Edificis emblemàtics i finques de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

La Llotja

La Llotja forma part de la façana marítima de Palma i està destinada a sala per a exposicions temporals i actes culturals. Aquest edifici del gòtic civil és de gran valor artístic i monumental i està declarat bé d'interès cultural (BIC) amb la categoria de monument.

Guillem Sagrera va rebre l'encàrrec al segle XV de construir un lloc apropiat per a les tasques i necessitats dels mercaders. El resultat va ser un edifici senzill de composició equilibrada, de planta rectangular i un únic espai, subdividida en quatre per tres quadrats, amb sis columnes sense base ni capitell. A la façana exterior cada cantó queda rematat per una torre octogonal. A la part superior s'obre una galeria de finestres amb una cresteria de merlets.

Quan es va construir, l'edifici estava al costat del mar i formava part de la muralla marítima de la ciutat. La façana principal era la que actualment dóna a la plaça de la Llotja, des d'on es contemplava el Palau de l'Almudaina. Sobre la porta d'entrada hi ha una gran escultura de l'Àngel Custodi atribuïda també a Guillem Sagrera.

Consolat de Mar

El Consolat de Mar forma part de la façana marítima de Palma i és la seu de la Presidència de les Illes Balears. Es va construir al segle XVII, té una capella gòtica i ha sofert diverses reformes. Es troba al costat de la Llotja i queda separat d'aquesta per un jardí on es va reconstruir l'antiga Porta del Moll. L'edifici fou una institució medieval vinculada al dret dels grans mercaders. Té una planta irregular, resultant de la unió de diferents peces rectangulars i trapezoidals d'interès històric. Va ser declarat bé d'interès cultural (BIC) l'any 1964.

Edifici Montenegro

L'edifici situat al carrer de Montenegro, número 5, de Palma, que ocupa una illeta completa del barri de la Drassana, és la seu de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports. Es tracta d'un palau d'època barroca. Una de les parts més interessants de l'edifici construït al segle XVIII, aproximadament, és el pati cobert amb una lluerna sobre l'escala construïda amb pedra de Santanyí.

Edifici Carrer de la Palma

L'edifici situat al carrer de la Palma, número 4, de Palma, antiga Cambra Oficial de la Propietat Urbana, és la seu de la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat. Es tracta d'una antiga casa senyorial reformada al segle XIX, de gran valor arquitectònic i ambiental, per la seva relació amb l'entorn. Tant la façana com els elements originals del pati i la decoració interior destaquen pel seu valor estilístic.

Palau Reial

La seu de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació està situada al carrer del Palau Reial, número 17. Es tracta d'una edificació relacionada amb el classicisme neogrec pels seus motius ornamentals. És un edifici de gran valor artístic integrat dins el context urbà del carrer del Palau Reial i forma un conjunt amb l'edifici situat al carrer de l'Estudi General, número 3.

La Conselleria també ocupa una part de l'immoble situat al número 14 del mateix carrer. Es tracta d'un edifici singular de la segona meitat del segle XIX i forma part d'un conjunt unificat per les arcades del pòrtic que transcorre en aquesta banda tot al llarg del carrer del Palau Reial.

Edifici Carrer Ter

A l'edifici situat al carrer del Ter, número 16, de Palma, en una de les seves torres hi ha la seu de la conselleria d'Educació i Universitats. L'altra torre està actualment en obres i donarà cabuda, entre la planta baixa i les cinc plantes que té, a 669 funcionaris de diferents conselleries, entre les quals la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia; la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat; la Conselleria de Salut, i l'Institut d'Estudis Baleàrics. És un edifici construït a principis dels anys 90 i fou la seu de diverses entitats bancàries abans de ser adquirit per l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Finca de Planícia

La finca pública de Planícia està situada al municipi de Banyalbufar, dins l'espai protegit del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, i està inclosa en la Xarxa Natura 2000. Té la protecció ambiental més alta, ja que es tracta d'una àrea natural d'especial interès (ANEI) d'alt nivell de protecció.

S'hi poden fer visites i activitats d'ús públic com excursions, que inclouen les cases dels senyors, on hi ha una tafona, i les cases anomenades «de les dones» o «de les collidores».