Identificació ovina i caprina
Introducció
D'acord amb el que disposa el Reial decret 685/2013, de 16 de setembre, pel qual s'estableix un sistema d'identificació i registre dels animals de les espècies ovina i cabruna, tots els animals nats a Espanya després del 9 de juliol de 2005, llevat de les excepcions que s'indiquen més avall, s'han d'identificar mitjançant una marca auricular i un identificador electrònic, que han de complir les característiques que descriu aquest Reial decret.
La marca auricular i l'identificador electrònic han de tenir el mateix codi d'identificació. El codi està compost pels caràcters següents: la identificació d'Espanya segons el codi de país, mitjançant les lletres ES en el cròtal o el codi 724 en l'identificador electrònic, seguida de dotze caràcters numèrics, que responen a les estructures següents:
a) Dos dígits que identifiquen la comunitat autònoma (04 per a les Illes Balears).
b) Deu dígits d'identificació animal individual.
L'assignació i la distribució de les marques d'identificació als titulars o posseïdors de bestiar oví i cabrum es fa per mitjà de l'empresa SEMILLA, que ha de trametre al Servei de Ramaderia de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca la llista de marques adquirides, assignades i distribuïdes, i també la informació que es recull en els annexos del Reial decret.
La persona titular de l'explotació o propietària dels animals és la responsable d'implantar els mitjans d'identificació que se li hagin assignat. Així mateix, està obligada a comunicar els animals identificats -amb la informació mínima que estableix la normativa- a l'autoritat competent, com a mínim anualment.
Obligació d'identificació
Els mitjans d'identificació s'han de col·locar en els animals en un termini màxim de sis mesos a partir del naixement i, en qualsevol cas, abans que l'animal abandoni l'explotació on ha nascut. No obstant això, s'amplia el termini per col·locar els mitjans d'identificació fins a nou mesos d'edat per als animals criats en sistemes de ramaderia extensiva. Es considera ramaderia extensiva l'explotació ramadera amb classificació zootècnica de reproducció per a carn en la qual els animals s'alimenten quasi exclusivament en règim de pasturatge.
En el cas de pèrdua o deteriorament d'un mitjà d'identificació, el titular de l'explotació o responsable dels animals ha de sol·licitar que s'expedeixin els duplicats pertinents en un termini màxim de set dies naturals des que es constati la pèrdua.
Excepcions a l'obligació d'identificació
D'acord amb l'article 5 del Reial decret 685/2013, de 16 de setembre, es regulen les excepcions a l'obligació d'identificació següents:
1. Els animals destinats a sacrifici abans de l'edat de dotze mesos dins el territori nacional es poden identificar per mitjà d'una única marca auricular, aprovada per l'autoritat competent, que s'ha de col·locar preferiblement a l'orella esquerra de l'animal, i que ha de complir les carcterístiques que preveu l'apartat B de l'annex I.
Els animals identificats d'acord amb aquest apartat destinats a ser mantinguts més enllà de l'edat de 12 mesos s'han d'identificar d'acord amb l'article 4 per garantir la traçabilitat completa de cada animal fins a l'explotació de naixement.
2. L'autoritat competent pot decidir que l'article 4 no sigui aplicable als animals que es troben en parcs zoològics, i que aquests es traslladin autoritzats de conformitat amb l'article 13, apartat 2, de la Directiva 92/65/CEE del Consell, sempre que els animals s'identifiquin individualment i se'n pugui garantir la traçabilitat.
3. Els animals que per motius fisiològics o morfològics tinguin dificultats per identificar-se amb els mitjans que estableix l'article 4 es poden identificar amb altres mitjans d'identificació que recull el Reglament, amb l'autorització prèvia del Comitè Nacional de Coordinació d'Identificació del Bestiar i Registre d'Explotació de les Espècies d'Interès Ramader.
Per acollir-se a aquesta excepció s'ha de presentar una sol·licitud adreçada a l'autoritat competent corresponent: la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia a l'illa de Mallorca i els consells insulars a la resta de les illes. A més, s'hi ha d'adjuntar la documentació tècnica que justifiqui la sol·licitud i una declaració jurada sobre si s'han acollit a la possibilitat d'identificar l'animal amb un identificador electrònic.