Presentació de la Jornada del Dia Mundial de l’Ictus

L’ictus ocorre quan apareix bruscament un dèficit neurològic a causa d'un trastorn vascular cerebral, és a dir, d’una interrupció del flux sanguini (ictus isquèmic) o del trencament d'un vas sanguini (ictus hemorràgic). És una emergència mèdica que provoca la pèrdua sobtada de funcions cerebrals (com la parla, la força, la visió o la coordinació), i el pronòstic de la qual depèn en gran manera de la rapidesa i de la qualitat de l'atenció rebuda. És necessària la detecció precoç (que les persones coneguin els símptomes) per a posar en marxa el Codi Ictus, és a dir, la coordinació entre el SAMU-061 i els hospitals per traslladar immediatament el pacient a l'hospital que correspongui, els neuròlegs i metges d'urgències del qual n’han d’estat avisats. El pacient ha de ser diagnosticat i tractat amb rapidesa, i ingressarà en la majoria d'ocasions en una unitat d’ictus.

El ictus es pot prevenir, controlant-ne els factors de risc, però en els últims anys hem assistit a un increment en el nombre d'ingressos (a les Illes Balears, es van superar els 3000 ingressos el 2023). Els tractaments en fase aguda i l'atenció en unitats d’ictus han comportat un descens en la mortalitat evident (a les Illes Balears, segons l'Institut Nacional d'Estadística, el 2012 van morir per malaltia cerebrovascular, 532 persones, i el 2023, 394).

La vida després del ictus suposa afrontar el profund impacte que provoca tant en la persona que el sofreix com en la seva família:

• En la persona afectada: pot deixar seqüeles físiques (feblesa, alteració del llenguatge, pèrdua de visió), cognitives (pèrdua de memòria, dificultat per a l'atenció, etc.), emocionals (ansietat, depressió, canvis de conducta) i socials (impossibilitat per a treballar, dificultat en les relacions, pèrdua d'autonomia, etc.).
• En la família i cuidadors: s'altera la dinàmica familiar, el cuidador principal pot tenir sobrecàrrega física i emocional, estrès, dificultat per a treballar, dificultats en la conciliació i dificultat en les relacions.
• Impacte social i econòmic: a més dels elevats costos sanitaris i socials, les famílies perden ingressos, productivitat, i han d'assumir diferents costos per a la rehabilitació, les adaptacions de la llar, dels vehicles, etc.

L'atenció a aquests pacients ha de ser integral i centrada en la persona, combinant la rehabilitació multidisciplinària, el suport psicològic i social i l'acompanyament durant tot el procés de recuperació, sense detriment de la continuïtat assistencial entre els diversos nivells assistencials.

S'ha d'evitar un segon ictus, que du associat un increment en la discapacitat i en la mortalitat, amb la prevenció secundària, amb un control intensiu de factors de risc vascular (hipertensió, diabetis, dislipèmia, fibril·lació auricular, tabaquisme, obesitat), l'ús de teràpies farmacològiques específiques (antiagregants, anticoagulants o estatines segons etiologia) i, en alguns casos, procediments com l'endarteriectomia carotídia o el tancament de foramen oval permeable. Aquestes mesures han de combinar-se amb intervencions sobre l'estil de vida —dieta mediterrània, exercici regular, abandó de tabac i alcohol— i amb programes de seguiment en Atenció Primària coordinats amb Neurologia, que assegurin l'adherència terapèutica i l'equitat en l'accés a proves i tractaments. Així mateix, és essencial l'educació sanitària de pacients i cuidadors, la formació contínua dels professionals i la individualització de les intervencions segons la comorbiditat i les característiques socials de cada persona.