Quin és l'origen dels nitrats?

L’agricultura necessita l’ús de productes fertilitzants per proporcionar nutrició als cultius i facilitar-ne el creixement. Els elements més limitants pel creixement dels cultius i que, en conseqüència, es subministren a través de la fertilització, són principalment el nitrogen, el fòsfor i el potassi.

Els productes fertilitzants poden tenir un origen sintètic, com és el cas dels fertilitzants de síntesi, o un origen orgànic, com són els fems i els purins, els llots de depuradora o els residus valoritzats provinents d’indústries agroalimentàries, etc.

Tot i que l’ús de productes fertilitzants és essencial per ajustar la producció agrícola a la demanda, també representa un risc per al medi ambient quan s’utilitzen en excés o quan s’apliquen en moments que no coincideixen amb les necessitats de la planta. En aquests casos, el nutrient sobrant, mitjançant escorrentia o infiltració, pot contaminar les aigües superficials o subterrànies.

Aquest tipus de contaminació es denomina contaminació difusa i es defineix com aquella que es genera en el medi aquàtic a través de contaminants sense un punt d’origen determinat o que es produeix en àmplies superfícies la monitorització de les quals resulta complicada. La contaminació difusa més important és la provocada pel nitrat, que, essent un compost molt hidrosoluble i de mida petita, gairebé no és retingut per les partícules del sòl i arriba amb facilitat a les masses d’aigua. Una altra font agrària de nitrats es produeix per l’oxidació de l’amoníac procedent dels fems i purins d’origen ramader.

En altres casos, l’excés de nitrogen pot estar provocat pels sistemes de tractament i/o evacuació d'aigües residuals domèstiques d'habitatges unifamiliars aïllats, les fuites de les xarxes de clavegueram, l'abocament de les aigües depurades. També pot ser un origen difús, com el reg amb aigües regenerades.

Aquesta contaminació difusa i, en concret, la contaminació per nitrats d’origen agrari i no agrari és un dels problemes més importants que afecten les masses d’aigua, ja que els seus impactes no són només locals, sinó que sovint afecten conques hidrogràfiques senceres. Provoca una disminució de la qualitat de les aigües, cosa que pot limitar-ne l’ús per al consum humà o altres tipus d’usos. A més, també pot causar problemes ambientals com l’eutrofització i la degradació ecològica dels ecosistemes.