LOGO CAIB
Contingut
3 març 2022Presidència

El Govern estalviarà 13 milions d’euros anuals en la factura de la llum gràcies a un pla d’autoconsum de la Comunitat NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

El Govern estalviarà 13 milions d’euros anuals en la factura de la llum gràcies a un pla d’autoconsum de la Comunitat

\ Armengol defensa el pla per fer de les Illes un territori «cada vegada més sobirà energèticament»

\ El vicepresident Yllanes destaca que es tracta «d’un pla ambiciós» que permetrà «maximitzar la implementació d’energies renovables a les nostres illes» i que reduirà l’emissió de CO2 en 52.000 tones/any

La presidenta del Govern, Francina Armengol, i el vicepresident, Juan Pedro Yllanes, han assistit avui a la tercera reunió de la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic del Govern de les Illes Balears, en la qual s’ha informat de la posada en marxa del primer pla d’autoconsum de la Comunitat Autònoma, que es desenvoluparà als edificis de l’Administració autonòmica.

Aquest pla d’autoconsum de la Comunitat Autònoma reduirà en 13 milions d’euros la factura de la llum de l’Administració de manera anual i produirà fins a 60 MW de potència nous a través d’energia fotovoltaica, de manera que accelerarà la descarbonització de les illes. En aquest sentit, es vol passar del 2,4 %  actual de renovables en l’Administració pública a cobrir fins al 34,4 % amb aquestes instal·lacions. El Pla, previst per al període 2022-2026, també té una previsió de reduir prop de 52.000 tones de CO2 a l’any, l’equivalent a vuit mesos a l’any sense vehicles a la via de cintura de Palma.

La presidenta ha defensat el «compromís del Govern amb allò que predicam i amb el que marca la nostra pròpia Llei de canvi climàtic, que és reduir les emissions de CO2».  Armengol, que ha definit aquest pla com un «treball rigorós i valent», ha recordat que fer front a l’impacte del canvi climàtic «és una necessitat absolutament urgent» i que «aquesta inversió, que no és una despesa», permetrà que les Illes Balears «siguin cada vegada més sobiranes energèticament», un camí que ve de lluny, gràcies a iniciatives com «el tancament de la central des Murterar, la instal·lació de més plaques fotovoltaiques que mai o el foment de l’autoconsum» que s’està impulsant a les Illes des del 2015.

En paraules del vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, aquest projecte «és un pla ambiciós que cerca accelerar i maximitzar la implementació de renovables sobre les cobertes, els aparcaments, les basses de regadiu i altres indrets de titularitat autonòmica per reduir el consum energètic del Govern de les Illes Balears. A més, suposarà un estalvi important en la factura de la llum de l’Administració, que es reflectirà en un estalvi per a la ciutadania».

«El Govern és un dels grans consumidors d’energia de la comunitat, no debades presta serveis essencials que requereixen un gran consum energètic, com són els serveis sanitaris, sobretot hospitals que tenen un funcionament continu, o el cicle de l’aigua, que necessita molta potència en moments determinats per dur a terme la dessalació o la depuració. A més, vivim un moment d’emergència climàtica i l’acceleració de l’autoconsum per al Govern és una prioritat, i així ho determinen més de 20 milions d’euros destinats a fomentar-lo en particulars i empreses en els darrers tres anys», ha afirmat.

 

El Pla d’Autoconsum

El Pla d’Autoconsum de la CAIB té com a objectiu accelerar la descarbonització de l’Administració pública i, per aquest motiu, les instal·lacions se centraran en diverses àrees d’actuació. En total, es duran a terme 166 instal·lacions de plaques solars, el 84,9 % de les quals seran a Mallorca; el 7,1%, a Menorca; el 6,6 %, a Eivissa, i l’1,4 %, a Formentera.

En aquest sentit, es té previst que un 47 % d’aquestes 166 instal·lacions siguin flotants, és a dir, que s’ubiquin a làmines d’aigua, com a les basses de regadiu, i que generin aproximadament 28 MW de potència. Així mateix, un 20 % es duran a terme sobre aparcaments de l’Administració, i generaran fins a 12,2 MW, mentre que un 19 % de les instal·lacions es duran a terme sobre teulades i cobertes d’edificis públics (i generaran 11 MW). Finalment, amb l’objectiu de minimitzar el consum de territori, només un 14 % de les instal·lacions es faran en sòl, i generaran 8,6 MW.

El 46 % de la potència instal·lada (27,8 MW) estarà situada a les basses de regadiu, mentre que un 23 % (13,8 MW) s’ubicarà en espais de l’IBSALUT, com centres de salut. Així mateix, un 8 % de la potència (4,9 MW) es generarà a instal·lacions d’ABAQUA, el 5 % (2,8 MW) serà a espais cedits per la Conselleria d’Educació, com instituts d’educació secundària, i, finalment, la resta de potència (el 18 %, 16,6 MW) es generarà a altres edificis de titularitat autonòmica, com edificis d’oficines, recintes esportius o portuaris, entre d’altres.

Cal destacar que el Pla disposarà d’una inversió de 91 milions d’euros, dels quals 15 seran aportats per la CAIB amb fons propis, mentre que els 76 restants provindran de diversos fons europeus i estatals que en els propers mesos s’aniran concretant.

Les instal·lacions les duran a terme l’Administració autonòmica, el contracte de subministrament elèctric i l’Institut Balear de l’Energia (IBE). De fet, ja s’està preparant una licitació de redacció de projectes que sortirà en els propers dies.

Quant a la inversió anual prevista, l’any 2022 hi haurà una inversió de 4.488.017 milions d’euros, que suposaran un estalvi de 611.854 €. Amb vista al 2023, la inversió serà de 23.732.106 €, amb un estalvi anual de 3.112961 €. Per al 2024, la inversió serà de 24.263.796 €, amb un estalvi anual de les instal·lacions executades de 4.229.443 €. L’any 2025, la inversió anual prevista serà de 24.204.843 €, la qual cosa suposarà un estalvi de 3.445.573 €. Finalment, amb vista al 2026, la inversió prevista seria de 14.258.849 €, amb un estalvi anual d’1.693.377 €.

L’amortització d’aquest Pla serà factible a partir del tercer any gràcies a l’arribada de finançament europeu i estatal, ja que l’estalvi recaurà directament sobre la despesa de l’Administració autonòmica. Així, el 2026 estarà completament amortitzat.

Durant la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic del Govern de les Illes Balears també s’ha tractat de l’estat de compliment de la Llei de canvi climàtic i transició energètica, així com del desenvolupament normatiu per tal de dur a terme accions per a la mitigació i l’adaptació.