BIOGRAFIA COMPLETA

---

L’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena i Borbó va néixer el 4 d’agost de 1847 al palau Pitti de Florència i va morir el 12 d’octubre de 1915 al castell de Brandýs nad Labem, a Bohèmia (actual República Txeca). Era fill del gran duc Leopold II de Toscana i de Maria Antonieta de Borbó-Dues Sicílies. Va rebre el tractament de Sa Altesa Imperial i Reial, Sereníssim Senyor Arxiduc d’Àustria Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena i Borbó, segons correspon a la dinastia de la Casa Habsburg-Lorena. Va ser batejat amb el nom de Lluís Salvador Maria Josep Joan Baptista Domènec Rainier Ferran Carles Zenobi Antoni.

La seva infantesa va transcórrer a Florència, la capital del llavors gran ducat de Toscana. L’abril de 1859 i a causa de l’avenç de la revolució per a la reunificació d’Itàlia, la família reial va haver de traslladar-se a Bolonya, territori controlat per l’imperi austrohongarès. A partir d’aquesta època, Lluís Salvador va iniciar la seva etapa d’estades en diferents palaus de la geografia europea i va residir a Muggia —Trieste—, Munic, París, Londres, Schlakenwerth, Lindau, Brandýs o Viena, entre d’altres.

El 1861, a l’edat de 14 anys, com que havia patit alguns episodis de bronquitis, li varen aconsellar que passàs una temporada a Venècia pels beneficis de la proximitat del mar. El seu tutor Eugenio Sforza de Montignozo, el qual el seguiria pràcticament durant tota la seva vida, acompanyà l’arxiduc Lluís Salvador durant la seva estada en aquesta ciutat.

El 1864 va cursar estudis al Theresianeum de Viena, on va rebre una excel•lent educació humanística i científica; va destacar en disciplines com ara la geografia o el dibuix i en el coneixement de diferents idiomes —va arribar a parlar correctament catorze llengües, inclosos el llatí i el grec.

Després, a la Universitat de Praga, va cursar estudis de dret, filosofia i lletres, geografia i ciències naturals. Pel seu gran interès en l’entomologia i àvid de conèixer nous països va fer multitud de viatges.

El 1865 va viatjar al Regne Unit, a la petita illa Helgoland —al mar del Nord— i als fiords noruecs.

El 1867 va sol•licitar permís a l’emperador Francesc I de la cort austríaca per passar l’estiu a la regió de la Dalmàcia, a la costa del mar Adriàtic, però, atesa la convulsa situació política, es va decidir un canvi de destinació que el va portar a les Illes Balears. Per raons de seguretat va sortir de Praga d’incògnit sota el nom de comte Ludwig Graf Neudorf, acompanyat pel seu tutor Eugenio Sforza, el seu ajudant de camp senyor Pelzet i diversos criats. El seu itinerari va transcórrer per Pau, Baiona, Biarritz, Miranda de Ebro, Saragossa, Lleida, Barcelona i València, d’on va salpar en el vapor Rey Don Jaime II amb direcció a l’illa d’Eivissa, a la qual va arribar l’11 d’agost de 1867. L’Arxiduc tenia 20 anys. Va recórrer tota l’illa en una mula i va navegar per les costes en barques de pescadors. També va visitar l’illa de Formentera.

Tant a Eivissa com a Formentera va recopilar notes i informació de multitud de llocs, costums o paisatges que varen cridar la seva atenció; a més, també va fer estudis entomològics sobre escarabats de les illes mediterrànies, cosa que, en principi, era probablement l’objectiu real del viatge.   

El 1867 va sol·licitar permís a l'emperador Francesc I de la cort austríaca per passar l'estiu a la regió de la Dalmàcia, a la costa del mar Adriàtic, però, atesa la convulsa situació política, es va decidir un canvi de destinació que el va portar a les Illes Balears. Per raons de seguretat va sortir de Praga d'incògnit sota el nom de comte Ludwig Graf Neudorf, acompanyat pel seu tutor Eugenio Sforza, el seu ajudant de camp senyor Pelzet i diversos criats. El seu itinerari va transcórrer per Pau, Baiona, Biarritz, Miranda de Ebro, Saragossa, Lleida, Barcelona i València, d'on va salpar en el vapor Rey Don Jaime II amb direcció a l'illa d'Eivissa, a la qual va arribar l'11 d'agost de 1867. L'Arxiduc tenia 20 anys. Va recórrer tota l'illa en una mula i va navegar per les costes en barques de pescadors. També va visitar l'illa de Formentera.

Tant a Eivissa com a Formentera va recopilar notes i informació de multitud de llocs, costums o paisatges que varen cridar la seva atenció; a més, també va fer estudis entomològics sobre escarabats de les illes mediterrànies, cosa que, en principi, era probablement l'objectiu real del viatge.

A la primeria del mes de setembre va embarcar en el Rei Don Jaime II per traslladar-se a Mallorca. En la travessia va conèixer Francisco Manuel de los Herreros Schwager, catedràtic de l'Institut Balear de Palma de Mallorca i alhora president de l'Acadèmia Mallorquina de Ciències i Lletres, amb qui va establir una amistat que perduraria en el temps. L'Arxiduc es va allotjar a Palma, a la fonda Cas Francès, situada al carrer del Conquistador.

Acompanyat per Francisco Manuel de los Herreros, va visitar els monuments i edificis més importants de la ciutat. Durant alguns dies va romandre a la biblioteca provincial, situada a l'antic convent de Monti-sion, on amb la col·laboració de l'erudit bibliotecari Bartolomé Muntaner va consultar nombrosos llibres incunables, així com diversa documentació històrica. També es va dedicar a visitar la resta de l'illa, en va recórrer els pobles i va pernoctar en algunes de les seves possessions. La ruta des de Valldemossa fins a Deià i Sóller va cridar especialment l'atenció de l'Arxiduc per la seva gran bellesa i, en concret, Miramar, per les seves vistes al mar Mediterrani i el seu context lul·lià, propietat que posteriorment va adquirir.

El 12 d'octubre de 1867 es va desplaçar en el vaixell El Mahonés cap a Menorca, on va continuar el seu viatge i la seva tasca d'investigació. A les Illes Balears va fer un exhaustiu i magnífic estudi que incloïa des del seu entorn geogràfic, paisatgístic, històric, cultural o artístic fins a observacions sobre la flora i fauna, la geologia, els costums i la llengua dels seus habitants, l'economia..., entre altres aspectes, per a la qual cosa va seguir una metodologia molt sistemàtica que varen culminar les publicacions de diferents tractats sobre cada una de les illes. Una vegada acabat el seu primer viatge a l'arxipèlag balear va tornar a Praga.

Va mantenir correspondència amb experts naturalistes de les Illes i també amb personalitats interessades, amb els quals va establir vincles d'amistat, que li facilitaven periòdicament informació en relació amb els estudis i les investigacions iniciats en les seves visites. És el cas del canonge eivissenc Juan Torres y Ribas, el sacerdot menorquí Antonio Cardona y Orfila i l'esmentat anteriorment Francisco Manuel de los Herreros, que varen formar part del cercle de col·laboradors que contribuïren a l'obra de l'Arxiduc.

El 1868 va publicar les seves primeres obres a Praga: Excursions artistiques dans la Vénetie et le littoral ('Excursions artístiques a Venècia i el seu litoral'), dedicat a la seva mare, i un estudi sobre el contrast entre Helgoland i València titulat Süden und Norden ('Sud i nord').

El 1869 va visitar l'arxipèlag de les Eòlies, unes illes volcàniques del mar Tirrè. A partir d'aquest mateix any inicià les publicacions científiques relacionades amb el coneixement de la fauna dels coleòpters de les Illes Balears, a les quals seguiran progressivament les importants i cèlebres edicions de Die Balearen in Wort und Bild geshildert ('Les Balears descrites per la paraula i la imatge'), el primer volum del qual va dedicar a l'emperador Francesc Josep I.

El 1870 va morir el seu pare, Leopold II, a Roma. L'arxiduc Lluís Salvador va ser nomenat governador de Bohèmia, per la qual cosa va haver de fixar la residència a Praga, la seva capital. Va demostrar brillants qualitats com a estadista. Durant aquesta època va alternar les obligacions amb viatges a la costa adriàtica, Fiume, Messina, Roma, Gibraltar o Lisboa, i per les costes mediterrànies del continent africà.

El 1871 va decidir tornar a Mallorca per passar-hi l'hivern. Va arribar al port de Palma el 4 de novembre a bord del vapor El Mahonés i es va instal·lar al palau del comte de Formiguera, prop de la catedral, que es va convertir en centre de tertúlies i reunions de les personalitats culturals, científiques, artístiques i polítiques més importants i també de la noblesa de l'illa. Va dur a terme un estudi detallat de la ciutat de Palma i va recórrer de nou Mallorca.

El gener de 1872 va formalitzar la compra de Miramar, a Valldemossa, cosa que la va convertir en la primera propietat adquirida per l'Arxiduc a Mallorca.

Durant aquest mateix any va adquirir la finca de s'Estaca (Mallorca). Dissenyada amb detalls arquitectònics moriscs i de vila italiana, principalment va ser dedicada a la producció de vins, que varen ser guardonats a les fires de París i Chicago.

 L'agost de 1872 es va dur a terme l'avarada de la seva embarcació Nixe a les drassanes de Trieste Muggia, amb una eslora de 52 metres i 6 de mànega, i propulsat per una màquina de vapor i també per les veles de tres pals. El viatge inaugural va ser per la desembocadura del riu Nil, a Alexandria. També va visitar Istanbul (Turquia).

 L'any 1873 va fer un viatge a Terra Santa, l'itinerari del qual el va conduir per Jerusalem, Nazaret, Cafarnaüm, Betlem i la mar Morta. Va recórrer Egipte i va visitar les piràmides.

El maig de 1873 el Nixe va solcar els mars de les Illes Balears per primera vegada. Aquest mateix any va assistir a l'Exposició Mundial a Viena (Àustria).

Des de l'1 d'abril fins al 15 de juny de 1874 va fer un viatge al llarg de la costa africana fins al cap de Bona Esperança.

El 1875 va adquirir la finca de Son Galceran (Mallorca) per 35.000 pessetes; aquesta va ser la residència d'estiu del seu home de ciència i amic Francisco de los Herreros.

El 1876 va organitzar un certamen poètic en commemoració de la fundació a Miramar del col·legi de llengües orientals que, en el segle xiv, havia instituït Ramon Llull. També aquest mateix any va fer un viatge als Estats Units, on va visitar la ciutat de Filadèlfia.

L'any 1877 va comprar la finca de Son Marroig (Mallorca) amb una excel·lent ubicació i impressionants vistes sobre sa Foradada, en la qual l'Arxiduc va fer construir un embarcador per al Nixe.

El juliol de 1877, la mort inesperada del seu secretari personal Vratislau Viborny va afectar molt l'Arxiduc, que va encarregar una escultura en memòria seva a l'artista de renom Antonio Tandardini, que es troba a Miramar.

El 1878, la seva obra Die Balearen va ser guardonada amb una medalla d'or en l'Exposició Universal de París. Durant l'any 1881 va fer un viatge al voltant del món, des de l'1 de gener fins al 19 de maig. Entre els molts llocs visitats destaquen les costes californianes (als Estats Units), l'illa de Tasmània i la ciutat de Melbourne (a Austràlia).

L'any 1882 va adquirir la finca de Son Moragues (Mallorca) en la qual l'Arxiduc va impulsar el cultiu d'oliveres, llegums, arbres fruiters i vinyes; cal destacar el premi obtingut per l'oli de Son Moragues en l'Exposició Internacional de Barcelona de 1888.

Des del 1887, Catalina Homar va ser l'encarregada d'administrar s'Estaca, on residia; així mateix, va acompanyar l'Arxiduc en alguns dels seus viatges.

Després de la compra de les finques esmentades o possessions a l'illa de Mallorca, amb el pas del temps va anar adquirint les limítrofes a Miramar: el 1890, Son Ferrandell; el 1894, Son Gual; el 1896, Son Gallard; el 1898, sa Font Figuera i sa Pedrissa, i el 1901, Can Costa, la darrera de totes. La superfície total de terres adquirides a la serra de Tramuntana va ser aproximadament de 1.685 hectàrees.

L'estiu de l'any 1894, el Nixe va patir un accident a les costes d'Alger, prop del cap Caxine, com a conseqüència del qual es va enfonsar. L'Arxiduc va escriure un llibre en honor a la seva adorada embarcació titulat Schiffbruch oder ein Sommernachtstraum ('Naufragi o somni d'una nit d'estiu'). El novembre del mateix any i en substitució del Nixe va adquirir una nova embarcació que va denominar Nixe II, amb la qual va seguir els seus continus viatges marítims.

El 1894 també va assistir a l'Exposició de Milà. Mor el seu tutor Sforza.

Durant l'any 1899 va emprendre un viatge amb el Nixe II des de Mallorca fins a Terra Santa.

El 1915, arran d'un agreujament del seu estat de salut, s'estableix a Brandýs, prop de Praga.

El 12 d'octubre de 1915, a 68 anys, va morir l'arxiduc Lluís Salvador al seu castell de Brandýs. En el testament va designar hereu universal de tots els seus béns Antonio Vives Colom, secretari personal i home de confiança que el va acompanyar des de 1872 fins a la seva mort.

Per la seva múltiple activitat de mecenatge en favor de la cultura, la ciència, l'art i la societat en general, va ser guardonat i honrat amb molts nomenaments, com ara:

• Acadèmic honorari de l'Acadèmia Provincial de Belles Arts de Palma de Mallorca (1883)
• Fill adoptiu de Balears per la Diputació Provincial (1887)
• Membre honorari de l'Acadèmia Imperial de Ciències de Viena (1889)
• Medalla de Hauer de la Societat Geogràfica de Viena, com a premi a la seva tasca en el terreny de les exploracions geogràfiques (1898)
• Soci protector de la Reial Societat d'Història Natural d'Espanya, juntament amb el rei Alfons XIII d'Espanya (1905)
• President honorari de la Societat Hongaresa de Geografia
• Soci perpetu de la Societat d'Espeleologia de París
• Soci honorari de la Societat Geogràfica Peruana de Lima
• Membre honorari de l'Acadèmia de Ciències, Lletres i Arts de Bohèmia
• Soci protector del Club Alpí Sicilià
• Membre honorari del Touring Club de Bèlgica
• Acadèmic honorari de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid
• President honorari de la Societat per al Foment del Turisme de Mallorca (1909)
• Fill illustre de Mallorca per l'Ajuntament de Palma (1910)
• Fill adoptiu de Sóller