Definició

Podem entendre les dades obertes com una manera d’oferir la informació pública perquè qualsevol persona la pugui consultar i reutilitzar de forma senzilla, sense barreres tècniques ni legals injustificades. Això implica que les dades han d’estar disponibles amb accés lliure, en formats oberts, estàndards i estructurats, que en permetin el tractament automatitzat, la combinació amb altres fonts i la creació de nous serveis digitals. En l’àmbit de les administracions públiques, l’obertura de dades és una eina clau per reforçar la transparència, retre comptes davant la ciutadania, millorar l’eficiència interna i facilitar una presa de decisions més informada.

Les llicències amb què s’alliberen les dades es basen en el marc jurídic de reutilització de la informació del sector públic. La Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilització de la informació del sector públic, modificada per la Llei 18/2015 i per normes posteriors, estableix que la informació generada per les administracions públiques és un actiu de gran valor per a les empreses, per al creixement econòmic i per a la creació de llocs de feina, així com un instrument fonamental de transparència i participació ciutadana. Aquest marc jurídic impulsa l’ús de llicències clares, condicions no discriminatòries i la reutilització en termes previsibles i segurs.

En l’àmbit europeu, la Directiva (UE) 2019/1024, relativa a les dades obertes i a la reutilització de la informació del sector públic, actualitza i refon la normativa anterior (inclosa la Directiva 2003/98/CE i la Directiva 2013/37/UE) i defineix unes normes mínimes comunes per als estats membres. Aquesta directiva amplia l’abast de la reutilització a nous àmbits, impulsa l’obertura de conjunts de dades d’alt valor, fomenta l’ús de formats llegibles mecànicament i l’accés mitjançant interfícies de programació d’aplicacions (API), i consolida el principi que la informació del sector públic és, per defecte, reutilitzable, excepte en casos degudament justificats.

Amb aquest marc, la Llei 37/2007 persegueix, d’una banda, harmonitzar l’explotació de la informació en mans del sector públic, especialment la informació en suport digital recopilada per organismes públics sobre àmbits com la realitat social, econòmica, jurídica, geogràfica, meteorològica, turística, empresarial, de propietat industrial o educativa, entre d’altres. L’objectiu és facilitar la creació de productes i serveis basats en documents del sector públic i reforçar l’ús transfronterer d’aquestes dades per part de ciutadania i empreses. D’altra banda, la publicitat dels documents de lliure disposició referents a l’activitat política, judicial, econòmica i administrativa es configura com un instrument essencial per a l’exercici del dret al coneixement i de control democràtic sobre l’acció pública.

Diversos països i regions han impulsat iniciatives de dades obertes que constitueixen referents en aquest àmbit, com l'Open Data Euskadi del País Basc, Aragón Open Data del Govern d’Aragó, el projecte de Dades Obertes de la Generalitat de Catalunya, el portal datos.gob.es del Govern d’Espanya, el data.gov.uk del govern del Regne Unit, el data.gov del Govern dels Estats Units o el portal de dades obertes de la Unió Europea, entre molts d’altres. Aquests projectes demostren el potencial de la reutilització d’informació pública per generar innovació, nous models de negoci i millores en els serveis adreçats a la ciutadania.

Per a més informació sobre principis, estàndards tècnics i bones pràctiques en matèria de govern obert, transparència i web semàntica, es poden consultar els recursos del Consorci W3C, que impulsa recomanacions internacionals per a la publicació de dades obertes i enllaçades i dona continuïtat a la visió d’un web més interoperable, accessible i orientat al servei públic.