1. La capsa del tresor: un lloc per guardar paraulesAquesta capsa serveix per guardar paraules que ja no s’usen gaire, paraules antigues, curioses o poc conegudes, que els alumnes van trobant en textos escrits, en converses, en contes, en cançons o en boca de persones grans. Cada paraula que hi entra és una paraula que no volem que es perdi. |
|
2. La fitxa de la paraulaQuan un alumne troba una paraula en desús, ha d’emplenar una fitxa en què hi consti: · la paraula · on l’ha trobada (un llibre, una conversa, una dita…) · què vol dir o què creu que vol dir · i el seu nom (de l’alumne/a). Quan la fitxa està emplenada, l’alumne la plega i la fica pel forat de la capsa. En aquest moment, la paraula queda guardada. |
|
3. El temps de la capsa plenaA poc a poc la capsa es va omplint. Cada fitxa és una veu. Cada paraula és una descoberta. Els alumnes no veuen què hi ha dins, però saben que estan ajudant a fer créixer el tresor de llengua. |
|
|
|
4. El buidatge: quan les paraules tornen a sortirQuan el docent consideri oportú, es procedeix a obrir la capsa. Les paraules tornen a sortir per ser llegides, explicades i compartides. A partir d’aquestes paraules, es poden fer diferents activitats: · Explicar el significat real de les paraules · Veure com s’usaven abans i com es podrien usar avui · Fer dibuixos amb una frase breu que contengui la paraula · Cercar paraules sinònimes actuals · Crear una redacció a partir de les paraules trobades Així els alumnes poden aprendre les paraules i tornen a viure a l’aula. |
5. Les paraules viatgen més llunyFinalment, els docents poden seleccionar algunes de les paraules recollides i enviar-les, juntament amb el nom dels alumnes informants, a l’adreça electrònica participacioescolar@ibeducacio.eu. Des de les xarxes socials de la Conselleria d'Educació i Universitats es publicaran aquestes paraules i les persones que les han transmeses. D’aquesta manera, una paraula que estava a punt de perdre’s pot arribar a moltes altres persones. |
|
Documentació |
|