Prova lliure de batxillerat per a majors de 20 anys

Història de la filosofia

Competències específiques

1. Cercar, analitzar, interpretar, produir i transmetre informació relativa a fets històrics i filosòfics, a partir de l’ús crític i segur de fonts i el domini de tècniques bàsiques de recerca, per generar coneixements i produccions pròpies sobre la història dels problemes i idees filosòfics.

2. Reconèixer les normes i pautes de l’argumentació i el diàleg filosòfics mitjançant la identificació i anàlisi d’aquestes en diferents suports i a través de diverses activitats, per aplicar-les amb rigor en la construcció i exposició d’arguments i en l’exercici del diàleg amb els altres.

3. Comprendre i expressar diferents concepcions filosòfiques històricament donades, mitjançant l’acostament a les seves fonts i el treball crític sobre aquestes, per desenvolupar el coneixement d’un patrimoni que constitueix part essencial del patrimoni cultural comú.

4. Reconèixer la naturalesa essencialment plural i diversa de les concepcions filosòfiques històricament donades, mitjançant la seva posada en relació dialèctica de confrontació i complementarietat, per generar una concepció complexa i dinàmica de la història del pensament, i promoure una actitud tolerant i compromesa amb la resolució racional i dialogada dels conflictes.

5. Reconèixer la manera en què s’han plantejat successivament, a través de diferents èpoques i concepcions, els mateixos problemes filosòfics, mitjançant l’anàlisi i la interpretació de texts i altres maneres d’expressió tant filosòfica com més àmpliament cultural, històricament donats, per afrontar tals problemes a partir de la reflexió crítica sobre el coneixement de l’aportat per la tradició.

6. Reconèixer les formes diverses en què els interrogants filosòfics i els seus intents de resposta s’han presentat històricament en altres àmbits de la cultura, mitjançant l’anàlisi interpretativa de texts i altres manifestacions pertanyents a aquests àmbits, per promoure una concepció sistemàtica, relacional i complexa de la història de la cultura occidental i del paper que hi tenen les idees filosòfiques.

7. Analitzar problemes fonamentals i d’actualitat mitjançant l’exposició crítica de diferents posicions historicofilosòfiques rellevants per a la comprensió i discussió d’aquells, per desenvolupar l’autonomia de judici i promoure actituds i accions cívicament i èticament conseqüents.

Sabers bàsics

A. De l’origen de la filosofia occidental a Grècia fins a la fi de l’Antiguitat

-  Historicitat i universalitat dels problemes i les concepcions filosòfics. Mètodes de treball en Història de la Filosofia.

-  El sorgiment de la filosofia occidental a Grècia. Cosmovisió mítica i teorització filosòfica. La filosofia en altres tradicions culturals.

-  El problema de la realitat en els presocràtics.

-  Filosofia i ciutadania en la Il·lustració grega: els sofistes i Sòcrates. Aspàsia de Milet i el paper de la dona en la cultura i la filosofia gregues.

-  Idea i naturalesa: coneixement i realitat en Plató i Aristòtil.

-  L’antropologia en la filosofia clàssica: Sòcrates i el coneixement d’un mateix; la psique en Plató i Aristòtil.

-  La discussió ètica: l’intel·lectualisme socràtic i platònic; la teoria de les virtuts en Plató i Aristòtil; el concepte d’eudemonia.

-  El debat polític: les propostes platònica i aristotèlica en torn al millor ordre social.

-  De les polis a l’imperi. Filosofia, ciència i cultura en l’hel·lenisme. Estoïcisme i epicureisme. La figura d’Hipàcia d’Alexandria.

B. De l’edat mitjana a la modernitat europea

-  Etapes, mètodes i qüestions fonamentals en la filosofia medieval. Agustí d’Hipona, Ramon Llull, Tomàs d’Aquino i Guillem d’Ockham. La personalitat polifacètica de Hildegard von Bingen. La filosofia àrab i jueva i el diàleg entre cultures de Ramon Llull.

-  L’assimilació de la filosofia grega per la teologia medieval. El problema de la relació entre fe i raó.

-  El naixement de la modernitat europea. El Renaixement. El protestantisme. La revolució científica.

-  Racionalisme i empirisme: René Descartes i David Hume.

-  El debat metafísic modern. La teoria cartesiana de les substàncies. El materialisme des de Thomas Hobbes a la Il·lustració.

-  La qüestió de l’origen i fonament de la societat i el poder. Del pensament polític medieval a la teoria del contracte social segons Thomas Hobbes, John Locke i Jean-Jacques Rousseau.

C. De la modernitat a la postmodernitat

-  El projecte il·lustrat: potència i límits de la raó. Els Drets de l’Home. La primera onada feminista: Mary Wollstonecraft i Olympe de Gouges.

-  La filosofia crítica d’Immanuel Kant i el problema de la metafísica com a saber.

-  Ètiques de la felicitat i ètiques del deure. L’ètica kantiana enfront de l’utilitarisme.

-  La crítica del capitalisme: el pensament revolucionari de Karl Marx i la dialèctica de la Il·lustració a l’Escola de Frankfurt. L’anàlisi del totalitarisme de Hannah Arendt.

-  La desconstrucció de la tradició occidental en Friedrich Nietzsche i l’herència postmoderna.

-  Els problemes filosòfics a la llum de l’anàlisi del llenguatge: Ludwig Wittgenstein i la filosofia analítica.

-  L’existencialisme: Martin Heidegger i Jean Paul Sartre. La raó vital i la raó poètica: José Ortega y Gasset i María Zambrano.

-  El desenvolupament contemporani del feminisme: Simone de Beauvoir.

Descarrega en .pdf

Torna a la pàgina de matèries