instal·lats a la coberta de l’Hospital permetran cobrir el 26 % del seu consum i estalviar un total de 280.000 euros l’any en la factura de la llum. També destaquen els projectes que es duran a terme en 166 instal·lacions flotants. Amb els projectes que s’ubiquin en làmines d’aigua, com les basses de regadiu, es preveu generar aproximadament 28 MW de potència. Així mateix, un 20 % de les instal·lacions del Pla es duran a terme sobre aparcaments de l’Administració i generaran fins a 12,2 MW, mentre que un 19 % de les instal·lacions es duran a terme sobre teulades i cobertes d’edificis públics (i generaran 11 MW). Finalment, amb l’objectiu de minimitzar el consum de territori, només un 14 % de les instal·lacions es faran a terra, i generaran 8,6 MW.

L’IBE ha tret aquestes darreres setmanes la licitació per a l’execució d’obres de cinc projectes del Pla d’Autoconsum de la CAIB que estalviaran més de 340.000 euros en la factura de l’Administració, així com la de tres projectes més situats a instituts i que estalviaran més de 75.000 euros en la factura de l’Administració.

Xarxa MELIB i punts de càrrega

L’IBE també impulsa l’ús i l’accés a la mobilitat elèctrica. També durant el 2022, l’Institut Balear de l’Energia va posar en funcionament la nova xarxa MELIB, la qual va incloure una sèrie de millores per tal de garantir una millor atenció als usuaris. Així, es va posar en marxa un servei de manteniment, una nova gestió de l’aplicació i la incorporació d’atenció telefònica de 24 hores els 365 dies de l’any en català, castellà i anglès durant tot l’any i en alemany durant els mesos d’estiu. A més, val dir que més de la meitat dels ajuntaments de les Illes Balears ja disposen de manteniment dels punts de recàrrega gràcies al conveni amb l’IBE.

Projectes pilots com l’agrovoltaic

L’Institut Balear de l’Energia també va llançar durant el 2022 la contractació d’un projecte agrovoltaic que combina usos energètics i agrícoles en una finca rústica a Santa Eugènia propietat de l’IBE. Aquest és un projecte pilot amb el qual l’IBE pretén exemplaritzar nous models de parcs solars fotovoltaics que permetin avançar cap a la sobirania alimentària i energètica a la vegada.

L’execució d’aquest projecte ha obtingut finançament de l’impost de turisme sostenible (ITS), precisament pel seu caràcter tractor de la transformació del sector. El procés de licitació romandrà obert fins al 19 de gener de 2023.