Les transformacions socials produïdes durant les darreres dècades han configurat escenaris d'intervenció substancialment diferents dels existents en el moment d'aprovació de la normativa vigent.

L'evolució dels models familiars, la diversificació cultural derivada dels processos migratoris, l’arribada de persones menors migrants soles sense cap referent familiar, l'impacte de les tecnologies digitals en la vida quotidiana dels adolescents, la irrupció de noves formes de relació i comunicació, així com l'aparició o l'increment de determinades tipologies de conflicte, obliguen a revisar les estratègies d'intervenció socioeducativa i els marcs conceptuals des dels quals s'articula la resposta institucional.

Entre els principals desafiaments identificats destaquen:

• La transformació dels contextos familiars i educatius, caracteritzada per una major diversitat de models de convivència, de pautes de criança i d’estils educatius.
• L'impacte de l'entorn digital, incloent-hi fenòmens com les conductes addictives vinculades a les tecnologies, el ciberassetjament i altres formes emergents de vulnerabilitat.ç
• L'increment o la major visibilització de problemàtiques com la violència filio parental.
• Les agressions sexuals entre iguals.
• Les situacions d'exclusió social.
• Situacions d’elevada complexitat relacionades amb patologia de la salut mental.

Aquest escenari planteja la necessitat de promoure una reflexió compartida sobre l'adequació dels models d'intervenció actuals i sobre la capacitat de la normativa vigent per donar resposta als nous reptes socials.