Prova lliure de batxillerat per a majors de 20 anys
Llatí
Competències específiques
- Traduir i comprendre texts llatins de dificultat creixent i justificar-ne la traducció, amb la identificació i l’anàlisi dels aspectes bàsics de la llengua llatina i les seves unitats lingüístiques i amb la reflexió d’aquestes mitjançant la comparació amb les llengües d’ensenyament i amb altres llengües del repertori individual de l’alumnat, per tal realitzar una lectura comprensiva, directa i eficaç i una interpretació raonada del contingut.
- Distingir els formants llatins i explicar els canvis que hagin esdevingut al llarg del temps, comparant-los amb els de les llengües d’ensenyament i altres llengües del repertori individual de l’alumnat, per tal de deduir el significat etimològic del lèxic conegut i els significats de lèxic nou o especialitzat.
- Llegir, interpretar i comentar texts llatins de diferents gèneres i èpoques, amb l’assumpció del procés creatiu com a complex i inseparable del context històric, social i polític i de les seves influències artístiques, per identificar-ne la genealogia i l’aportació a la literatura europea.
- Analitzar les característiques de la civilització llatina en l’àmbit personal, religiós, social i polític, amb l’adquisició de coneixements sobre el món romà i amb la comparació crítica del present i del passat, per tal de valorar les aportacions del món clàssic llatí al nostre entorn com a base d’una ciutadania democràtica i compromesa.
- Valorar críticament el patrimoni històric, arqueològic, artístic i cultural heretat de la civilització llatina, a partir de l’interès per la seva sostenibilitat i el reconeixement com a producte de la creació humana i com a testimoniatge de la història, per explicar el llegat material i immaterial llatí com a transmissor de coneixement i font d’inspiració de creacions modernes i contemporànies.
Sabers bàsics
I. El text: comprensió i traducció
1. Unitats lingüístiques de la llengua llatina
- Concepte de llengua flexiva: flexió nominal i pronominal (sistema casual i declinacions) i flexió verbal (el sistema de conjugacions).
- Sintaxi oracional: funcions i sintaxi dels casos.
- Estructures oracionals. La concordança i l’ordre de paraules en oracions simples i oracions compostes.
- Formes nominals del verb.
2. La traducció: tècniques, processos i eines
- L’anàlisi morfosintàctica com a eina de traducció.
- Estratègies de traducció: formulació d’expectatives a partir de l’entorn textual (títol, obra…) i del text mateix (camps temàtics, famílies de paraules, etc.), com també a partir del context; coneixement del tema; descripció de l’estructura i gènere; peculiaritats lingüístiques dels texts traduïts (discurs directe/indirecte, ús de temps verbals, gèneres verbals, pregunta retòrica, etc.); errors freqüents de traducció i tècniques per evitar-los (comprovar si la traducció està completa, control d’acord amb criteris donats, delimitació de construccions sintàctiques...).
- Eines de traducció: glossaris, diccionaris, atles o correctors ortogràfics en suport analògic o digital, etc.
- Lectura comparada de diferents traduccions i comentari de texts bilingües a partir de terminologia metalingüística.
- Recursos estilístics freqüents i la seva relació amb el contingut del text.
- Estratègies de retroversió de texts breus.
- La traducció com a instrument que afavoreix el raonament lògic, la constància, la memòria, la resolució de problemes i la capacitat d’anàlisi i síntesi.
- Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud positiva de superació.
- Estratègies i eines, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per a l’autoavaluació, la coavaluació i l’autoreparació.
II. Plurilingüisme
- Influència del llatí en l’evolució de les llengües d’ensenyament i de la resta de llengües que conformen el repertori lingüístic individual de l’alumnat.
- Regles fonètiques en l’evolució del llatí a les llengües d’ensenyament.
- Lèxic: lexemes, sufixos i prefixos d’origen llatí presents en el lèxic d’ús comú i en l’específic de les ciències i la tècnica; significat i definició de paraules d’ús comú en les llengües d’ensenyament a partir dels seus ètims d’origen llatí; expressions llatines integrades en les llengües modernes i el seu ús en diferents tipus de texts (literaris, periodístics, publicitaris...).
- Interès per conèixer el significat etimològic de les paraules i la importància de l’ús adequat del vocabulari com a instrument bàsic en la comunicació.
- El llatí com a instrument que permet un millor coneixement de les llengües d’estudi i un més fàcil acostament a altres llengües modernes, romàniques i no romàniques.
- Respecte per totes les llengües i acceptació de les diferències culturals de les persones que les parlen.
- Eines analògiques i digitals per a l’aprenentatge, la comunicació i el desenvolupament de projectes amb parlants o estudiants de llatí a nivell transnacional.
- Expressions i lèxic específic per reflexionar i compartir la reflexió sobre la comunicació, la llengua, l’aprenentatge i les eines de comunicació i aprenentatge (metallenguatge).
III. Educació literària
- La llengua llatina com a principal via de transmissió del món clàssic.
- Etapes i vies de transmissió de la literatura llatina.
- Principals gèneres de la literatura llatina: origen, tipologia, cronologia, temes, motius, tradició, característiques i principals autors.
- Tècniques per al comentari i l’anàlisi lingüística i literària dels texts literaris llatins.
- Recepció de la literatura llatina: influència en la producció cultural europea, nocions bàsiques d’intertextualitat, imitatio, aemulatio, interpretatio, allusio.
- Analogies i diferències entre els gèneres literaris llatins i els de la literatura actual.
- Introducció a la crítica literària.
- Interès per la literatura com a font de plaer i de coneixement del món.
- Respecte de la propietat intel·lectual i drets d’autor sobre les fonts consultades i continguts utilitzats: eines per al tractament de dades bibliogràfiques i recursos per evitar el plagi.
IV. L’antiga Roma
- Geografia del procés d’expansió de Roma des del seu naixement fins a la desaparició de l’Imperi romà.
- Topografia de l’antiga Roma, nom i funció dels llocs centrals de la ciutat (per exemple, Fòrum Romà, basíliques, Coliseu, Circ Màxim).
- Història de l’antiga Roma: etapes de la història de Roma (monarquia, república, imperi); fites de la història del món romà entre els segles VIII a. de C. i V d. de C.; llegendes i principals episodis de la història de Roma; personalitats històriques rellevants de la història de Roma, la seva biografia en context i la seva importància per a Europa (Anníbal, Ciceró, Cèsar, August, Sèneca…).
- Història i organització política i social de Roma com a part essencial de la història i cultura de la societat actual.
- Institucions, creences i formes de vida de la civilització llatina des de la perspectiva sociocultural actual.
- Influències de la cultura grega en la civilització llatina: Graecia capta ferum victorem cepit.
- L’aportació de Roma a la cultura i al pensament de la societat occidental.
- Relació de Roma amb cultures estrangeres (Grècia, el cristianisme…).
- La mar Mediterrània com a cruïlla de cultures ahir i avui.
V. Llegat i patrimoni
- Conceptes de llegat, herència i patrimoni.
- La transmissió textual llatina com a patrimoni cultural i font de coneixement a través de diferents cultures i èpoques. Suports d’escriptura: tipus i preservació.
- La mitologia clàssica en manifestacions literàries i artístiques.
- La romanització d’Hispània i les petjades de la seva pervivència.
- Obres públiques i urbanisme: construcció, conservació, preservació i restauració.
- El dret romà i la seva importància en el sistema jurídic actual.
- Les institucions polítiques romanes i la seva influència i pervivència en el sistema polític actual.
- La importància del discurs públic per a la vida política i social.
- Tècniques de debat i d’exposició oral.
- Principals obres artístiques de l’Antiguitat romana.
- Principals llocs arqueològics, museus o festivals relacionats amb l’Antiguitat clàssica.
Material
Es permet l’ús d’un diccionari bilingüe.