Prop de 1.500 estudiants de les Illes Balears han començat a apostar o jugar diners en línia, fet que multiplica el risc de desenvolupar a mitjà termini una ludopatia

L'estudi «Impacte de la tecnologia a l'adolescència. Relacions, riscos i oportunitats», d’UNICEF ha presentat dades no només a nivell nacional sinó també per comunitats autònomes. Es tracta d'un desplegament metodològic sense precedents que es va materialitzar en un treball empíric en què van participar 265 centres educatius de tot Espanya, fet que va suposar disposar d'una mostra d'uns 50.000 adolescents entre 11 i 18 anys d'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO).

En el cas de les Illes Balears hi van participar 14 centres educatius, cosa que va permetre disposar duna mostra inicial de 3.574 adolescents. Després d'un procés de depuració, a la mostra final va quedar composta de 2.982 adolescents.

L'estudi té per objecte fer un diagnòstic de base de l'ús actual que els adolescents fan d'internet, les xarxes socials i, per extensió les Tecnologies de la relació, la informació i la comunicació (TRIC), fent èmfasi  en les conductes de risc, usos problemàtics i/o possiblement addictius.

Entre objectius específics destaquen conèixer els hàbits d'ús d'internet, RRSS, el consum de videojocs i el joc online de l’alumnat d'ESO, així com les diferents pràctiques de risc en línia  en què es pot veure implicat (com el Sexting o el contacte amb persones desconegudes). Es pot accedir a l'estudi complet a través del següent enllaç:

https://www.unicef.es/publicacion/impacto-de-la-tecnologia-en-la-adolescencia

RESULTATS

Oci:

• Tot i que les i els adolescents presenten, en general un repertori d'oci variat, és palès el protagonisme de la tecnología. El 96% de les persones enquestades utilitzen el mòbil, tauleta o ordinadors en el seu temps lliure. Un 91,1% utilitza les xarxes socials, fins a un 88,1% veu sèries o pel·lícules a internet i un 66,6% juga a videojocs.

• El 54% dels joves practica esport federat, el 16,9% pertany a una associació juvenil o cultural i el 9,2% participa en un grup o activitat de voluntariat.

Benestar emocional i integració social

• En general, l'Ajust Emocional (d'acord amb la Psychological Well Being Scale) sembla adequat. Els estudiants d'ESO obtenen una mitjana de 7,5% d'un màxim de 10, a l'escala de benestar emocional i de 8,4 a la integració social. La satisfacció vital és de 7,4%.

 Risc de depressió i ideació suïcida: PHQ-9

• El 18,4% presenta símptomes de depressió greu o moderadament greu. La taxa d'ideació suïcida se situa al 12,7%.

Mòbil, intyernet i xarxes socials

• El 93,4% dels adolescents disposa de telèfon mòbil amb connexió a internet, dispositiu al qual accedeixen als 11,06 anys de mitjana.

• El 90,1% dels estudiants de 1r i d'ESO ja tenen el seu propi smartphone.

• El 44% compta amb una connexió vinculada a un contracte i 1 de cada 3 disposa de dades il·limitats.

• El 64,7% de l'alumnat d'ESO té per costum acudir al centre educatiu amb telèfon mòbil, si bé únicament el 6,25 ho faria servir habitualment durant les classes per a fins no didàctics.

• El 90,4% es connecta a Internet cada dia. La freqüència de connexió augmenta amb l'edat, encara que el 85,4% de les i els adolescents de 1r i 2n d'ESO ja utilitza Internet cada dia.

• El 98,3% disposa de connexió WIFI a casa.

• El 34,4% passa més de 5 hores diàries més de 5 hores diàries connectada a Internet un dia de setmana qualsevol, xifra que puja al 47,7% durant el cap de setmana.

• Més de la meitat (61,7%) reconeix que porta el mòbil a la seva habitació durant la nit.

• El 19,2% es connecta a internet a partir de mitjanit tots o gairebé cada dia.

• El 98,5% està registrat almenys en una Xarxa Social, el 84,6% en tres o més i el 62,8% té diversos comptes o perfils dins d'una mateixa RS. YouTube, Instagram i TikTik Tok són les xarxes socials més acceptades.

• El 98,5% utilitza habitualment almenys una app de missatgeria instantània i el 50,6% tres o més. WhatsApp i Direct Instagram són les més populars.

• Els usos més habituals de la Xarxa tenen a veure amb fins relacionals o lúdics, tret del quart que és la realització de tasques escolars.

• Internet genera fonamentalment emocions positives als adolescents.

• El 96,9% 96,9% reconeix sentir Alegria/Risa a la xarxa, el 81,6% Tranquil·litat/Relaxació, el 80,3 Plaer/Diversió i el 72,5% Suport/Comprensió.

• Més de la meitat de les i els adolescents utilitzen les RRSS per fer amistats i el 46% per sentir soledat.

• Les i els adolescents no solen tenir grans barreres o dificultats (en relació amb la Xarxa): tan sols tan sols tan sols el 8,7% reconeix haver tingut dificultats en fer servir determinats dispositius i el 7,5% a l'hora d'accedir-hi a Internet o les RRSS.

Conductes de risc en línia

• S'han detectat conductes constitutives de Sexting amb taxes realment preocupants: el 10,4% manifesta haver enviat fotos o vídeos personals de caràcter eròtic o sexual (Sexting actiu) i més del triple (el 31,2 %) manifesta haver-los rebut (Sexting passiu).

• Tot i que el Sexting és practicat tant per noies com nois, les pressions les pateixen generalment elles. A 3r i 4de l'ESO, les taxes de Sexting es dupliquen.

Contacte amb persones desconegudes, Grooming i Pornografia online

• El contacte amb persones desconegudes suposa un preocupant brou de cultiu per al Grooming (assetjament i abús sexual a menors en línia): el 58,4% ha acceptat alguna vegada un desconegut a les xarxes socials i el 22,7% va arribar a quedar en persona amb gent que va conèixer a través dInternet.

• Almenys 1 de cada 10 adolescents (12,1%) va rebre una proposició sexual per part d'un adult a través de la Xarxa.

• El 43,6% va accedir a webs de contingut de contingut pornogràfic.

• Tot i que el contacte amb persones desconegudes és relativament comú, s'aprecien diferències per gènere: les noies són objecte de proposicions sexuals per part adults molt més freqüentment que els nois, mentre el consum de pornografia en línia es duplica entre els nois. El trànsit a la segona etapa d'ESO fa que es disparin totes les pràctiques de risc.

• La web fosca (dark web) posseeix un alt grau de popularitat entre les i els adolescents: el 48,4% diu saber què és i un alarmant 4,8% afirma fins i tot haver accedit a aquesta en alguna ocasió, majoritàriament nois.

Ús problemàtic d'internet

• Es xifra en un 34,2% el percentatge d'adolescents de les Illes Balears que tindrien un ús problemàtic d'Internet i les xarxes socials, lleugerament superior a l'obtingut per al conjunt d'Espanya (33%).

• Aquest percentatge és més gran entre les noies i en 3r i 4t de l'ESO.

• Encara que no es pot parlar d'un perfil d'oci diferencial per part dels adolescents que presenten un ús problemàtic d'Internet, el pes que tenen activitats com llegir, dibuixar i fer esport és menor.

• Encara que no es pugui establir una relació causa-efecte, els nivells de Benestar Emocional, Integració Social i Satisfacció amb la Vida són inferiors entre els adolescents que presenten un Ús Problemàtic d'Internet. Per altra banda, la taxa de depressió és més del triple.

El paper dels progenitors

• Només el 31,6% de l'alumnat alumnat refereix que els seus progenitors progenitors els posen normes sobre l'ús de les TRIC, el 25,1% que li limiten les hores d'ús i el 14,8% els continguts continguts als que hi accedeixen.

• Aproximadament 1 de cada 4 té discussions a casa cada setmana per l'ús del mòbil o les TRIC.

• Paradoxalment, el 37,4% informa que els seus progenitors acostumen a utilitzar el mòbil durant els àpats.

• El fet que els progenitors estableixin una sèrie de normes amb relació a l'ús de les TRIC, tot i que no implica una disminució significativa de l'ús problemàtic d'Internet, sí d'algunes pràctiques de risc en línia.

• Més important és el fet que els progenitors acostumin a utilitzar el mòbil als àpats familiars, ja que a més de suposar un “mal exemple” per a les seves filles i fills, s'associa amb taxes d'ús problemàtic d'Internet i de diferents pràctiques de risc sensiblement més grans.

• Les diferències són especialment notables quan es comparen els que “Gairebé Mai” es connecten a Internet a partir de la mitjanit i els que ho fan de manera habitual. Entre aquests últims, les taxes tant d'UPI com de les diferents conductes risc arriben a multiplicar-se fins per 5. Tot això no fa més que posar en relleu la importància d'establir a casa una bona higiene digital.

• La puntuació mitjana a l'escala de Control Parental (els valors dels quals poden oscil·lar entre entre 0 i 21) és de tan sols 5,57, cosa que denota un baix nivell de Control Parental en l'ús d'Internet. Les mitjanes són també baixes tant tant a la subescala de Restricció, com a la de Supervisió. El Control Control Parental és lleugerament més gran en les noies i es dilueix en la segona etapa de l'ESO, just just quan més grans són les taxes taxes d'UPI i de pràctiques de risc en línia.

• En general, les diferents conductes de risc es relacionen amb nivells tant de Restricció com de Supervisió Parental significativament més baixos.

Videojocs

• Jugar a videojocs constitueix una de les principals fonts de lleure, especialment entre les i els adolescents més joves.

• De mitjana, els adolescents balears dediquen 7,1 hores per setmana als videojocs, encara que un 4,5% hi dedica més de 30 hores. 1 de cada 5 destina cada mes una mica de diners als videojocs, el 4,5% més de 30 € al mes

• El mòbil ja és, per davant de la consola, el principal dispositiu que els adolescents utilitzen per jugar a videojocs.

• El 52,8% dels adolescents que juga a videojocs habitualment (almenys alguna vegada al mes), ho fa a videojocs designats per la Pa European Game Information (PEGI) com a no adequats per a menors de 18 anys, com és el cas del Call Of Duty (27,7%), el Grand Theft Auto [GTA]/ Red Red Dead Redemption (25,8%) o el Counter Strike (10,9% 10,9%).

• Els videojocs constitueixen un important canal de socialització i interacció social, a través del qual les i els adolescents coneixen gent i fan amics. Tot i això, els progenitors semblen exercir una escassa supervisió sobre això.

• Almenys 1 de cada 5 adolescents (majoritàriament nois) creuen que podrien arribar a ser un Gamer professional (jugador de videojocs professional), la qual cosa evidencia la implantació dels videojocs a la cultura juvenil.

• Per a un 17,3% dels adolescents balears, l'ús videojocs suposaria un problema i un 2,6% addicional presentaria símptomes ja d'una possible addicció, dades molt similars a les obtingudes per al conjunt d'Espanya.

• Les taxes d'una possible addicció es multipliquen entre els que juguen a videojocs PEGI18 i entre els que es connecten a internet o fan servir el mòbil, la tauleta o la consola a partir de mitjanit.

• Els nivells de Benestar Emocional, Integració Social i Satisfacció amb la Vida són inferiors entre els qui presenten una possible addicció als videojocs. Les taxes de sepressió es disparen.

Joc online

• El percentatge global d'adolescents que ha apostat o jugat diners en línia alguna vegada a la seva vida és només del 3,3%. Un 1,4% ho fa de manera habitual (almenys un cop al mes) i un 1,9% addicional, ocasionalment. Els percentatges són significativament més grans entre els nins que entre les nines.

• Tot i que la varietat de formats és enorme, les apostes esportives, el bingo i pòquer en línia són les modalitats que més acceptació tenen entre els estudiants de secundària.

• Els videojocs, seguit de les aplicacions mòbils són els dos principals mitjans a través dels quals juguen o aposten diners en línia.

• Tot i que els mitjans de pagament són diversos, l'ús una targeta crèdit o compte Pay Pal o Skrill són les dues opcions més habituals.

• La despesa mitjana mensual no sol excedir els 10€, però el 15,5% dels jugadors es gasta més de 30€ cada mes.

• Divertir-se i guanyar diners són les dues motivacions principals per jugar o apostar.

• Hi ha una creença relativament assentada entre molts adolescents que juguen que és Bastant o Molt Probable guanyar diners (51,5%).

• En la mateixa línia, prop de 7 de cada 10 adolescents que han jugat o apostat diners en línia, afirmen haver guanyat en alguna ocasió: el 29,9% “Bastants Vegades i l'11,3%, “Sempre” o Gairebé Sempre” .

• El 49,5% juga o aposta en línia amb les seves amistats i el 15,5% amb els seus progenitors, cosa que reflecteix el component social del joc.

• El percentatge global d'un possible joc problemàtic és baix (0,5%), igual a l'obtingut per al conjunt d'Espanya.

• S'ha pogut comprovar, tal com insisteixen els experts, que almenys 1 de cada 10 adolescents que juguen en línia podrien arribar a desenvolupar una addicció al Joc, en aquest cas el 15,5%.

• Els nivells de Benestar emocional, Integració social i Satisfacció amb la vida no semblen tenir excessivament a veure amb el Joc Problemàtic. No obstant això, però, la taxa de possible depressió és gairebé del doble.

• En conclusió, s'estima que prop de 1.500 estudiants de les Illes Balears Balears han començat a apostar o jugar diners en línia, fet que multiplica el risc de desenvolupar a mitjà termini una ludopatia. El caràcter social del joc i la creença que “és probable guanyar diners jugant en línia”, són les dues principals creences a “desmuntar”.

Assetjament escolar

• S'ha estimat en un 37,7% la taxa de victimització d'assetjament escolar i en un 24,3% la de ciberassetjament, xifres una mica superiors a les obtingudes per al conjunt d'Espanya (33,6% i 22,5%). S'han obtingut taxes més victimitzades a les obtingudes per al conjunt d'Espanya (33,6% i 22,5%). S'han obtingut més taxes victimització entre les noies i en la primera etapa d'ESO.

• Si s'optés per un criteri més estricte, la taxa de victimització se situaria en el 22,3% per a l'assetjament escolar i en un 13 % per al ciberassetjament.

• Tant en el cas d'Assetjament Escolar com del Ciberassetjament, les taxes d'ideació suïcida entre víctimes i les víctimes agressores es multipliquen gairebé per 4.

• La majoria de les i els estudiants de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, han tingut classes en línia durant la pandèmia del COVID-19. La valoració general d'aquesta experiència es pot considerar discreta, en la mesura que un 40,6% li atorga un “Regular” i un 25,4% addicional valora l'experiència com a “Mala” o “Molt dolenta”.

• S'aprecia un ampli marge de millora pel que fa a l'educació en línia, especialment pel que fa a aspectes didàctics i organitzatius.

• El 72% de l'alumnat s'ha sentit en algun moment desbordat o sobrecarregat i només un 37,6% consideren que realment ha après allò necessari.