Què és un habitatge protegit?

Es consideren habitatges protegits els habitatges amb qualificació de protecció oficial, tant si són de promoció pública com privada, a l'empara del Reial decret llei 31/1978, de 31 d'octubre, sobre política d'habitatges de protecció oficial, i els declarats protegits expressament en virtut de normativa específica o norma de desenvolupament de plans d'habitatge d'àmbit estatal o autonòmic, sigui quina sigui la data de la declaració, mentre duri la vigència de la seva qualificació.

En tot cas, a fi que un habitatge sigui qualificat de protegit ha de complir, com a mínim, els requisits següents:

a) S'ha de destinar a domicili habitual i permanent, sense que pugui ser destinat a segona residència o a qualsevol altre ús, llevat de les excepcions que es puguin establir reglamentàriament.

b) Ha d'estar sotmès a un preu màxim de venda i renda en funció de la superfície útil total de l'habitatge i de la resta de requisits que es puguin establir per reglament.

També tenen la consideració de protegits tots els elements, com ara garatges, trasters, locals i altres elements assimilables, que a aquest efecte s'incloguin o constin en la qualificació definitiva d'habitatge protegit corresponent. Els annexos no vinculats o els locals que no estiguin qualificats no tenen la condició de protegits i, per tant, es consideren lliures, a tots els efectes.

L'habitatge protegit disposa d'una superfície útil màxima de 90 m². Els aparcaments vinculats disposen d'una superfície útil màxima de 25 m² (inclosa la part proporcional de carrils de maniobra) i els trasters vinculats de 8 m².