Microxerrades

De 19 a 21 h. Moll vell del port de Palma

Propostes breus de divulgació científica a càrrec de personal investigador dels centres participants.

  • La tecnologia al servei de la teva salut. Cristina Torres Ramírez. IdISBa
    Les recomanacions de salut no funcionen igual per a tothom perquè cada persona té unes característiques biològiques, emocionals i socials diferents. HealthyW8 proposa una nova manera d’abordar aquesta realitat a través del Doble Humà Digital i del sistema de recomanacions d’estil de vida saludable HLRS. Coneixerem com aquest projecte integra informació sobre la microbiota, la genètica, l’estrès emocional, l’entorn social i la manera d’alimentar-nos per oferir recomanacions personalitzades i adaptades en temps real. De la mà de l’equip de nutricionistes, descobrirem com la tecnologia pot contribuir a avançar cap a una ciència de la salut més personalitzada i sostenible.
  • Els aiguamolls càrstics subterranis del Parc Nacional de l’Arxipèlag de Cabrera en el marc del Conveni de Ramsar. Pedro Robledo. IGME 
    Sota el Parc Nacional Marítim-Terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera hi ha una xarxa poc coneguda d’aiguamolls naturals càrstics subterranis, un patrimoni geològic i hidrogeològic extraordinari. Coneixerem el paper d’aquests aiguamolls, situats a la zona de transició entre el medi terrestre i el marí, i la seva importància per a la sostenibilitat d’ecosistemes molt biodiversos i singulars. També veurem com la dependència de l’aigua dolça de la pluja els fa especialment vulnerables al canvi climàtic i com els canvis en les precipitacions, la recàrrega i descàrrega d’aigua i el nivell de la mar poden afectar aquests ecosistemes.
  • I si cinc minuts poguessin canviar una classe? Olalla García Taibo; Aina María Galmés Panadés. UIB 
    Cinc minuts d’activitat física dins una classe poden contribuir a afavorir la concentració, la motivació i el benestar de l’alumnat. En aquesta xerrada coneixerem què sap i com utilitza el professorat universitari els descansos actius i descobrirem els resultats d’un projecte que estudia els seus efectes en estudiants de diferents titulacions. Es comparen diferents tipus de descans i aspectes com la concentració, l’atenció, el benestar emocional, la fatiga mental i la motivació. Una proposta senzilla que explora com petites accions dins la rutina de classe poden contribuir a crear entorns d’aprenentatge més actius i participatius.
  • Per què el cervell adolescent assumeix més riscos? Laboratori de Neurofisiologia. UIB 
    Durant l’adolescència, el cervell encara està en desenvolupament i les diferents regions cerebrals no maduren al mateix ritme. Descobrirem com aquest procés pot estar relacionat amb una major tendència a prendre decisions impulsives o cercar noves sensacions. També veurem per què el cervell és especialment vulnerable durant aquesta etapa i què passa quan entra en contacte amb substàncies com l’alcohol o el cànnabis.
  • Rumb a l’oceà: com observam la mar? Maribel García-Ibáñez. COB-IEO, CSIC 
    Com podem estudiar un oceà que, a simple vista, sembla immens i inabastable? En aquesta microxerrada ens embarcarem en una campanya oceanogràfica per descobrir com s’observa i s’estudia la mar. Coneixerem quins instruments s’utilitzen, quina informació permeten obtenir i com aquesta informació es transforma en coneixement per entendre millor l’oceà. Una aproximació al dia a dia de la recerca a bord d’un vaixell oceanogràfic.
  • Vols millorar la salut del teu fetge? Comença pel teu estil de vida. Maria Magdalena Quetglas. IdISBa 
    L’alimentació i l’activitat física tenen un paper important en la salut del fetge. Coneixerem com l’adopció d’hàbits saludables, com seguir una dieta equilibrada —com la dieta mediterrània— i fer activitat física regularment pot ajudar a prevenir i revertir la malaltia del fetge gras no alcohòlic, especialment en persones amb síndrome metabòlica.
  • Prediabetis i salut cerebral: una finestra d’oportunitat per a la prevenció. Laura N. Roza Amengual. IdISBa 
    La prediabetis i el deteriorament cognitiu comparteixen factors de risc, i actuar de manera precoç sobre els estils de vida pot ajudar tant a reduir el risc de desenvolupar diabetis tipus 2 com a preservar la salut cerebral. Coneixerem una investigació que estudia l’efectivitat d’un programa de nou mesos basat en alimentació saludable, activitat física, regulació emocional i estimulació cognitiva en persones amb prediabetis. Descobrirem per què aquesta etapa pot representar una finestra d’oportunitat per intervenir abans que aparegui la diabetis tipus 2 i quin potencial tenen els canvis en l’estil de vida per protegir la salut cognitiva.
  • Xylella fastidiosa, ara què? Diego Olmo. IRFAP 
    Xylella fastidiosa és un bacteri que viu a l'interior de les plantes i pot causar malalties importants en nombrosos cultius i espècies vegetals. Es transmet principalment a través d'insectes que s'alimenten de la saba i, al llarg de les últimes dècades, ha provocat greus problemes en diferents parts del món.
    L'any 2016, Xylella fastidiosa va ser detectada per primera vegada a Espanya a les Illes Balears. Des de llavors, s'ha treballat intensament per a conèixer la seva distribució, les plantes a les quals afecta, les característiques dels diferents ceps presents i el seu comportament en les condicions de les Illes.
    Però, una vegada sabem que Xylella és present, sorgeix una pregunta fonamental: ara què? La recerca dels últims anys, especialment a través del projecte europeu BEXYL (Beyond Xylella), s'ha centrat en buscar noves maneres de reduir l'impacte de la malaltia i aprendre a conviure amb ella. Entre aquestes línies de treball es troben la cerca de varietats de plantes més resistents, l'estudi del microbioma vegetal i de microorganismes beneficiosos com a possibles eines de control biològic, el desenvolupament de nous mètodes de detecció —inclòs l'ús de gossos entrenats per a localitzar plantes infectades— i altres estratègies dirigides a protegir els cultius i limitar els danys causats pel bacteri. Tot això mostra com, després de detectar una nova malaltia, comença una segona etapa igualment important: entendre-la millor, investigar com es comporta i desenvolupar solucions cada vegada més eficaces i sostenibles per a fer-li front.
  • Medicina psicodèlica per a la salut mental. Rubén Herzog. IFISC 
    La depressió és un problema de salut mental molt estès i els tractaments actuals no aconsegueixen la remissió en tots els casos. La teràpia assistida amb psicodèlics planteja una alternativa prometedora. En aquesta xerrada descobrirem com les eines dels sistemes complexos poden ajudar a entendre els mecanismes d’aquest tipus de teràpia i a estudiar com optimitzar-ne l’impacte en la salut mental.
  • Ones gravitacionals i matèria fosca. Samuel Gómez. UIB 
    Més del 80 % de la matèria té una naturalesa desconeguda. La detecció d’ones gravitacionals el 2015, produïdes per la fusió de dos forats negres, va obrir una nova finestra per observar l’univers. En aquesta xerrada descobrirem com els detectors d’ones gravitacionals que ja estan en funcionament i els futurs interferòmetres poden aportar nova informació sobre la matèria fosca a escales subgalàctiques.

Totes les xerrades quedaran disponibles a aquesta web.